Ernest Maragall: «El PSC com a soci de govern a Barcelona? Clarament, no, i menys ara»

Ernest Maragall (Barcelona, 1943) vol ser alcalde de Barcelona. No ho va aconseguir l'any 2019 malgrat guanyar per la mínima les eleccions municipals i té intenció de tornar-ho a intentar a les de l'any que ve. El líder d'ERC a la capital catalana confirma en aquesta entrevista a NacióDigital que es presenta a les primàries que tot just acaba de convocar la federació barcelonina del partit. El 20 d'abril arrencarà la recollida d'avals, el 27 de maig es farà la votació i, l'endemà, el congrés de ratificació. A l'espera de si hi ha més aspirants, el cert és que Maragall ha estat avalat públicament tant pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, com pel líder d'ERC, Oriol Junqueras, per ser el cap de llista.

Maragall considera que els propers comicis seran una dicotomia entre els republicans i els socialistes, de qui manté que no poden ser socis de govern. Considera que el paper de Junts no serà prou "rellevant" a l'Ajuntament com per replicar el bipartit que hi ha a la Generalitat i critica l'alcaldessa, Ada Colau, perquè la veu més centrada en la seva "protecció personal" que en la ciutat.

Impulsar un transport públic que ha perdut pistonada, duplicar les places d'escola bressol a la ciutat i la cessió d'equipaments públics per acabar amb el sensellarisme són algunes de les reivindicacions que posa sobre la taula. 

- Pere Aragonès l’ha beneït per repetir com a alcaldable a Barcelona a les eleccions de l’any que ve i vostè accepta el repte?

- En tot cas, expressava el seu suport per qui en aquests moments està ocupant la funció de representació i de l’organització del grup municipal en concret. El repte el tinc plantejat des del maig del 2019 i és un repte que va creixent en concreció, en intensitat i en raó. 

- Serà, doncs, alcaldable?

- La resposta és sí. Avui el repte ha guanyat en dimensió, hi ha encara més raons per intentar capgirar o reorientar el rumb d’aquesta ciutat. El repte és Barcelona, no ho és ERC o una determinada concepció o ideologia. Aquesta setmana es fixa la cronologia de les primàries i s’obrirà l’escenari perquè tothom qui tingui eventuals aspiracions legítimes de representació o projecte propi ho pugui fer. Jo ho faré. Estic compromès amb la ciutat i em sento capaç de respondre a la crida que fa ERC per mirar lluny des de i amb Barcelona. 

"Sí, vull ser alcaldable. Avui el repte ha guanyat en dimensió, hi ha encara més raons per intentar capgirar o reorientar el rumb d’aquesta ciutat"

- Diu que el repte té més sentit que al 2019. Quines condicions diferents veu ara per assolir una alcaldia que no va poder ser aleshores? 

- Primer hem d’assumir la legitimitat democràtica plena a través del procés de primàries. A partir d’aquí, podrem mostrar tota la feina que hem anat acumulant en aquests quasi tres anys i les noves complexitats que han aparegut. No és només una qüestió de combat polític i de superar una circumstància crítica com la del maig del 2019 i l’acord dels comuns, el PSC i Valls. Això queda arraconat. Ara ens hem de guanyar la legitimitat, la credibilitat i la confiança de la ciutadania per guanyar amb claredat. Això vol dir respondre bé als múltiples reptes de la ciutat. 

- Ha estat un mandat difícil, marcat per la pandèmia i, ara, per l’impacte econòmic de la guerra a Ucraïna. Com valora la gestió que se n’ha fet des de l’Ajuntament de Barcelona? 

- Durant la pandèmia s’ha navegat correctament com a màquina de serveis públics. I és evident que ha estat una governació compartida amb el Govern de Catalunya, el de l’Estat i amb les institucions europees. Tots ens hem equivocat, jo hauria demanat més i millor també al nostre govern municipal. Ara, però, hem de fer bandera de la inquietud que ens ha produït l’alteració greu de les regles del joc des del punt de vista de la salut pública, d’hàbits i usos ciutadans. No ens n’adonem, però encara tenim una conseqüència, ara agreujada per la crisi de l’energia, que és l'ús del transport públic. 
 
- Més d’un 17% dels viatgers no ha tornat a utilitzar el metro o l’autobús. 

