En el calendari polític català, aquesta setmana ha quedat marcada amb força la data de la segona quinzena de setembre del 2017, quan Carles Puigdemont ha anunciat que celebrarà un referèndum sobre la independència. Des del proper mes de juliol, amb l'aprovació de les lleis de desconnexió, i en especial amb aquesta nova convocatòria a les urnes, l'horitzó nacional per d'aquí a un any és una nebulosa, sobretot per la imprevisible reacció de l'Estat. Tot i això, ERC de Barcelona ja mira força més enllà i es prepara per a les eleccions municipals de la primavera de 2019. I ho fa amb tota l'ambició, erigint-se en alternativa a un govern d'Ada Colau que, segons afirma, no governa i dificulta l'avenç cap a la independència.

Els republicans validaran la seva estratègia a la capital catalana per als propers anys en una conferència municipal el 8 d'octubre, però NacióDigital ha tingut accés a la ponència política que debaten les bases, amb el títol ben explícit de "Construïm l'alternativa" i molt crític amb l'actual ajuntament, liderat per Barcelona en Comú i PSC. En relació als "comuns" i, en concret, al partit de Colau, el document lamenta que "aquells que haurien de ser aliats naturals" pel seu suport a la sobirania popular i per tenir el suport de molts independentistes "esdevenen malauradament adversaris polítics, ja que defensen l'status quo, subordinen qualsevol decisió al que dictamini l'Estat, reneguen del dret a decidir lliure i sobiranament el nostre futur, i el seu dogmatisme els impossibilita establir aliances amb aquells partits als qui volen enterrar de per vida". "El partidisme i la manca de sentit de país dels actuals dirigents «comuns» dificulta el procés de construcció de la República catalana", conclou.

De fet, ERC lamenta "un biaix anti-independentista notable" en el govern local els darrers mesos, el qual atribueix a alguns sectors de BComú o a l'entrada del PSC i que es traduiria en una "crítica constant" a l'executiu de la Generalitat. En aquest sentit, els republicans afirmen que faran "ús de totes les nostres eines i recursos perquè el Govern de la Generalitat no oblidi les necessitats de la seva capital", però també seran "implacables en l'exigència a l’Ajuntament de Barcelona perquè sigui lleial al Govern de la Generalitat" i al costat del procés sobiranista.

ERC critica la gestió "inoperant" de l'actual govern local

A banda, però, el partit que a Barcelona lidera Alfred Bosch critica el consistori per la seva gestió "inoperant", "sense projecte de ciutat clar ni tampoc de país, poc facilitador d'enteses amb la resta de forces polítiques i que estan decebent a milers de persones il·lusionades amb l'esperança de canvi i progrés que havien promès". Així, lamenta el conflicte amb el Mobile World Congress, l'actuació en relació a les inversions lligades al model de smart city, les instal·lació de les estàtues franquistes al Born, o la gestió de conflictes relacionats amb la convivència (els manters, la Guàrdia Urbana, el turisme, les terrasses...), amb la mobilitat (les vagues en el transport públic, la implantació de les superilles...) o amb l'habitatge (els pisos turístics, els desnonaments...).

D'aquesta manera, la ponència defineix el de Colau com un govern "que més enllà de les proclames, sovint més estètiques que reals, no té un projecte clar de ciutat, de lideratge metropolità, de capital ni de país al qual aspirar" i amb una proposta de model productiu "basat en l'únic argument de l'anticapitalisme perquè sí, però sense combatre les desigualtats generades per aquest".

Per preparar una alternativa a aquest equip de govern, els republicans van celebrar un procés participatiu el juliol amb una trentena de debats als seus casals de Barcelona i la recepció d'una enquesta interna on hi van participar unes 600 persones, arran del qual n'ha sorgit un document per ajudar a bastir "una Esquerra Republicana forta, il∙lusionant, amb voluntat transformadora i amb l'anhel de construir col∙lectivament una ciutat de i per a les persones, inclusiva, cohesionada, moderna, sostenible i que exerceixi amb orgull la seva condició de capital de la futura República Catalana".

Els republicans reconeixen la manca de militància

I és que, malgrat que aquesta formació celebra que la seva aposta sobiranista i d'esquerres "ocupa ideològicament l’espai del sobiranisme d'esquerres, majoritari a l'espectre sociològic barceloní", també reconeix limitacions, com el fet que el partit "no s'ha consolidat encara com un partit urbà, capaç de resoldre amb eficàcia problemes" dels barris. Igualment, admet que no disposa d'un nombre suficient de militants i simpatitzants, en especial dones, i que li cal treballar més en els "barris obrers" de banda i banda de la ciutat.

En aquest sentit, ERC es ratifica en la voluntat de construir des de l'oposició "l'alternativa progressista que necessita Barcelona" a "un govern decelebedor", però també a "les opcions conservadores que minen els drets socials i les polítiques públiques del benestar", en relació al PDC. Per fer-ho, aspira a obtenir vots de desencantats de Colau, "votants que van confiar en les esperances de canvi que va generar Barcelona en Comú i que veuen com les seves expectatives no han estat acomplertes", però també d'electors "de la CUP, que després d'aquest primer any de mandat ha vist com aquesta formació no tenia un discurs de ciutat que respongui a les necessitats municipals i sovint s'ha perdut en l'estètica dels gestos i el radicalisme estètic". Finalment, també vol pescar en "votants tradicionals de CiU, orfes de referent polític degut a la indefinició i desorientació del nou projecte electoral, sumat a la decepció del mandat Trias".

El model de ciutat del partit

Finalment, en el terreny programàtic, els republicans aposten per "una ciutat garant dels drets de la ciutadania", que aposti "per l’economia verda i l’economia social", que defensi "l'ús racional dels espais públics" amb "mesures que evitin la degradació de la qualitat de vida i assegurin la tranquil∙litat ciutadana", que tregui "150.000 cotxes de la ciutat en els propers anys" per "alliberar sòl i guanyar-lo per a la ciutadania" amb "un pacte de ciutat sobre les superilles i el model de mobilitat a la ciutat" i que defensi la interconnexió dels tramvies, i que treballi per "revertir la desigualtat entre barris" creant "noves centralitats que generin ocupació, fomentin el talent, s'accedeixi a la formació, l'atenció social i a la cultura, per tal de crear riquesa arreu de la ciutat".