Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Josep Maria Jové, Jordi Sànchez, Josep Rius i Elsa Artadi. Tres dirigents d'ERC i tres de Junts reunits a Lledoners per desencallar la investidura d'Aragonès i posar fil a l'estructura del Govern, aspecte central de la trobada, tal com va avançar NacióDigital. La trobada, que ha arrencat a les cinc de la tarda i ha acabat pràcticament a les nou del vespre, ha estat el primer intercanvi directe, de fet, sobre el disseny de l'executiu. Les dues formacions preveuen que la definició de l'arquitectura governamental -conselleries, comissionats (una figura amb la qual vol jugar Aragonès) i secretaries generals- sigui el nucli de les converses de les pròximes jornades de treball, després que s'hagi avançat de forma significativa en el programa del Govern i la creació d'espais de coordinació, un total de cinc.

En un doble comunicat calcat, les dues formacions han valorat de manera "positiva" la cita a Lledoners. "Els dos partits també s'han conjurat a continuar treballant per fer un govern independentista liderat per Aragonès, que doni resposta al mandat electoral del 52% dels vots", han remarcat ERC i Junts, que continuaran els contactes en els propers dies. Els republicans van assenyalar ja fa una setmana que l'acord s'ha de tancar abans d'aquest dissabte, 1 de maig. El marge que tenen és fins el dia 26 del mes vinent, que és quan s'ha d'haver investit un president si es volen evitar noves eleccions. La cita també ha abordat altres "qüestions pendents", que són unes quantes, des de com traduir en efectes concrets el resultat electoral o bé la coordinació a Madrid.

Fonts consultades per aquest diari assenyalen que l'acord, després de la trobada, no es pot considerar "imminent", de manera que es preveu complicat complir amb el termini de l'ultimàtum que ha definit públicament ERC. Tot i això, la cita ha servit també com un punt d'inflexió, perquè és la primera vegada que Aragonès se cita a la presó amb els dos equips negociadors. També és un detall rellevant que hi hagi estat Junqueras, que tot i no participar del dia a dia monitoritza les converses i envia, sempre que pot, missatges a Junts per tal que no faci servir "excuses" a l'hora de no tancar el pacte. Fonts republicanes, de fet, insisteixen que els de Carles Puigdemont -prudentment en silenci sobre el contingut de les converses- s'han "d'aclarir".
 
Els republicans van fer saber aquest dilluns és que consideren "imprescindible" obrir ja la negociació de com s'organitzarà el nou executiu per fer possible una entesa que no es demori més. En aquests termes es va expressar Sergi Sabrià, un dels integrants de l'equip negociador d'ERC, que va advertir que el seu partit està preparat per treballar "altres opcions" si no hi ha pacte per formar un executiu de coalició amb Junts. En síntesi, governar en solitari. Al seu torn, Elsa Artadi -portaveu de la formació de Puigdemont i també veu amb ascendent en el diàleg amb ERC-, va rebutjar ultimàtums. Va comunicar que Junts prefereix quedar-se fora del Govern si no s'assoleix un "bon acord", i va retreure als republicans que facin servir un "doble discurs incomprensible" amb els ultimàtums. Diuen que, en privat, no els han rebut de cap manera.

[noticiadiari]2/219110[/noticiadiari]
Segons fonts consultades per NacióDigital, a mitjans de la segona setmana d'abril es va accelerar el debat sobre com abordar l'arquitectura del Govern. Davant les dificultats sobre el full de ruta -que s'ha deixat pràcticament pel final- i la creació d'un nou organisme col·legiat per decidir l'estratègia del procés, els equips negociadors van començar a perfilar el programa de l'executiu, una divisió d'àrees que implica abordar-ne el repartiment. "Fa temps que es treballa internament sobre propostes d'estructura", remarca un coneixedor de les converses, per bé que no s'ha intercanviat cap document sobre aquesta carpeta entre Junts i ERC. Els de Puigdemont van reclamar el dia 16 d'abril que els republicans desgranessin com seria l'organigrama de l'executiu, embrió del decret d'àmbits que hauria de signar Aragonès en arribar a Palau, i lamenten haver hagut d'esperar més de deu dies per tenir-ne tots els detalls.

