09
de desembre
de
2021, 18:30
Actualitzat:
19:30h
ERC ha decidit presentar esmenes parcials als pressupostos generals de l'Estat en el seu tràmit al Senat. Aquestes modificacions -que es basen en reclamar el compliment de les inversions pactades i també un fons extraordinari sobre el coronavirus valorat en 13.000 milions d'euros- van en la línia de poder retornar els comptes al Congrés dels Diputats, on s'haurien de consolidar el contingut d'aquestes esmenes. Per què? Per tal de mantenir el marge negociador sobre la llei de l'audiovisual, a la qual els republicans hi volen incloure una quota per al català a Netflix, HBO, Amazon Prime i Disney Plus.
Els comptes del govern de Pedro Sánchez van ser aprovats fa dues setmanes al Congrés amb 188 vots a favor, entre els quals els 13 dels diputats d'ERC. Els republicans els van validar perquè havia pactat prèviament un percentatge de català en la nova llei de l'audiovisual que, un cop presentada i avalada pel consell de ministres, va desaparèixer. Això va provocar l'enuig del grup que comanda Gabriel Rufián a Madrid, que malgrat tot va descartar presentar una esmena a la totalitat al Senat. La via que s'ha escollit és la de les modificacions parcials: si s'aproven, els pressupostos es veuen alterats respecte el redactat original i han de tornar al Congrés, on els escons republicans són clau. Sense ells, al PSOE li faltaria un vot per validar els comptes.
Després de veure com rebia ERC el gir sobre el català, el govern espanyol va activar vies de negociació amb els republicans per reconduir la situació. Les converses estan en marxa, amb la Moncloa i la Generalitat intercanviant documents, però de moment no s'ha arribat a cap entesa. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar la setmana passada a Junts fer un front comú al Congrés dels Diputats per tal de blindar la llengua en la nova normativa. El partit de Carles Puigdemont té en marxa una proposició de llei catalana que, segons els seus dirigents, serviria per solucionar el problema actual. Junts va votar en contra dels pressupostos estatals per bé que va estar negociant amb el PSOE i amb la Moncloa fins a les esmenes a la totalitat.
Quin és l'origen de la polèmica sobre el català en la nova llei de l'audiovisual? Tots els serveis de comunicació audiovisual -que també inclou les plataformes d'ús massiu- estan subjectes a la sobirania de l'estat membre en què tenen la seva seu. Per exemple, si Disney té la seu a Holanda, se li aplicaria la legislació holandesa encara que operessin a Espanya, França o qualsevol altre país. Aquest principi, però, s'aplicaria si es determinés que les plataformes tenen seu central a la Unió Europea, ja que el "país d'origen" és aplicable només a empreses situades als estats membres.
L'argumentació del govern espanyol es basa, de manera categòrica, en això. Per altra banda, la contradicció radica en el fet que si s'apliqués aquest principi de país d'origen entraria en col·lisió amb els articles esmentats anteriorment, que deixen clar que es pot legislar, en excepcions, per interpel·lar empreses que no estan situades a l'estat en qüestió. En aquest sentit, existeix, un precedent al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que podria blindar, en el cas que s'acabés d'incloure, la quota del 6% d'altres llengües oficials. Es tracta d'una sentència del TGUE del 2018 que va obligar Netflix a pagar l'impost per finançar, distribuir i exhibir pel·lícules alemanyes, tal com va establir una nova llei del país germànic, deixant clar que la multinacional havia d'atenir-se a les normes alemanyes encara que argumentés "no tenir la seu allà".
Concretament, el tribunal va desestimar el recurs presentat per Netflix -una de les amenaces publicades aquests dies, que obria la porta als gegants de les plataformes a intentar recórrer la futura legislació espanyola- i obligava la companyia a pagar la taxa en funció de la recaptació generada pels seus clients a Alemanya. La sentència del 2018 sorgeix de l'anterior directiva europea sobre l'audiovisual, de l'any 2010. Tot i això, aquest punt sobre el finançament de contingut europeu (en aquest cas alemany) també forma part de la nova doctrina de la UE sobre el mercat audiovisual, aprovada el mateix 2018. El precedent podria tombar qualsevol recurs d'anul·lació de les plataformes.
Els comptes del govern de Pedro Sánchez van ser aprovats fa dues setmanes al Congrés amb 188 vots a favor, entre els quals els 13 dels diputats d'ERC. Els republicans els van validar perquè havia pactat prèviament un percentatge de català en la nova llei de l'audiovisual que, un cop presentada i avalada pel consell de ministres, va desaparèixer. Això va provocar l'enuig del grup que comanda Gabriel Rufián a Madrid, que malgrat tot va descartar presentar una esmena a la totalitat al Senat. La via que s'ha escollit és la de les modificacions parcials: si s'aproven, els pressupostos es veuen alterats respecte el redactat original i han de tornar al Congrés, on els escons republicans són clau. Sense ells, al PSOE li faltaria un vot per validar els comptes.
Després de veure com rebia ERC el gir sobre el català, el govern espanyol va activar vies de negociació amb els republicans per reconduir la situació. Les converses estan en marxa, amb la Moncloa i la Generalitat intercanviant documents, però de moment no s'ha arribat a cap entesa. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar la setmana passada a Junts fer un front comú al Congrés dels Diputats per tal de blindar la llengua en la nova normativa. El partit de Carles Puigdemont té en marxa una proposició de llei catalana que, segons els seus dirigents, serviria per solucionar el problema actual. Junts va votar en contra dels pressupostos estatals per bé que va estar negociant amb el PSOE i amb la Moncloa fins a les esmenes a la totalitat.
Quin és l'origen de la polèmica sobre el català en la nova llei de l'audiovisual? Tots els serveis de comunicació audiovisual -que també inclou les plataformes d'ús massiu- estan subjectes a la sobirania de l'estat membre en què tenen la seva seu. Per exemple, si Disney té la seu a Holanda, se li aplicaria la legislació holandesa encara que operessin a Espanya, França o qualsevol altre país. Aquest principi, però, s'aplicaria si es determinés que les plataformes tenen seu central a la Unió Europea, ja que el "país d'origen" és aplicable només a empreses situades als estats membres.
L'argumentació del govern espanyol es basa, de manera categòrica, en això. Per altra banda, la contradicció radica en el fet que si s'apliqués aquest principi de país d'origen entraria en col·lisió amb els articles esmentats anteriorment, que deixen clar que es pot legislar, en excepcions, per interpel·lar empreses que no estan situades a l'estat en qüestió. En aquest sentit, existeix, un precedent al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que podria blindar, en el cas que s'acabés d'incloure, la quota del 6% d'altres llengües oficials. Es tracta d'una sentència del TGUE del 2018 que va obligar Netflix a pagar l'impost per finançar, distribuir i exhibir pel·lícules alemanyes, tal com va establir una nova llei del país germànic, deixant clar que la multinacional havia d'atenir-se a les normes alemanyes encara que argumentés "no tenir la seu allà".
Concretament, el tribunal va desestimar el recurs presentat per Netflix -una de les amenaces publicades aquests dies, que obria la porta als gegants de les plataformes a intentar recórrer la futura legislació espanyola- i obligava la companyia a pagar la taxa en funció de la recaptació generada pels seus clients a Alemanya. La sentència del 2018 sorgeix de l'anterior directiva europea sobre l'audiovisual, de l'any 2010. Tot i això, aquest punt sobre el finançament de contingut europeu (en aquest cas alemany) també forma part de la nova doctrina de la UE sobre el mercat audiovisual, aprovada el mateix 2018. El precedent podria tombar qualsevol recurs d'anul·lació de les plataformes.