31
d'octubre
de
2019, 21:05
Actualitzat:
23:37h
Una campanya sobre Oriol Junqueras, sense Oriol Junqueras. Aquesta vegada, tampoc per videoconferència. Una campanya amb unes condemnes fumejant que, en el cas del líder republicà és de 13 anys de presó per sedició i malversació. Així arrenca ERC la cursa electoral del 10-N, que presenta com l'oportunitat perquè l'efecte de la sentència retorni com un bumerang contra l'Estat i el govern de Pedro Sánchez. Conscients que el PSC torna a ser el seu principal rival, han advertit que un triomf dels socialistes a Catalunya seria com "avalar" el veredicte del Tribunal Suprem. "El republicanisme català ha de sentenciar el 10-N", ha advertit el candidat d'ERC, Gabriel Rufián.
Completar un triplet clau per assegurar-se la pole position de cara a les eleccions catalanes. Aquest és l'objectiu amb què ERC encara les eleccions de la post-sentència, on el seu missatge pivotarà en la petició d'amnistia i l'objectiu de la República. Després d'haver guanyat les eleccions del 28 d'abril i les municipals del 26 de maig, els republicans busquen revalidar la victòria de les espanyoles -van obtenir 15 diputats- i tornar a ser aritmèticament clau al Congrés. El lema de campanya és una declaració d'intencions en aquest sentit: Tornarem més forts.
Els republicans, de fet, han dissenyat un argumentari on l'autodeterminació passa en un segon pla perquè el primer pas ha de ser un triomf que ha de servir per "obligar" el PSOE a seure a dialogar. En un moment en què el telèfon entre el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el president català, Quim Torra, està trencat, ERC busca reforçar el seu "rol d'interlocutor" i abocar el president espanyol a despenjar i posar-se a l'altra banda de l'auricular. Tot plegat, amb l'horitzó de la presidència de la Generalitat com a pròxima estació desitjada.
El repte de fer que el PSOE s'assegui a dialogar
ERC és conscient, però, que amb un Sánchez que batalla pels vots de Ciutadans i amb un discurs que no dona marge per a les concessions, el repte serà difícil. Rufián ha definit el líder del PSOE com un dirigent "sense principis", però justament és aquesta "falta de principis" el que, al seu judici, pot fer que, si perd a Catalunya, "s'assegui i parli". Es tracta, ha dit Rufián, d'evitar la "gran coalició" dels socialistes amb el PP, que ha donat per feta si el PSOE pot triar. Sigui com sigui, la diagnosi que fan des d'ERC és que, si bé l'independentisme no recularà, tampoc l'unionisme desapareixerà, motiu pel qual "cal parlar" encara que l'única proposta que hagi posat el PSOE sobre la taula sigui "la presó".
Amb tot, el primer pas perquè el PSOE s'assegui, insisteixen, és que l'independentisme torni a demostrar que és l'opció més forta a les urnes. I és aquí on ERC, que no veu en Junts per Catalunya un rival directe i que, per tant, defugirà entrar en el cos a cos, es presenta com l'única opció que pot garantir un triomf dels sobiranistes. "Qui fracassarà a Catalunya el 10-N serà Pedro Sánchez", ha etzibat el vicepresident Pere Aragonès, que ha subratllat que, per "moltes sentències del Suprem i complicitats amb la repressió" del líder del PSOE, seguiran guanyant a les urnes. De moment, les enquestes li donen la raó i els situen com a clars guanyadors.
Però com a la campanya del 28-A, Rufián seguirà mirant de reüll el PSC. I els socialistes seran, de fet, la principal diana sobre la qual llançaran els seus dards. Ha estat el president del Parlament, Roger Torrent, qui ha desgranat la que, segons ell, és l'estratègia del PSOE: resposta repressiva, cronificar el conflicte i "criminalitzar" l'independentisme. "El PSOE s'ha convertit en el millor portaveu de la dreta espanyola", ha deixat anar. Per contra, l'estratègia de l'independentisme - que en els darrers mesos ha quedat atrapat en la desunió- ha demanat que sigui la de guanyar el 10-N.
"Per cadascuna de les hòsties de la Brimo i de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil al nostre jovent, voteu. Si us fa fàstic escoltar Borrell, Iceta i Sánchez, voteu. Contra la seva venjança, la nostra victòria", ha demanat Rufián en la recta final d'un míting en el qual la indignació per la sentència s'ha escolat entre el discurs pretesament realista. L'objectiu és quelcom tan poc èpic com, en una campanya que es preveu marcada per les protestes al carrer, aconseguir forçar que el PSOE s'avingui a dialogar després de la que han definit com la "major agressió judicial" de la història del partit des del judici a Lluís Companys. Tan aparentment senzill i, a la vegada, tan difícil.