- El transport públic va ser una víctima directa de la pandèmia i no s’ha recuperat. Aquí sí que comença a haver-hi responsabilitats, algunes serioses, de governació per part del conjunt d’institucions responsables d’aquest transport públic. Des de TMB a ATM. 

- Què s’ha fet malament? 

- Més aviat, què no s’ha fet. 

- Què no s’ha fet? 

- No s’ha defensat bé el transport públic. Hem deixat que es consolidi un estat d’ànim i una actitud global d’una certa suspicàcia o reticència, potser justificada en els primers moments, respecte la seguretat i el confort del transport públic i l’associació entre massificació i salut que la pandèmia ha produït. Cal un esforç en tots els àmbits de defensa del que hauria de ser el model principal de mobilitat a la nostra ciutat i a l’àrea metropolitana.

"No s’ha defensat bé el transport públic. La proposta de reduir el cost de la T-Usual és una gesticulació de l'alcaldessa que apunta en la direcció correcta, però que fa amb una barreja de frivolitat i d’improvisació"

- És viable el plantejament de rebaixar un 50% el cost de la T-Usual per fer front a l’augment del preu dels carburants?

- És una típica fugida endavant de les que fa molt sovint l’alcaldessa. Una gesticulació que apunta en la direcció correcta però que fa amb una barreja de frivolitat i d’improvisació. Parlem seriosament de transport públic i de la situació actual? És obvi que una de les situacions de major contrast i escàndol és que aquest Estat dediqui 6.000 milions en subvencionar el transport privat justificat per l’encariment del preu de la benzina, però no dediqui ni un euro addicional en la defensa i promoció de l’ús del transport públic. Aquí hi ha un pecat greu d’omissió.

Rebaixar el preu podria ser una més de les mesures si tinguéssim, a més, vies de finançament estructural noves que servissin per atorgar al transport públic el rol central de servei bàsic que li correspon. Perquè parlem molt de mobilitat i de la limitació de l’ús del vehicle privat, però no estem alterant com hauríem la planificació històrica i els grans plans d’infraestructures. Ara, hauríem d’estar revisant tot això per accelerar i multiplicar.

- Però això no està només en mans de l’Ajuntament.

- També. Voldria que l’Ajuntament influís en aquesta direcció. Es tracta no només de reclamar una rebaixa de tarifes per quedar bé amb els ciutadans, que segurament està bé i està justificada, sinó també d’assumir la responsabilitat global de la mobilitat de la ciutat. Després s’aproven plans de mobilitat fantàstics, però aquí es tracta de quines decisions es prenen a tots els nivells, a l’ATM o al govern de l’Estat. Els fons europeus haurien de servir també per augmentar l’electrificació i digitalització del transport públic i justificar un augment de la freqüència en superfície o soterrani.
 
- Es pot realment augmentar la freqüència del metro?

- Això ho han de dir els tècnics. És possible que no sigui fàcil, però jo crec que sí que és evident que és possible. Que això inclou una determinada consideració de la planificació actual de les línies existents i del bus barri? Bé, doncs, parlem-ne. És molt diferent una freqüència de cada 10 minuts, que una de set o de quatre. Hem d’anar cap a la de quatre, si pot ser. Almenys en el transport en superfície. Revisem-ho tot. Hem de fer una oferta real de transformació i això no s’està fent des d’aquest govern. 

- Aquest dilluns l’alcaldessa Colau va esmenar la llei estatal d’habitatge perquè la regulació dels lloguers sigui "efectiva". Com interpreta aquesta actuació? 

- El seu partit no va fer res per impedir que la llei catalana no fos recorreguda i anul·lada pel Tribunal Constitucional. És un altre exemple de barreja de gesticulació i desorientació. És evident que hi ha una part de responsabilitat de l’Estat, però també és evident que no hi ha hagut el mateix grau de passió en aquesta reivindicació que en la defensa d’una legislació que ja estava apuntant correctament en la direcció de protecció del lloguer accessible i del dret a l’habitatge. No vaig veure que mencionés en cap moment la necessitat de protegir i de recuperar la legislació catalana que ja teníem vigent. 

- No és, però, la primera vegada que l’alcaldessa Colau qüestiona decisions que s’han pres des del govern estatal. Considera que ha estat poc reivindicativa? 