"No hauria de portar gaire problemes", remarca un coneixedor de les negociacions preguntat sobre si el repartiment de conselleries suposarà un escull rellevant en les converses. Els partits han estat molt curosos de portes enfora, però també de portes endins: hi ha conselleries ocupades actualment per Junts on es lamenta, sempre en privat, que la informació no acaba de fluir. En essència, la formació de Puigdemont defensa un repartiment com l'actual, però a l'inrevés. Això voldria dir assumir Acció Exterior -peça cobejada perquè implicaria una relació fluïda amb l'exili-, Salut -plaça reservada per a Josep Maria Argimon- i abandonar Interior, que aniria a parar a les files republicanes. Això implicaria assumir Justícia, on podria aterrar Miquel Sàmper.

El Govern actual té 13 conselleries, set d'ERC -Economia, Acció Exterior, Educació, Salut, Justícia, Treball i Agricultura- i sis de Junts -Presidència, Interior, Territori, Cultura, Polítiques Digitals i Empresa, a banda de la secretaria del Govern-. Una de les joies de la corona, Economia, té nom i cognoms: Elsa Artadi. El departament, associat a la vicepresidència, és clau pel funcionament de l'administració, perquè elabora els pressupostos i se situa en una posició preeminent respecte la resta de departaments. Des d'Economia, Junts aspira a governar els fons europeus, i així ho ha fet saber en les negociacions des del primer moment. Això xoca amb la idea d'Aragonès, que aspira a crear un comissionat específic liderat per Miquel Puig des de Presidència.

[noticiadiari]2/219173[/noticiadiari]
Aquesta conselleria apareix com l'horitzó de Laura Vilagrà, número dos el 14-F i de la màxima confiança d'Oriol Junqueras, tot i que no tindria la responsabilitat de portaveu. La fórmula del comissionat, segons l'esquema que es plantejava Aragonès durant la campanya, no tindria per què circumscriure's només als fons europeus, sinó que podria replicar-se en altres àmbits. De fet, la desaparició o fraccionament d'algunes conselleries -seria el cas de Polítiques Digitals i Administració Pública, de la qual se'n poden moure competències, o bé de Territori- podria derivar en la creació de comissionats sobre àrees específiques, com ara les infraestructures.

El que sí que ha deixat clar Aragonès en públic és que crearà tres nous departaments: Universitats i Recerca, Acció Climàtica i Feminismes. En el càsting de noms no s'hi ha entrat al detall, però pels republicans s'apunta a la continuïtat de dirigents com Ester Capella -que podria passar d'Interior a Justícia-, Bernat Solé -pendent de si el Tribunal Suprem confirma la inhabilitació pel seu rol en l'1-O quan era alcalde d'Agramunt- o bé Teresa Jordà, mentre que es dona per fet que Chakir el Homrani no seguirà. Una de les incorporacions estrella serà la de Roger Torrent, expresident del Parlament, que va ser número tres d'Aragonès el 14-F després de renunciar a plantar batalla per ser candidat.

[noticiadiari]2/219180[/noticiadiari]
Pel que fa a Junts, bona part dels consellers actuals preferirien continuar dins del Govern. Amb el pas de les setmanes han anat perdent pes opcions com Joan Canadell -tot i que Laura Borràs, en una entrevista a NacióDigital, havia assenyalat que comptava amb ell en cas de ser presidenta-, però d'altres s'han anat consolidant, com ara Josep Rius -de la màxima confiança de Puigdemont- o bé Albert Batet, fins ara al capdavant del grup parlamentari de Junts. El compromís amb la paritat, blindat per les dues formacions, obligarà a reequilibrar la composició actual de l'executiu, integrat per vuit homes i cinc dones. Amb Torra de president, el repartiment era de nou a cinc.