ERC i Junts han presentat les seves esmenes per separat. I el PSOE ha presentat esmenes pactades amb els republicans i la resta de partits de la investidura, sense Junts, malgrat que també hi han treballat. El PSOE s'ha negat a deixar fora el terrorisme de les exclusions de la llei d'amnistia, amb el suport d'ERC. Mentre que Junts i ERC, per separat, han proposat eliminar aquest delicte de l'article d'exclusions inclòs a la llei, per mirar de protegir les causes de Tsunami Democràtic i els CDR de l'operació Judes. En els propers dies podria haver-hi una aproximació per trobar un punt intermedi a l'hora de fer encaixar aquest delicte a la llei.
Socialistes i republicans també han pactat un matís en el primer article de la llei, la que defineix quines actuacions són amnistiades. Així, diuen que s'amnistiaran aquelles accions dutes a terme entre 2012 i 2023 en el context del procés independentista, encara que no tinguin relació amb el 9-N o l'1-O. Això es fa per donar més "coherència i taxativitat" al fet que allò que s'està amnistiant és el que fa referència a actuacions dutes a terme. Entre d'altres, han pactat també excloure de l'amnistia els delictes de genocidi.
ERC ha presentat dos blocs d'esmenes. Un primer de vuit esmenes de caràcter tècnic, que no toca el delicte de terrorisme. En solitari, ERC demana eliminar el llindar de gravetat que que s'estableix per excloure tortures i tractes inhumans, perquè això dona massa marge d'interpretació als jutges. També inclou que la Generalitat pugui retornar les multes de la llei mordassa. També refermen que un cop entri en vigor la llei s'alçaran totes les mesures cautelars que hi hagi en vigor, encara que hi hagi qüestions d'inconstitucionalitat o prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En un comunicat, els republicans han afirmat que calen encara "més avenços" en les negociacions.
[noticiadiari]2/265174[/noticiadiari]
Eliminar el terrorisme i modificar l'abast temporal
Quina és la fórmula que fa servir Junts per no excloure de l'amnistia el delicte de terrorisme? Com ERC, el plantejament, directament, suprimir-lo de la norma. Es justifica d'aquesta manera: "És evident que, no existint cap obligació conventual ni jurisprudencial que imposi excloure de l'amnistia els actes tipificats com a delicte de tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius castigats en el capítol V del títol XXII del llibre II del codi penal, i els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats en el capítol VII del títol XXII del llibre II del codi penal, no existeix cap raó per mantenir aquesta exclusió". I afegeixen, a banda, que l'ús "indegut" que es fa del codi penal per "perseguir" independentistes resulta convenient retirar el delicte de la llei d'amnistia."Només fer-se pública la llei d'amnistia, s'han reactivat processos que s'assumia que estaven destinats al sobreseïment", assenyala la justificació de motius de Junts, que parla de dos casos concrets -no els cita- per argumentar el posicionament. Es tracta tant del Tsunami Democràtic com dels CDR de l'Operació Judes. Incloure aquests dos casos en l'amnistia és una de les prioritats de Junts i ERC, però l'activitat dels jutges no ho posa gens fàcil. En el cas de Junts, destaca també la modificació de l'abast temporal de la llei, o una modificació del redactat que obre el ventall de casos que podrien mirar d'acollir-se a l'amnistia (si bé, fonts consultades remarquen que afecta casos relacionats amb el procés).
Aprovació de cara a l'abril
Si no es torça res, la desjudicialització definitiva estarà aprovada a finals de març o principis d'abril, quan el Congrés la validarà en última instància. El calendari hauria de ser més ràpid, però la majoria absoluta del PP al Senat n'acabarà allargant la tramitació, com també passarà amb els pressupostos generals de l'Estat que prepara Sánchez, per als quals és bàsic el concurs d'ERC i Junts.Les negociacions d'aquesta legislatura s'aniran superposant les unes a les altres. La setmana passada tots els focus es van centrar en el partit de Puigdemont perquè va pactar que Catalunya tingués delegades les competències en immigració a canvi de fer costat als primers decrets de Sánchez, tot i que les concrecions encara han d'arribar. Ho faran a través d'una llei orgànica, el contingut de la qual ja està generant friccions amb ERC. El Govern, de fet, insisteix en demanar a Junts i al PSOE que expliquin la lletra petita de l'entesa. En clau de resolució del conflicte, aquest gener hi ha la segona reunió entre juntaires i socialistes -mediador inclòs-, mentre que encara no s'ha fet públic si la taula creada entre els republicans i el PSOE s'ha posat en marxa.
