ERC no ha aconseguit prou suports al Congrés per tirar endavant una iniciativa per enfortir el control polític al CNI. És una proposta que els republicans van plantejar dimarts a la comissió de Defensa del Congrés, però els vots contraris del PSOE, alineats amb PP i Vox, han impedit l'aprovació de la proposició no de llei, defensada pel diputat republicà Francesc-Marc Álvaro. En canvi, hi han donat suport Sumar -amb esmenes pactades i incloses- Junts i EH Bildu.
El grup d’@Esquerra_ERC al @Congreso_Es hem presentat una proposició no de llei per millorar el control democràtic del Centro Nacional de Inteligencia, que s’ha dedicat a espiar independentistes i altres expressions dissidents pacífiques. PSOE, PP i Vox hi han votat en contra. pic.twitter.com/8CZxiT8rr8
— Francesc-Marc Álvaro (@fmarcalvaro) May 22, 2024
La iniciativa ha aterrat al Congrés només 24 hores després que la ministra de Defensa, Margarita Robles, comparegués a la mateixa cambra per abordar l'espionatge a independentistes per part del CNI, reconeixent que va ser sota "control i autorització judicial". En la seva intervenció, la representant del govern espanyol també va obrir la porta a què sigui un òrgan judicial col·legiat -i no només un jutge del Suprem- el que doni autoritzacions a aquest organisme per investigar.
Concretament, la proposta d'ERC consisteix a modificar la llei reguladora del CNI per blindar un control periòdic davant de la comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades de la cambra baixa. Com? Amb una compareixença inicialment de cada tres mesos -que finalment ERC va acceptar a petició de Sumar que fossin sis- d'un responsable de les actuacions del centre, per exposar les activitats en curs i les futures, amb l'objectiu d'acabar amb activitats "alegals, il·legals o il·lícites".
El text també planteja assegurar que quan els responsables de les actuacions del CNI compareguin davant qualsevol comissió parlamentària, informin sobre l'espionatge a partits polítics, sindicats, associacions, o qualsevol col·lectiu ciutadà. Així mateix, augmentar les sancions administratives i penals dels responsables d'infraccions dins l'òrgan, que vegin les seves funcions suspeses i siguin apartats de qualsevol organisme públic de Defensa, de les forces de seguretat de l'Estat, o de qualsevol instància oficial.
El govern espanyol ja ha reconegut oficialment l'espionatge a 18 líders independentistes, entre ells el del president Pere Aragonès, a través del programari Pegasus. El cas està actualment en mans de la justícia, i només ha suposat, de moment, una conseqüència: que la llavors directora del CNI, Paz Esteban, plegués.