Completar un triplet clau per assegurar-se la pole position de cara a les eleccions catalanes. Aquest és l'objectiu amb què ERC encara les eleccions de la post-sentència, on el seu missatge pivotarà en la petició d'amnistia i l'objectiu de la República. Després d'haver guanyat les eleccions del 28 d'abril i les municipals del 26 de maig, els republicans busquen revalidar la victòria de les espanyoles -van obtenir 15 diputats- i tornar a ser aritmèticament clau al Congrés. El lema de campanya és una declaració d'intencions en aquest sentit: Tornarem més forts.
Els republicans, de fet, han dissenyat un argumentari on l'autodeterminació passa en un segon pla perquè el primer pas ha de ser un triomf que ha de servir per "obligar" el PSOE a seure a dialogar. En un moment en què el telèfon entre el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el president català, Quim Torra, està trencat, ERC busca reforçar el seu "rol d'interlocutor" i abocar el president espanyol a despenjar i posar-se a l'altra banda de l'auricular. Tot plegat, amb l'horitzó de la presidència de la Generalitat com a pròxima estació desitjada.
El repte de fer que el PSOE s'assegui a dialogar
ERC és conscient, però, que amb un Sánchez que batalla pels vots de Ciutadans i amb un discurs que no dona marge per a les concessions, el repte serà difícil. Rufián ha definit el líder del PSOE com un dirigent "sense principis", però justament és aquesta "falta de principis" el que, al seu judici, pot fer que, si perd a Catalunya, "s'assegui i parli". Es tracta, ha dit Rufián, d'evitar la "gran coalició" dels socialistes amb el PP, que ha donat per feta si el PSOE pot triar. Sigui com sigui, la diagnosi que fan des d'ERC és que, si bé l'independentisme no recularà, tampoc l'unionisme desapareixerà, motiu pel qual "cal parlar" encara que l'única proposta que hagi posat el PSOE sobre la taula sigui "la presó".
Amb tot, el primer pas perquè el PSOE s'assegui, insisteixen, és que l'independentisme torni a demostrar que és l'opció més forta a les urnes. I és aquí on ERC, que no veu en Junts per Catalunya un rival directe i que, per tant, defugirà entrar en el cos a cos, es presenta com l'única opció que pot garantir un triomf dels sobiranistes. "Qui fracassarà a Catalunya el 10-N serà Pedro Sánchez", ha etzibat el vicepresident Pere Aragonès, que ha subratllat que, per "moltes sentències del Suprem i complicitats amb la repressió" del líder del PSOE, seguiran guanyant a les urnes. De moment, les enquestes li donen la raó i els situen com a clars guanyadors.
Roger Torrent: "El PSOE s'ha convertit en el millor portaveu de la dreta espanyola"
Però com a la campanya del 28-A, Rufián seguirà mirant de reüll el PSC. I els socialistes seran, de fet, la principal diana sobre la qual llançaran els seus dards. Ha estat el president del Parlament, Roger Torrent, qui ha desgranat la que, segons ell, és l'estratègia del PSOE: resposta repressiva, cronificar el conflicte i "criminalitzar" l'independentisme. "El PSOE s'ha convertit en el millor portaveu de la dreta espanyola", ha deixat anar. Per contra, l'estratègia de l'independentisme - que en els darrers mesos ha quedat atrapat en la desunió- ha demanat que sigui la de guanyar el 10-N.
Pere Aragonès i Roger Torrent, abraçats al míting Foto: Marc Puig
"Per cadascuna de les hòsties de la Brimo i de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil al nostre jovent, voteu. Si us fa fàstic escoltar Borrell, Iceta i Sánchez, voteu. Contra la seva venjança, la nostra victòria", ha demanat Rufián en la recta final d'un míting en el qual la indignació per la sentència s'ha escolat entre el discurs pretesament realista. L'objectiu és quelcom tan poc èpic com, en una campanya que es preveu marcada per les protestes al carrer, aconseguir forçar que el PSOE s'avingui a dialogar després de la que han definit com la "major agressió judicial" de la història del partit des del judici a Lluís Companys. Tan aparentment senzill i, a la vegada, tan difícil.