Junts i ERC esclaten contra el Govern amb els Agents Rurals al centre. Tots dos partits han conegut que el cos d'Agents Rurals té previst fer la setmana que ve una formació d'autodefensa a la base militar de l'exèrcit espanyol de Sant Climent Sescebes. Junts i ERC, per separat, han registrat aquest divendres una bateria de preguntes al Parlament en què demanen explicacions a la consellera d'Interior, Núria Parlon. ERC ha lamentat un "intent d'espanyolització i militarització" de la formació d'aquest cos mentre que Junts ho veu com una mostra més del "procés de desnacionalització" que consideren que duu a terme aquest Govern.
Junts lamenta la "desnacionalització" dels Agents Rurals
Junts explica que el Departament ha enviat una circular als Agents Rurals establint l’obligatorietat de dur a terme aquesta formació en instal·lacions militars, un fet que suposaria un canvi de criteri respecte al model seguit fins ara. El portaveu de Junts, Salvador Vergés, recorda que aquesta formació s’havia realitzat habitualment en gimnasos privats o mitjançant el cos de Mossos d’Esquadra i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i considera necessari conèixer els motius que justificarien aquest canvi.
A més, Junts reclama saber quants Agents Rurals han estat convocats per fer la formació a la caserna de Sant Climent Sescebes i si el Departament preveu estendre aquest nou criteri a la resta de Catalunya. “És una mostra més del procés de desnacionalització que pretén dur a terme aquest govern socialista,” ha lamentat el portaveu parlamentari de la formació. "El cos d’Agents Rurals és un cos civil amb funcions específiques de protecció del medi natural, i qualsevol canvi rellevant en la seva formació ha de ser degudament justificat, transparent i coherent amb la seva naturalesa i funcions", ha conclòs Vergés
ERC veu una "espanyolització" dels Agents Rurals
A parer dels republicans, és "absolutament inadequat" que un cos de seguretat, ambiental i de proximitat com el dels Agents Rurals rebi formació en instal·lacions militars de l'exèrcit espanyol. "Suposa un pas més en la normalització de la presència militar en la gestió de la seguretat de Catalunya", diuen des dels republicans, que reiteren que el Govern de Salvador Illa, amb Parlon al capdavant, han impulsat les seves polítiques de seguretat vinculades a un "preocupant intent d’espanyolització i militarització". ERC defensa que el cos d'Agents Rurals és de "naturalesa civil, orientat a la protecció del medi natural, la prevenció d'incendis i el servei públic". Per conseqüència, els republicans consideren que no està justificat que la seva formació es desenvolupi en equipaments militars que no responen a la funció o als "valors" del cos.
És per això que els republicans demanen "transparència" a Parlon i vol que detalli quines accions formatives té previstes el Departament d'Interior dirigit als Agents Rurals, en quins espais es duran a terme, si hi ha més formacions previstes en bases militars de l'exèrcit espanyol i si creu que aquestes bases són llocs adequats per formar Agents Rurals. ERC defensa que la formació de cossos de la Generalitat s'ha de fer en equipaments propis i en "entorns coherents amb la seva missió", i no en instal·lacions militar "alienes al model de país" que volen els republicans.
Altres polèmiques amb el 112 i l'UME
No és la primera ocasió que la suposada "espanyolització" de l'estructura de la Generalitat fa topar ERC amb el Govern. Els republicans, juntament amb Junts, els Comuns i la CUP, ja van criticar a finals de 2024 que Illa pactés incorporar les policies espanyoles al 112. Tots els van instar el Govern a aturar l'"espanyolització del 112", però Illa va defensar l'acord de la junta de seguretat: "No permetré que es posi en risc la seguretat dels catalans", va dir llavors en compareixença al Parlament.
Més recentment, també hi ha hagut polèmica amb la pesta porcina. A les files de Junts, ERC i la CUP no va caure gaire bé que el Govern no s'ho hagués pensat massa a l'hora de demanar el desplegament de la Unitat Militar d'Emergències i, molt més, quan Salvador Illa estava de viatge a Mèxic. Una unitat de curta vida, tan sols vint anys, que es desplega de manera molt ocasional al nostre país perquè ja compta amb unitats d'emergències capacitades, i que també té certes connotacions polítiques. Això sí, unes incomoditats que es tracten amb delicadesa perquè, al cap i a la fi, sempre és difícil renunciar a més mans per actuar en situacions de gran risc.