- Una cosa és exhibir actituds o reivindicacions i l’altra cosa és prendre decisions. Jo diria que ella ha pres decisions un cop el seu partit al govern de l'Estat ja havia pres les decisions que havia pres. I és en aquests moments quan es verifica la coherència i la responsabilitat institucional, no després dient que ets aquí i no t’agrada. I? Cap a on va aquesta exhibició de desacord o de distància i de discrepància? És obvi que està fent més protecció personal que no pas influencia política, que és el que li correspon. I, si no la té, que ho deixi córrer i que deixi que els que volem defensar la ciutat ho fem amb totes les conseqüències. 

"És obvi que Ada Colau està fent més protecció personal que no pas influencia política, que és el que li correspon"

- Segons l’últim recompte de l’Ajuntament de Barcelona, a finals del 2021 hi havia 400 persones vivint en naus i solars, i més de 480 a locals. Entre aquestes dades, 200 menors. Com es pot resoldre aquesta xacra? 

- Hauríem de començar parlant de la llei d’estrangeria, un cop més. Una altra cosa és com es gestiona en aquests moments els habitatges d’emergència. Aquest és un dels grans forats negres de la governació d’aquesta ciutat. No hi ha patrimoni en aquesta ciutat per resoldre adequadament situacions de necessitat extrema com la d’aquests ciutadans? O és que no hi ha serveis socials, públics i cívics per identificar, prevenir i acompanyar? Aquí hi ha un terreny de gestió manifestament millorable. La llista d'espera per habitatges d’emergència és altíssima. En canvi, hi ha un immens patrimoni de titularitat pública o privada accessible disponible que podria destinar-se a aquests usos. En això pot respondre l’Ajuntament, però també la Generalitat i l’Estat. Quants metres quadrats d’edificis públics hi ha en aquesta ciutat sense utilitzar? 
 
- Vostè aposta per una redefinició d’usos d’aquests espais?

- Absolutament. Totes les propietats de l’Exèrcit, de l’Estat, tot el front marítim. Hi ha milers i milers de metres quadrats accessibles i tot de patrimoni públic d’edificis. Al mateix temps, a propietats municipals s’estan instal·lant màfies que utilitzen la propietat pública per a la seva activitat delictiva. Això passa a 500 metres de l’Ajuntament i a l’altra punta de la ciutat. No és ni tolerable ni acceptable ni justificable en cap mesura. 
 
- Barcelona "està bruta" és un eslògan que conté part de veritat o que és una construcció fictícia?

- Els tòpics apareixen sempre a partir d’un grau de realitat, però quan es converteixen en tòpics, encara la realitat canviï, els tòpics es mantenen i costen molt d’eliminar. Estem en una situació d’aquest tipus. Hi ha hagut una òbvia deixadesa i gestió defectuosa dels contractes de neteja en aquesta ciutat. Algú pot dir que és el final de la contracta i que els empresaris ja no tenen tants al·licients o estímuls per invertir en la renovació d’equips. Per això estem com a representants dels ciutadans, eh? El contracte ha de funcionar amb la mateixa qualitat des del dia u fins a l’últim dia de la vigència. Ara, com que tenim la nova contracta començant a actuar, doncs tindrem ocasió de verificar si és un tòpic del passat o una realitat. En tot cas, ha caracteritzat negativament aquest govern i això ho haurem de tenir en compte en el balanç de mandat: el govern municipal ha gestionat malament la neteja de la ciutat, l’ha deixat consolidar en termes de baixa qualitat i no ha exercit el seu rol de regulador i supervisor.

"El govern municipal ha gestionat malament la neteja de la ciutat, l’ha deixat consolidar en termes de baixa qualitat i no ha exercit el seu rol de regulador i supervisor"

 
- Ha perdut la ciutat atractiu econòmic i cultural, com denuncien alguns sectors?

- Crec que no, el que passa és que ha perdut equilibri intern. És cert que les dades que ens arriben, siguin de Càritas o dels serveis socials, ens parlen de percentatges significatius de població que pateixen desigualtats i dificultats per mantenir un ritme de vida mínimament digna. Això conviu amb una Barcelona que crea, que genera innovació, noves inversions, que atrau capital estranger, que mira d’ubicar una referència urbana com a ciutat de talent d’innovació i recerca. És una mena de ciutat bipolar, que és una malaltia que en termes urbans té tractaments. En això ha influït la pandèmia, que ens ha despullat de la nostra dependència del turisme i ha donat lloc a una destrucció de llocs de treball i d’activitat econòmica molt evident. Això ha de ser un al·licient per crear un model productiu que no depengui del turisme. Els turistes els volem, però ho hem de governar bé i crear una ciutat que sigui autosuficient en termes de creació i de distribució de la riquesa.
 
