Ernest Benach. Foto: Adrià Costa-Té vostè la sensació que la gent es manifestarà malgrat els polítics?
-Es manifestarà pel país. Tenim una certa tendència a culpabilitzar els polítics -que no dic que siguem sants; ens equivoquem sovint- però no ens podem equivocar de qui és l'adversari. No ho són els polítics catalans i, si ens ho pensem, ens equivoquem molt. El que hi ha és una manca de respecte a la dignitat del país i s'ha de donar una resposta a això. I, al mateix temps, el que s'ha de començar a pensar és cap a on volem anar. Alguns diran que això passa per l'Estatut i d'altres per un Estat propi, cal decidir-ho.
-Després de tot el que ha passat amb la capçalera, no hi ha el perill que una manifestació convocada per una agressió contra l'autogovern derivi, paradoxalment, cap a una protesta contra el president Montilla?
-Fóra un error. El president de la Generalitat és la primera autoritat del país. Tots plegats hem de ser molt responsables. Jo crec que el president de la Generalitat, el del Parlament, el Govern en ple, els principals líders del país, els alcaldes i la societat catalana vagin a una manifestació reclamant la dignitat i proclamant que som una nació té un valor increïble. Això fa por a Madrid. Si això ho desautoritzem des de Catalunya fóra un error estratègic claríssim.
-Per a què servirà aquesta manifestació?
-Per a què va servir la manifestació del 77? Doncs per obrir una etapa nova. El que passa és que, ara, allò s'acaba. La manifestació del 10-J comença aquesta etapa nova. L'Estatut del 79 es fa des del consens i a partir de la por d'aquell moment. Tot això, poc a poc, es va normalitzant i, al final, es constata que a partir del peix al cove es poden aconseguir algunes coses més, però la via està exhaurida. En aquest punt és quan Catalunya decideix fer un nou Estatut, una nova eina. I aquest Estatut comença a concretar les coses. Però tot això topa amb una paret, i fracassa. A partir d'aquí, hem de saber què hem de fer: si saltem la paret, si agafem pic i pala i comencem a esquerdar la paret, si agafem un camí alternatiu... La transició democràtica a l'Estat ha durat trenta anys, però s'ha acabat.
-A què es comprometran els partits i les institucions cinc minuts després d'acabar la manifestació. O a què s'haurien de comprometre?
-A ser capaços de continuar plegats i a mantenir un mínim d'unitat. El que cal és unitat per avançar. La manifestació és la resposta popular i cívica, però hi ha d'ahver una resposta jurídica, governamental, parlamentària, internacional... Tot això són escenaris que s'han de treballar.
-Li sembla que les pròximes eleccions s'haurien de convocar el més aviat possible?
-El més aviat possible és a l'octubre. Si ens n'anem a l'1 de setembre, com a data primera que es pot dissoldre el Parlament, les eleccions seran a finals d'octubre.
-Quina feina li pertocarà al Parlament a partir de la sentència?
-Ha de marcar quin és el full de ruta. És tan greu l'afectació de l'Estatut! Ha quedat tocada la llengua, la Llei d'Educació, les vegueries, el finançament, les consultes, la qüestió de la Justícia queda tocada de mort... Cal fer un pensament.
-Per arribar a la convocatòria d'avui hi ha hagut un procés difícil i gravós. Si ha passat això simplement amb una capçalera d'una manifestació que tothom pensava que s'havia de fer, a quina mena de campanya electoral anem.
-Molt difícil. El gran objectiu de determinats partits ja no és transformar la societat sinó guanyar les eleccions. Aquests anys al Parlament han estat molt difícils per això, perquè el diàleg i una certa transversalitat entre els portaveus s'ha perdut. Si seguim amb aquesta dinàmica al final acabarem madrilenyitzant absolutament la política catalana.
-Vostè va de número dos a les llistes d'ERC. L'estratègia del seu partit ha de mantenir-se o pensa que cal renovar-la?
-ERC ha tingut un gran mèrit, i és que gràcies a la seva estratègia ja hem tocat la paret. Als d'ERC sempre ens pregunten, amb qui governareu? I jo responc, no ho sé, però per fer què? Nosaltres arribarem a acords per fer un salt en aquest país. I això ho té clar la majoria de la gent que serà a la manifestació.
-La candidatura Laporta-Carretero els pot fer perdre el monopoli de l'independentisme parlamentari?
-De partit independentista, al Parlament, només n'hi ha un. Nosaltres representem l'espai del centre cap a l'esquerra. Hem incorporat gent a l'independentisme des del discurs social. Que hi ha un independentisme de dretes que es consolida? doncs benvinguts.
-Igual el que hi ha és una altra estratègia independentista...
-L'espai, en l'àmbit de l'esquerra nacional, de la socialdemocràcia sobiranista, o digues-li com vulguis, està a ERC. Les altres coses són experiments de caire populista i més aviat de dretes. Jo estic molt convençut del que hem fet, no podem renunciar al nostre ADN.
Ernest Benach Foto: Adrià Costa 
