• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

Lligar tots els ingredients amb traça perquè la recepta satisfaci el partit, el president de la Generalitat i el missatge dels estrategs. Aquesta ha estat la premissa amb què ERC ha confeccionat les llistes pel 12-M, en part continuista amb Pere Aragonès i Laura Vilagrà repetint tàndem, però també renovadora, ja que només 5 dels 14 representants del Govern en formen part. "Volem reivindicar la feina que ha fet l'executiu. Tota. Si haguéssim de ser coherents, hauríem d'incloure tots els consellers a les llistes, però llavors no hi cabria ningú més", apunta una veu amb ascendència dins del partit consultada per Nació.

Què signifiquen les presències i absències dels noms de la llista? Ara fa unes setmanes el president del partit, Oriol Junqueras, apuntava en una entrevista a Nació que han d'assemblar-se a la societat que ERC "vol representar" i "convèncer". És a dir, que no pot ser una llista repleta de consellers, sinó de persones amb corrents i perfils diferents. A aquesta aposta de diversitat s'hi sumen altres factors: que el grup parlamentari resulti "confortable" a Aragonès per treballar, que l'avalin les bases del partit i que mantingui l'equilibri territorial per complaure el conjunt de les assemblees regionals dels republicans.

Què vol dir representar la societat en la seva diversitat? Una diversitat, que a més, està amenaçada per l'ascens de l'extrema dreta catalana. Per fer-hi bandera en contra, ERC situa en un dels llocs inicials de la llista l'actual diputada Najat Driouech, filòloga, experta en migracions i drets socials, i la primera dona musulmana de la història de la cambra catalana. Hi ha altres perfils, com la representant del Jovent Republicà Mar Besses. Per manifestar que ERC continua patint la repressió independentista, s'inclouen també en els primers llocs perfils com Josep Maria Jové -pendent de judici- i el secretari de la mesa Ruben Wagensberg, traslladat a Suïssa per la seva causa amb Tsunami Democràtic.

"Perímetre ideològic"

Amb quin criteri s'han escollit els consellers que sí que s'integren a la llista? Dels que repeteixen, més enllà de la vicepresidenta Vilagrà -escollida directament per Aragonès després de ser la seva mà dreta durant tota la legislatura- hi són els representants polítics que marquen "perímetre ideològic". Què vol dir? Aquells que fan frontera amb altres formacions i que poden atreure, per tant, votants d'aquestes: Carles Campuzano, exconvergent, per Junts; Joan Ignasi Elena, exsocialista, pel PSC; i Tània Verge, la primera consellera de Feminismes de la història, i que pot fer forat entre la CUP i els comuns. 

I els que queden fora? Les casuístiques són diverses, més enllà del fet de no poder incorporar-los per "falta d'espai". Pel que fa a Natàlia Garriga, encarregada de Cultura i líder d'incrementar el català a l'audiovisual, ha estat ella mateixa qui ha optat per no repetir. Meritxell Serret, al capdavant d'Acció Exterior, no es pot presentar a les llistes perquè està condemnada per l'1-O amb una sentència no ferma que li permet ser consellera actualment però no concórrer a uns comicis.

Gemma Ubasart, titular de Justícia, està sota la lupa per la crisi a les presons, com tampoc la responsable d'Educació, Anna Simó, per l'informe PISA. En les últimes hores el ball de noms exclosos s'ha llegit com un qüestionament per part d'ERC cap a la majoria dels membres del Govern, i davant d'això la postura del partit és ferma: el fet que no hi siguin tots els consellers no implica que després del 12-M -davant d'un hipotètic executiu amb presència dels republicans- aquestes persones no repeteixin amb responsabilitats governamentals. 
 

Torrent: fora de la llista però amb la "confiança d'Aragonès"

Una de les absències que més s'ha comentat és la de Roger Torrent, dirigent destacat del partit i actual conseller d'Empresa i Treball, que queda fora de les llistes. Per alguns dins de de la formació, s'ha llegit com una pugna interna. Mai es va arribar a oficialitzar, però tres anys i escaig enrere, quan es preparava el 14-F del 2021, Torrent, que havia estat president del Parlament, es va arribar a plantejar presentar-se a la presidència de la Generalitat, el que hauria suposat una pugna amb Aragonès. Finalment, la seva pretensió es va aturar, però aquella tènua rivalitat amb el president ha revifat en alguns pics de la legislatura.

Els entorns tant de Torrent com d'Aragonès treuen ferro a aquesta qüestió i asseguren que la confiança entre totes dues parts es manté "intacta". És a dir, que si ERC torna a tenir el Govern i un bon lloc de sortida per Torrent, l'hi donarà. Davant l'enrenou fins i tot el president de la Generalitat s'ha vist obligat aquest dimecres a esvair els dubtes i ha verbalitzat en públic que tornarà a comptar amb ell. El conseller d'Empresa també ha especificat que percep que compta amb la "confiança" de Calàbria i de Palau. 
 

Alba Vergés i Engelbert Montalà: renovació després de la patacada

Altres absències notables en la llista, no de consellers sinó d'històrics dirigents, responen a la necessitat de regeneració, segons la versió oficial del partit. És el cas, per exemple, d'Alba Vergés, consellera de Salut durant la pandèmia i actual vicepresidenta del Parlament. En les últimes municipals es va presentar a la seva ciutat, Igualada, i la patacada va ser sorollosa: ERC aspirava a l'alcaldia i, en canvi, va retrocedir de 5 a 3 regidors, molt lluny dels 10 regidors de Junts. Internament, ja va dir fa temps que no repetiria a les llistes.

Similar va ser l'ensopegada que va patir el lleidatà Engelbert Montalà, que havia optat en tres ocasions a l'alcaldia de Mollerussa, capital del Pla d'Urgell, sense èxit. Va perdre, en les municipals del 28-M, dos regidors per passar de cinc a tres representants. Poc després, Montalà va plegar de l'Ajuntament per dedicar-se exclusivament al Parlament. Ara, però, no té una posició de sortida clara, ja que va de vuit per Lleida. Des del partit ho desvinculen als resultats municipals i ho atribueixen a qüestions d'encaix territorial per situar per davant 3 candidats de Lleida, 2 del Pirineu  i 1 del Solsonès.