- Per què hi ha qui parla de "decadència" de la ciutat de Barcelona?

- Aquí hi ha una sèrie de motius. A partir d’unes dades de complexitat i dificultat és fàcil afegir-hi un interès polític, partidista o mediàtic que en treu fruit i viu del drama. Una cosa és l’anàlisi, la denúncia i la crítica política necessària; i altra cosa és l’exageració i el tòpic per identificar críticament una determinada governació. Es pot fer crítica al govern actual sense caure en una desqualificació personal o política.

- Hi ha risc de passar d'una dependència del turisme a una dependència de grans esdeveniments? Com s’explica l’aposta per la Copa Amèrica de Vela, que València va rebutjar? 

- Demostrarem que València es va equivocar en la gestió que en va fer la primera vegada. Modestament, aquí podem demostrar que es poden fer les coses millor. No estem generant cap dependència de grans esdeveniments, estem aprofitant positivament esdeveniments i el que hem de fer és lligar-los amb la capacitat de generar activitat econòmica estructural. En aquest cas, en el món del mar. No ens toca ser més conscients de les nostres possibilitats com a referència esportiva però també des del punt de vista econòmic, d’innovació, de coneixement i domini de les ciències del mar i de l’economia blava? No està directament lligat amb la Copa Amèrica, però indirectament sí. Hi ha moltes possibilitats, tant des del punt de vista de la navegació com de la salut de les nostres aigües. 

"Demostrarem que València es va equivocar en la gestió de la Copa Amèrica de Vela"

 
- Fa uns mesos defensava que Barcelona també hauria d’opinar sobre els Jocs d’Hivern. Colau va parlar fins i tot de consulta. La ciutat ha de poder votar també sobre aquest esdeveniment? 

- Opinem, a mi em sembla bé. Barcelona té molts mecanismes per auscultar-se i conèixer l’opinió de la ciutadania, començant pel propi funcionament democràtic d’aquesta institució. Aquí podem debatre, analitzar el projecte i definir posició com a grups de representació. I la ciutat té mecanismes potents per expressar la seva opinió, des dels mitjans de comunicació fins al conjunt d’entitats esportives, culturals i econòmiques que tenim. 

- Però és partidari de promoure una consulta des de l’Ajuntament? 

- Els Jocs seran als Pirineus, Barcelona n'acollirà una part significativa, però en termes relatius menor de l’esdeveniment. De l’únic que ens hem de preocupar és de com en traiem el millor profit des del punt de vista urbà, de futur, relacional, de prestigi al món. Hem de quedar bé, hem de fer-ho bé i també gaudir-ho. Ara bé, aquests Jocs ni en el seu conjunt ni en la seva versió barcelonina són esdeveniments que ens hagin ni de salvar ni de produir danys i perjudicis de cap mena. Al revés. El que hem de fer és afrontar-los en positiu i veure una oportunitat de relacionar Barcelona amb el conjunt del territori català i el Pirineu, crear una nova cultura urbana de xarxa de ciutat i de territoris que cooperen i que no només es visiten els caps de setmana de vacances. Jo crec que hem d’acompanyar la consulta que es fa als Pirineus, i mostrar la nostra solidaritat i el nostre compromís. 
 - Què s’ha fet malament en el túnel de les Glòries? 

- Està per veure. Hi ha una certa precipitació en les crítiques. Algú havia pretès que desapareguessin els semàfors de l’entrada de la ciutat? La ciutat comença on comença. És obvi que el túnel prendrà tot el sentit quan hàgim pres altres decisions, com ara quina part del túnel es destina a transport públic i quina a transport privat, que això crec que hauria de canviar. El túnel és l’anècdota, és positiu en si mateix, no en tinc dubte. És menys contaminant i afecta menys des del punt de vista del soroll i de la qualitat ambiental. Hem d’anar aprenent a gestionar-ho bé, però l’hem d’ubicar en una estratègia urbana de comunicació, i d’entrada i sortida de la ciutat que tenim. 

- Què s’ha de fer amb els botellots i els veïns que viuen a prop dels locals nocturns i que denuncien que no poden dormir? 

