L'exjutge Santi Vidal va pactar amb ERC un pagament mensual de 3.000 euros al dimitir "sense oposició" com a portaveu d'aquesta formació al Senat el gener passat. El seu compromís va consistir a realitzar informes per la Fundació Irla, vinculada al partit, fins al febrer del 2018, en què preveu reincorporar-se a la carrera judicial.

Així consta en un correu electrònic que va enviar l'exjutge a Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació Irla i a una altra persona anomenada Jordi, en què els retreia que no li haguessin pagat la segona factura que havia girat a la citada entitat.

L'exjutge Santiago Vidal va anunciar la seva dimissió com a senador d'ERC el passat 27 de gener, després de conèixer-se que havia afirmat, durant unes conferències sobre la futura República catalana per diversos llocs de Catalunya, que la Generalitat tenia les dades fiscals dels catalans, donant a entendre que les havia obtingut de manera il·legal.

Després de fer efectiva la seva dimissió, el jutge no podia tornar a la carrera judicial ja que va ser suspès de sou i de feina pel Consell del Poder Judicial per un període de tres anys, que es compleixen al febrer del proper any.

L'e-mail, al que ha tingut accés Europa Press, i que està incorporat al procediment que investiga el Jutjat número 13 de Barcelona, és del passat 11 de juliol. En aquest text, Santiago Vidal afirmava que, quan a finals de gener va parlar amb la "Marta" i amb en "Jordi" li van fer demanar la dimissió com a portaveu d'ERC al Senat i la va acceptar sense oposició encara que "no tenia l'obligació legal de fer-ho".

El text prosseguia: "Pactem una compensació mensual de 3.000 euros amb el compromís de col·laborar amb la Fundació Irla, assumint jo les despeses inevitables, fins que el febrer vinent del 2018 em pugui reincorporar a la carrera judicial".

Vidal relata quines són les despeses amb les que ha de córrer: 210 euros de retenció de l'IRPF; la quota d'autònoms de la Seguretat Social (75 euros); la quota del Col·legi d'advocat en exercici (120 euros) i els honoraris del gestor que fa el pagament de l'IVA trimestral (154 euros). Tot això suposa que els ingressos nets siguin de 2.441 euros, assenyala.

"De 4.300 euros com a senador a 900: la política és ocupació inestable"

"Des de llavors han passat cinc mesos i només he rebut un pagament, que correspon als dos primers informes, la veritat és que he passat de cobrar 4.300 euros nets al mes com a senador d'ERC a poc més de 900 euros mensuals", es lamenta Vidal, qui precisa que és conscient que "això de la política és una ocupació inestable".

En la queixa per l'impagament de la factura del tercer informe que havia fet per la Fundació Irla va continuar recordant que era "la primera vegada" en més de 30 anys de vida laboral que havia de "demanar el compliment d'un acord personal".

"I també serà l'última -va afegir-, per una qüestió de dignitat no penso tornar a parlar més d'aquest tema. La vida m'ha ensenyat a intentar resoldre els meus problemes, sobretot si jo he ajudat a crear-los".

Quatre informes lliurats i un en preparació

Segons es comprova en els e-mail del seu correu electrònic, incorporat íntegrament al Jutjat i al que ha tingut accés Europa Press, Santiago Vidal ha estat realitzant els informes que havia pactat amb la Fundació Irla des de finals de febrer passat.

L'entitat està vinculada a ERC i va ser creada el 1997 en homenatge al que va ser president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla. En l'actualitat està presidida per l'exconseller de Cultura del tripartit, Joan Manuel Tresserras.

Els informes jurídics que ha anat lliurant l'exjutge estan relacionats amb el procés sobiranista. Els lliurava a Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació, segons consta en els e-mail procedents de l'ordinador de Vidal, que va confiscar la Guàrdia Civil a la "operació Anubis" -realitzada contra les persones que formaven part de l'estructura per l'1-O i en la qual van haver-hi 14 detinguts-.

Informe sobre la mort digne en marxa quan va ser detingut

En aquests e-mail es pot veure la seqüència de l'encàrrec i l'entrega dels esborranys i els textos definitius. Quan l'exjutge va ser detingut el 20 de setembre estava realitzant el cinquè informe, "El dret a una mort digna. Legislació i Jurisprudència". En ell s'abordaven, entre altres qüestions, la regulació de l'eutanàsia activa i passiva a Europa i a Amèrica.

El cinquè apartat d'aquest estudi jurídic era sobre els països en els quals es podria "emmirallar la futura República catalana" i parlava també de la proposició de llei del Parlament sobre la despenalització de l'ajuda al suïcidi.

Vidal ha cobrat 3.000 euros per cada informe, de més de 60 folis, als quals sumava el 21 per cent d'IVA i deduïa el 7 per cent d'IRPF, segons consta en les factures girades a la Fundació. La primera d'elles és per dos informes -6.000 euros- i té data del 28 d'abril; la segona va ser emesa el 26 de juny, i la tercera, del 25 d'agost.

Els informes amb els que es corresponen aquestes factures són els següents: el primer d'ells es titula "Garanties Jurídiques per als Drets Socials. Una proposta per Catalunya" i entre altres assumptes, parla de "cinc països de referència: Suïssa, Finlàndia, República Federal d'Alemanya, Dinamarca i Suècia".

El segon informe tracta sobre la Protecció de la Llibertat d'expressió en la Jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans"; el tercer, sobre la "Revisió Judicial del Control de Constitucionalitat de les lleis". Un dels capítols d'aquest últim text és sobre la Regulació Jurídica en la Constitució Espanyola, i aborda "el fracàs del control exercit pel Tribunal Constitucional per falta de legitimitat democràtica".

Un altre dels apartats està titulat: "Dèficit democràtic del control judicial de Constitucionalitat en relació als estatuts d'autonomia sobre referends populars" i un de més parla sobre la sentència del TC del 2010 sobre l'Estatut, sota el títol de "involució del model constitucional espanyol. Possible delicte de prevaricació imputable als magistrats del Tribunal Constitucional".

Finalment, per tancar aquest informe, inclou una proposta de regulació per al "futur Estat català" amb una "Sala de Garanties constitucionals del Tribunal Suprem de la República".

El quart informe és sobre "el dret a l'autodeterminació i la via canadenca". On s'analitzen les lliçons del cas de Quebec per al futur de Catalunya i també la Llei de Claredat de l'any 2000 al Canadà sota l'apèndix "Paranys jurídics i polítiques del Parlament, el Senat i el Govern federal canadencs".