ERC seria la primera força en unes eleccions estatals a Catalunya, però el PSC recuperaria terreny i li disputaria la victòria. Aquesta és una de les conclusions del baròmetre d'octubre del CIS, fet públic aquest dijous i que a nivell estatal pronostica que el PSOE guanyaria clarament, amb Cs a força distància, superant el PP en el segon lloc. A Catalunya, però, l'escenari seria ben diferent.

Aquest organisme ofereix per primer cop els resultats filtrats per comunitats autònomes, cosa que permet calcular els resultats de forma territorialitzada -sempre, però, estant alerta que, com que només s'han fet 461 enquestes a Catalunya, el marge d'error aquí és d'entre el 4,5% i el 5%-. Per exemple, es pot fer pronòstic de vot per comunitats, usant la mateixa polèmica fórmula que utilitza el CIS per oferir la projecció de vot a nivell estatal -és a dir, tenint en compte només la intenció directa i la simpatia-.
 
Segons aquesta, ERC s'imposaria amb un 25,1% dels vots, quasi set punts més dels obtinguts en les eleccions del 2016. El PSC, però, se situaria a quasi un punt de distància, amb el 24%, 7,9 punts més que en els darrers comicis, mentre que tant En Comú Podem com el PDECat perdrien cadascú 5,6 punts de vot. Els comuns retindrien el 18,9%, però passarien del primer al tercer lloc, mentre que l'antiga CDC tan sols en conservaria el 8,3%. El superaria Cs, en el quart lloc, tot i que tan sols pujaria 1,1 punts, fins al 12%.

La caiguda més forta la patiria el PP, que arreplegaria només un 4,7% de les paperetes, tot i que el 2016 en va sumar el 13,4%. Quedaria poques dècimes per sobre del Pacma, que podria arribar al 3,4% -el doble que els darrers comicis-. Vox, que també aspira a obtenir representació, difícilment n'aconseguiria per alguna circumscripció catalana, ja que el CIS preveu que hi tregui un 1,1% dels vots.

Líders més valorats

Pel que fa als líders polítics catalans i espanyols més valorats, també hi ha notables diferències respecte les preferències del CIS a nivell estatal. Els enquestats a Catalunya només aproven Joan Tardà, portaveu d'ERC al Congrés, mentre que, just darrere i ja per sota del 5, se situen els líders d'Units Podem, Pablo Iglesias (4,57) i Alberto Garzón (4,41). La nota de la líder d'En Comú Podem, Lucía Martín, és poc rellevant, ja que tan sols la coneix un 2% dels enquestats catalans.

Més enrere se situen el president espanyol, Pedro Sánchez (4,4), i la candidata del PSC i ara ministra, Meritxell Batet (4,16), força per davant de l'altre membre català de l'executiu central, el titular d'Afers Exteriors, Josep Borrell (3,3), de l'ala més jacobina del PSOE. El supera el portaveu del PDECat a Madrid, Carles Campuzano (3,7), força per davant d'Albert Rivera (1,89) i Pablo Casado (1,75), que tanquen el rànquing.
 
Les diferències respecte el resultat estatal de l'enquesta també s'evidencien quan es demana per quin dels quatre líders espanyols es preferiria com a president de l'Estat. En els dos casos, Sánchez és el favorit, però, mentre Rivera és la segona opció a l'Estat, a Catalunya ho és Iglesias, que hi té més del doble de partidaris que la mitjana espanyola. En canvi, el líder de Cs cau de quasi el 17% a l'Estat a menys del 10%, mentre que Casado s'enfonsa a Catalunya, on només un 2,6% el voldria com a president. En un i altre àmbit, però, hi ha un gruix important d'enquestats que no vol cap d'aquestes opcions o no es decanta.
 
Una última notable diferència de percepció arriba quan es pregunta quin partit és el culpable de l'alt nivell de crispació política. A l'Estat, afirmen en primera opció que ho són els partits independentistes (27,8%) i, molt a prop, el PP (27,3%), amb Cs, Podem i PSOE a molta distància, rebent cadascú prop del 7% de les citacions. Un 21,6% creu, però, que tots els partits en són responsables.

En canvi, per als catalans, els principals culpables són el PP (36,6%) i Cs (32,9%), amb els partits independentistes a molta distància (14,1%). Igualment, menys d'un 1% creu que PSOE i Podem tinguin responsabilitats en els nivells de crispació política i el percentatge d'equidistants que les reparteix és també força inferior que en la mitjana estatal (13,6%).