Junqueras, aquest migdia, després de l'executiva del partit en què ha anlitzat l'estat de la negociació dels pressupostos. Foto: Q.S./NDEl ball dels pressupostos continua obert. El president d'ERC, conscient de la importància dels gestos, no llença la tovallola per arribar a un acord pressupostari amb CiU. De fet, la seva intenció és dibuixar, una vegada i una altra, el marc mental que un pacte nacional pels comptes públics del 2012 és possible, que l'han posat fàcil i que si CiU l'evita és "perquè vol pactar amb el PP".
Aquesta és la premissa i així ho ha demostrat aquest migdia el cap de files d'ERC que si bé ha reconegut que "la distància és massa gran per a un acord" també ha insistit que "l'obligació d'Esquerra és contribuir per arribar-hi, hem de fer l'esforç". Un esforç que, segons Junqueras, s'acabarà si continua el festeig tan agosarat amb el PP. Així que la sentència del dia des de Calàbria ha estat clara: "Si CiU pacta els pressupostos amb el PP és perquè vol". La consigna ha estat emesa un altre cop. ERC gesticula en pro d'un acord i CiU fa el joc abans d'assegurar que ja ha triat parella de ball.
Tot i que Junqueras admet que en les negociacions amb el Govern sembla que aquest pari l'orella també reconeix coincidències amb el PP. Un context que des d'ERC veuen poc menys que perillós. De fet, Junqueras considera que un pacte de CiU amb el PP seria un "error econòmic i polític". "Les mesures econòmiques que proposen els populars són contràries a Catalunya i al seu creixement econòmic", ha reblat Junqueras.
Pel que fa a les negociacions concretes les peticions dels republicans es basen en tres punts: augmentar els ingressos a través d'apujar el tram màxim de l'IRPF, l'impost de patrimoni, un impost sobre la banca i una taxa turística; aturar les retallades en polítiques socials i foment de l'economia productiva. Algunes d'aquesta bateria de mesures topen de ple amb la doctrina convergent. L'estratègia per ERC és un punt fàcil. Si CiU pacta amb ERC, aquesta surt reforçada; si, CiU pacta amb el PP, ERC reforça i evidència la feblesa del sobiranisme de CiU. Per tant, quan més duri el ball, millor per Esquerra.
