11
de novembre
de
2017, 11:57
Actualitzat:
12
de novembre,
19:01h
Marta Rovira, entrant al consell nacional d'ERC. Foto: ERC
ERC ja dona per fet que la candidatura unitària tindrà poc recorregut. És per això que aquest dissabte el seu consell nacional tancarà una llista pròpia transversal que incorpori Demòcrates, MES i Avancem, però igualment la seva secretària general, Marta Rovira, ha apostat per buscar "la suma i el compromís i un front clarament republicà de tots els candidats i candidates de totes les candidatures" que aspiri a "restablir i recuperar la democràcia i construir la República".
En la seva intervenció inicial, ha posat en valor que la llista que lideraran els republicans serà "oberta i transversal" i, sense deixar cap porta oberta a unir-se a cap llista de país com la que promou un sector de l'independentisme civil, ha cridat a defensar la llibertat dels presos i l'oposició al 155 "amb absoluta coordinació des de la diversitat del país", la qual hauria de passar, segons aquest partit, per punts programàtics comuns, una estratègia compartida i una marca electoral comuna que acompanyi el nom de cada candidatura.
En aquest sentit, la candidatura que validen els quadres d'ERC, com va avançar NacióDigital, anirà encapçalada per Oriol Junqueras, mentre que Rovira serà la número dos per Barcelona. Per darrera seu hi haurà un altre conseller empresonat, Raül Romeva, igual que Toni Comín, que se situa en cinquè lloc i Carles Mundó en setè -la llista és cremallera i, per això, hi haurà dones entre ells-. El sindicalista José Rodríguez "Trinitro" se situa en el número 24, mentre que el portaveu de la Comissió per la Dignitat, Pep Cruanyes, serà el 83 i el politòleg de Madrid Ramón Cotarelo tancarà aquesta circumscripció.
Així mateix, la consellera Dolors Bassa liderarà la circumscripció de Girona, seguida de l'actual portaveu adjunt al Parlament, Roger Torrent, i de la diputada independent Anna Caula, mentre que la consellera Meritxell Serret serà la cap de llista per Lleida, amb el diputat Bernat Solé de dos. Finalment, el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, serà el candidat per aquesta circumscripció, seguit de Noemí Llauradó, regidora a Reus. Les llistes incorporen també els membres de MES (com la ja diputada Magda Casamitjana), Avancem (amb Fabian Mohedano) i Demòcrates (previsiblement amb Toni Castellà), per bé que deixa alguns llocs lliures per si l'executiva d'ERC aconsegueix incorporar noves cares o independents o si l'ex-secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, opta finalment per sumar-s'hi.
Simó no repetirà i Forcadell és una incògnita
La secretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó, ha assegurat aquest dissabte a través de Twitter que fa més de dos anys que va prendre la "decisió personal" que aquesta legislatura fos la seva última com a diputada.
En fer-me confiança en 4 ocasions per representar-los al Parlament. En respectar la decisió personal presa fa més de dos anys que aquesta fos la meva darrera legislatura com a diputada. Confiança en les candidatures d @Esquerra_ERC i en el capital polític acumulat Mil gràcies 2/2
— Anna Simó (@AnnaSimo) 11 de novembre de 2017
Simó no anirà a les llistes d'ERC per al 21-D, de la mateixa manera que probablement tampoc ho farà la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, segons fonts republicanes. Malgrat tot, ERC li reserva el quart lloc a la candidatura per si acaba accedint a sumar-s'hi.
Representar la societat catalana
D'aquesta manera, Rovira ha defensat que ERC té "l'obligació de representar el millor possible les aspiracions d'aquest país" i configurar "una opció republicana que defensa la igualtat d'oportunitats, el benestar social, que lluiti contra la pobresa energètica, que defensi la renda de ciutadania, hospitals i escoles de qualitat, la construcció d'una República en majúscules". Així, recordant l'obsessió de Junqueras d'obrir les llistes, ha defensat "la suma, transversalitat i riquesa" de la que aprovarà el consell nacional, amb "persones amb diferents orígens, parla, vocacions i professions, que s'han dedicat a fer activisme social i lluitadors per una societat més justa".
El fet que hi siguin els consellers pretén que simbòlicament la ciutadania "els rehabilit, per dignitat". I a nivell no tan simbòlic, si obtenen l'acta de diputats, els membres del Govern passaran a ser aforats i, per tant, jutjats al Tribunal Suprem, el qual ha demostrat més flexibilitat que l'Audiència Nacional en deixar amb llibertat amb fiança els membres de la mesa del Parlament. "Cal posar fi a aquesta repressió política", ha insistit Rovira, que també ha exigit "acabar amb la intervenció i la dictadura a les nostres institucions" i "tornar les institucions als ciutadans d'aquest país", i ha afegit: "No volem que el govern espanyol ens digui què podem dir i què no al Parlament".
Unes eleccions sense garanties
Igualment, la dirigent republicana ha criticat que "l'estat espanyol continua sense oferir les garanties democràtiques d'aquestes eleccions", ja que convoca "unes eleccions quan continua tenint líders socials i polítics empresonats, clars defensors d'una de les opcions que s'ha de presentar a la contesa electoral", la qual cosa "passa només pel que pensen, per les seves idees, pel que defensen, no per l'exercici de les seves funcions, amb absoluta observança a les normes del Parlament".
I és que, segons ha denunciat, hi ha "assetjament a determinades persones per les opcions polítiques que defensen", ja que "ser independentista al Regne Unit o al Canadà és un fet d'exercici democràtic i, en canvi, a l'estat espanyol és l'excusa per ser empresonats i perseguits". "Continuem demanant que, si PP, PSC i Cs, volen presentar-se amb igualtat d'oportunitats treballin perquè aquests presos polítics surtin i puguin defensar les seves idees", ha reclamat, i ha insistit: "Hi anirem però hi volem anar en condicions de llibertat i de fi de les coaccions que rebem per presentar-nos sota una opció política determinada".