A l'espera de la publicació oficial de les dades definitives, els partits ja saben exactament quantes candidatures presentaran a les eleccions municipals del 28-M. La xifra suposa un indicador per veure en quina forma arrenquen els partits la cursa cap als comicis, i la primera ullada permet determinar que, en comparació amb els rivals directes, ERC comença amb un lleuger avantatge numèric. Segons les dades facilitades aquest dimarts, els republicans parteixen amb 804 candidatures, mentre que Junts -que es presenta per primera vegada de manera autònoma- arriba a les 728. Les dues xifres són superiors a la del PSC, que tindrà representació en 617 localitats del país. Amb les dades a la mà, la recta final cap al 28-M ja pot arrencar.
[h3]Quantes candidatures presenta cada partit, en comparació amb les del 2015 i 2019?[/h3]
[intext1]
Segons es pot comprovar en el gràfic anterior, la tendència és ascendent des de fa dues convocatòries en el cas d'ERC i dels socialistes. Els republicans, fa quatre anys, van presentar 802 llistes, xifra que ara és un punt superior, mentre que el PSC guanya pràcticament un centenar de llistes arreu del país. ERC es val de la posició governamental -hi ha competidors que els retreuen, en privat, fer promeses concretes en municipis per captar caps de cartell que en anteriors ocasions s'han presentat amb altres sigles-, mentre que els socialistes aprofiten el bon moment que travessa la formació -va guanyar les eleccions catalanes i disposa d'un paper central al Parlament, com demostra l'aprovació dels pressupostos- per créixer.
En el cas de Junts, la xifra per comparar té un matís: el 2019, les 772 candidatures portaven el seu nom, però la logística -i, encara més important, els drets electorals- corria a càrrec del PDECat. "Ens presentem per primera vegada", ha remarcat el secretari general de la formació, Jordi Turull, que ha comparegut acompanyat de David Saldoni, el seu adjunt i encarregat de pentinar el territori. L'objectiu era presentar 800 llistes, però al final s'han quedat en 728, xifra a la qual s'ha de sumar la vintena de candidatures en entitats municipals descentralitzades (EMD) i la quinzena que presenta Convergència Democràtica Aranesa (CDA), amb qui tenen un acord de col·laboració. "No hem fet llistes fantasma", ha ressaltat Turull. Al partit sostenen que han rebutjat ofertes arribades a última hora perquè no tots els membres eren del poble en qüestió.

Jordi Turull i David Saldoni, a la seu de Junts. Foto: Junts
El cert és que aquests són els primers comicis en què Junts i el PDECat competiran. El municipi emblemàtic del xoc entre dues formacions que comparteixen orígens serà Mollerussa, on l'alcalde, Marc Solsona, va amb la marca electoral del PDECat -Ara Pacte Local- i Junts hi presenta llista pròpia. En tot cas, la majoria dels batlles emblemàtics dels postconvergents han estat captats per Turull i el seu equip, amb Marc Castells -Igualada- i Xavier Fonollosa -Martorell- al capdavant. A Reus, per exemple, s'ha aconseguit un relleu ordenat de Carles Pellicer, com ha passat a Vilafranca del Penedès amb Pere Regull. La reordenació de l'espai per la via dels fets ha estat una de les tòniques generals, per bé que Ara Pacte Local ha aconseguit presentar fins a 181 candidatures, prop de les 200 que s'havien plantejat abans del termini.
Les batalles que vindran
Barcelona és una de les places en què Junts i el PDECat s'han acabat entenent. Joana Ortega, provinent d'Unió i amb passat postconvergent, s'ha integrat a la candidatura de Xavier Trias, que per ara lidera les enquestes. La capital catalana es convertirà en el centre d'atenció, amb el debat sobre els pactes a l'ordre del dia -arribar a enteses amb el PSC tensiona Junts, com demostra el posicionament d'Aurora Madaula en una entrevista a Vilaweb, que ha fet arrufar més d'una cella a la direcció- i sense que guanyar permeti comptar amb tenir l'alcaldia. Vèncer a Barcelona permetria a Trias i als pragmàtics de Junts disposar de més marge de maniobra en un moment en què el futur de Laura Borràs penja d'un fil al Parlament per la condemna per corrupció i les maniobres de la Junta Electoral Central (JEC) sobre el seu escó.
Salvador Illa, Núria Marín, Pedro Sánchez i Jaume Collboni Foto: Kike Rincón / EP
Quines pugnes més s'esperen? Junts aspira a mantenir Girona en competència amb el PSC i Guanyem Girona -llista apadrinada per la CUP, una formació que perd una vintena de llistes respecte del 2019-, mentre que els socialistes aspiren a recuperar Tarragona i Lleida, ara en mans d'ERC. El PSC, a banda, també vol fer-se encara més fort als feus de l'àrea metropolitana, zona clau per afermar també l'hegemonia a la Diputació de Barcelona, on han governat amb Junts els últims quatre anys. La formació de Borràs i Turull forma part dels governs de les quatre diputacions, però només presideix la de Girona; les altres dues estan en mans d'ERC. El 28-M, en certa manera, no acabarà res, sinó que començarà el ball important, que és el dels pactes. I els republicans, per ara, gaudeixen d'avantatge numèric a l'hora de treure els primers tiquets.