Malgrat els intents de la direcció nacional per intentar bastir una llista de consens entre les dues parts, ha estat impossible, i serà la militància qui tingui la clau en una votació que, segons qui guanyi, també es llegirà com una avaluació al descontentament de les bases cap al lideratge d'Oriol Junqueras. Els resultats es diagnostiquen molt ajustats entre la llista de Baró, que porta per nom 'La Barcelona de Totes', i la de Gomà, coneguda com a 'Horitzó Barcelona'. Ambdues candidatures havien de presentar 52 avals per poder presentar-se, i van superar el número amb escreix, el dilluns: la llista de Baró en va presentar 309 vàlids, i la de Gomà 267. Des de la llista que més avals han presentat ho interpreten com una "bona notícia", però tampoc volen caure en els "triomfalismes" per aquest tràmit inicial.
Allò important serà la votació de divendres, i si cap de les dues candidatures no guanya les primàries amb més del 55% dels vots, haurà d'integrar quatre membres de l'altra, en una executiva de quinze. En aquest punt, des de la direcció nacional del partit, també tindran un paper proactiu per acostar els dos corrents. Però què representa cada part? Per què s'interpreta com a oficialistes versus crítics? En l'àmbit ideològic, les diferències són mínimes i les divergències afloren en qüestions organitzatives i estratègiques, com ara el paper que ha de tenir Barcelona en el conjunt del partit, la tutela per part de la direcció nacional, o bé l'augment o no de la participació de les bases en les decisions.
La Barcelona de Totes: Elena, 'Trinitro', Forcadell
La Barcelona de Totes, de Baró, és concebuda com la llista afí a l'aparell nacional del partit pel fet que l'encapçala una regidora actual del govern municipal que a més, fins fa pocs mesos, formava part de l'executiva nacional del partit. A banda, entre els noms més coneguts de la llista de Baró hi són l'exsocialista José Rodríguez 'Trinitro', que actualment és diputat al Parlament. També de l'entorn exsocialista hi és l'actual conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que va anunciar que es feia militant d'ERC durant la campanya electoral del 28-M. A la llista també hi és el director de comunicació d'Interior, Bernat Gimeno.
Però més enllà dels noms que volen conduir la federació, és rellevant parar atenció als suports. La conselleria d'Interior fa un bon desplegament al costat de Baró, i és que entre els adeptes també hi és el cap de gabinet d'Elena, Raül Múrcia 'Muto', una de les persones de més confiança de Junqueras. Carme Forcadell, Fabian Mohedano, Robert Fabregat -president de la federació entre 2015 i 2019- o l'actual regidor Jordi Castellana són altres dels noms que donen suport a la candidatura. Des d'aquesta llista, lluny de l'etiqueta d'oficialistes, consideren que la llista de Gomà va "contra la renovació" per incorporar perfils que porten molts d'anys treballant en càrrecs orgànics o institucionals.
Des de la #BarcelonaDeTotes parlem de proposta i de propostes des del 1r dia, i sempre de manera #respectuosa, #constructiva, #neta i #participativa. Per això som l'opció capaç de mirar endavant i obrir una nova etapa al capdavant d'@ERCbcn... #Futur.
— Eva Baró Ramos 🎗#joERC #Amnistia (@evabaror) October 13, 2023
Aquí 20 exemples â¬‡ï¸ pic.twitter.com/cU72sz88DL
Horitzó Barcelona: Amorós, Capella i portabellisme
Però qui hi ha a l'altra banda, la que anomenen dels crítics, de la "vella guàrdia" i de la corda de l'exlíder d'ERC a Barcelona Jordi Portabella? Al costat de Gomà, que va ser membre de l'executiva nacional del partit sota la presidència de Junqueras i presidenta de la federació entre 2012 i 2015, hi és també Oriol Amorós, secretari general de Drets Socials i expresident de la federació entre 2004 i 2011. En temps anteriors, s'havia disputat mitjançant primàries ser el cap de llista d'ERC Barcelona, però va guanyar Alfred Bosch. A la llista amb Gomà i Amorós precisament hi ha una de les persones que més suport havia donat a Bosch contra Amorós, l'actual regidor Jordi Coronas. Ara, però, coincideixen a la mateixa corda.
Horitzó Barcelona també compta amb el suport explícit de l'actual consellera de Territori, Ester Capella, que s'havia postulat abans com un possible relleu a Maragall com a cap de llista, però que finalment va anar com a número tres. També s'incorporen nous perfils que no han tingut càrrecs institucionals. "Som els militants que hi hem estat sempre", diuen en un dels vídeos promocionals. De fet, s'erigeixen en la llista formada per les bases i qualifiquen la de Baró de "continuista".
Are you ready? Arriba #HoritzóBarcelona pic.twitter.com/y3awByWHDI
— Patrícia Gomà (@pgoma) October 13, 2023
Més enllà dels noms i les famílies, quines apostes diferenciades té cada candidatura? Baró considera imprescindible millorar la coordinació entre el grup municipal de l'Ajuntament i la federació. La llista de Gomà defensa més autonomia de la federació barcelonina a l'hora de prendre les decisions, i reclama que qüestions estratègiques s'obrin a la militància, com va ser el cas de l'entrada a la Diputació de Barcelona, que critiquen per com es va decidir i fins i tot plantegen replantejar. Baró, que justament ocupa una de les vicepresidències de la Diputació, també defensa potenciar la participació, però sense qüestionar el paper de les cúpules del partit, que consideren que han estat avalades per prendre decisions amb el suport de la militància. Altres propostes que encapçala són potenciar els vincles amb els casals i aprofitar el talent existent en el partit.
El consens "superficial" del 2019 que no va funcionar
Malgrat semblar diferències menors, aquestes han impedit una llista de consens. L'any 2019 la direcció nacional del partit va aconseguir evitar que es presentessin dues llistes, llavors encapçalades per Marina Gassol i Albert Castellanos. Finalment, Gerard Gómez del Moral, exdiputat del Parlament, va ser situat com la figura de consens, tot i que va ser un consens superficial. A la pràctica els dos blocs no han treballat bé plegats i han aflorat les diferències.
En la situació actual, la direcció nacional considera que hi ha dues propostes prou diferenciades perquè vagin per separat. "Sempre ens agrada que hi hagi solucions de consens, i ho defensem des dels processos congressuals", asseguren fonts de la cúpula. Ara bé, a Barcelona no era la situació que es donava i finalment han optat per acompanyar les dues candidatures en la seva campanya, asseguren. Si cap de les llistes obté suficient aval, la direcció intentarà facilitar un procés d'acostament, i en cas que el resultat no obligui a incorporar membres de la llista perdedora a la guanyadora, igualment intentaran facilitar que "s'entenguin".
També des de la cúpula descarten l'etiqueta d'oficialista per una llista i la de crítica per a una altra. "No s'està votant una direcció nacional. És més oficialista una regidora de Barcelona que la número dos d'una conselleria del Govern? Tothom que es presenta té la plena confiança de la direcció nacional", remarquen. La partida acaba de començar. Per alguns, serà llegida com una esmena o no a la direcció nacional. Per altres, com un nou embat entre les famílies i les afinitats dels republicans a la capital.