- S’ha de gestionar amb civisme, amb autoritat democràtica reconeguda, i amb un capteniment col·lectiu i individual que és millorable. 

"El túnel de les Glòries prendrà tot el sentit quan hàgim pres altres decisions, com ara quina part del túnel es destina a transport públic i quina a transport privat"

- Però els veïns demanen una solució ja. 

- El primer que demanen és presència dels responsables institucionals. L’educació requereix temps, proximitat i paciència. S’ha de fer tot a base d’uniforme? Amb Guàrdia Urbana i Mossos o es pot apostar per agents cívics? Hi ha una qüestió prèvia o que acompanya, que és el respecte pels límits i les normes des del punt de vista de l’activitat econòmica i dels efectes secundaris sobre la ciutadania quan hi ha una omissió de responsabilitat institucional que admet que es produeixin concentracions d’ús i no es té capacitat per combatre les conseqüències. Enric Granados n'és un exemple. Era un carrer paradís, una mostra que es podia pacificar la ciutat amb un ambient més verd i silenciós. I resulta que hem deixat deteriorar això fins al punt que alguns veïns estan decidint marxar. Hem passat del paradís a l’infern en molt poc temps. 
 
-  El Govern acaba de signar amb els municipis l’acord pel finançament del P2 gratuït i durant els propers tres anys es podran crear noves places amb fons europeus. Quantes caldria crear-ne a Barcelona? 
 
- Crec que tenint en compte que en aquests moments hi ha més de la meitat de la població susceptible de beneficiar-se'n que no té oferta, o que no té oferta pública o que no pot accedir a oferta privada, hauríem de, pràcticament, doblar l’oferta actual. Això estava en el nostre programa electoral i és una inversió molt important en termes econòmics. És un esforç que s’ha de fer de manera compartida entre l’Ajuntament i la Generalitat. El Govern ha començat a invertir seriosament en aquest àmbit. Això és transformació. La gratuïtat del P2 i la creació de noves places d’educació infantil s'ha de fer juntament amb inversions en l’altre extrem del model educatiu, que és la formació professional. Aquesta mateixa setmana es podrà presentar un Pacte per l’Educació que inclou tots aquests elements i molts d’altres.

"Barcelona hauria de doblar l'oferta de places públiques d'escoles bressol"

- La seva alcaldia passa, sí o sí, per una entesa amb Colau?
 
- La meva alcaldia passa, sí o sí, per guanyar, per tenir uns resultats que ens permetin liderar qualsevol procés de formació de govern o de majories de govern. A partir de la fotografia dels resultats estarem en condicions d’analitzar possibilitats i distàncies. I aquí és evident que n’hi poden haver, de proximitats. Però també és evident que hi ha moltes distàncies. És molt diferent afrontar-ho des d’una posició de lideratge clar, reconegut, incontestable, que des d’una altra situació. 
 
- Si ara tornés enrere, al 2019, afrontaria la negociació amb els comuns de forma diferent?
 
- Quina negociació? No n’hi va haver pas cap, de negociació. Va haver-hi una decisió, conscient, premeditada, explícita, des de 12 hores després de conèixer els resultats de les eleccions. La resta va ser gesticulació fins a la presa de possessió. La decisió estava presa.

"El rellevant per la governació de la ciutat és el resultat que es produeixi d'ERC en contrast amb el PSC. La resta és menys rellevant. Especialment el paper de Junts"

- I la relació amb Junts? Vostè creu que es pot exportar el model de govern bipartit que hi ha a la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona?
 
- Això en aquests moments sembla difícil des del punt de vista de la prospectiva sociològica i de les expectatives que podem fer. Veurem. No hi ha res a descartar en termes de resultats, però en aquests moments és bastant obvi que el rellevant per la governació de la ciutat és el resultat que es produeixi d'ERC i, segurament, en contrast amb el PSC. La resta és menys rellevant. Especialment el paper de Junts en aquest moment.
 
- Diu que no va haver-hi negociació l'any 2019. Vostè tem que es pugui tornar a repetir aquesta aliança dels comuns amb el PSC i un tercer element, tenint present que ja no hi és Manuel Valls?
 
- Crec que no hi haurà majories alternatives que excloguin ERC fàcilment. Si vostè em parla d’una alternativa de governació amb Vox i els comuns, em sembla que no és massa versemblant. En aquests moments, especular sobre quin serà el mapa em sembla altament arriscat. La qüestió és quin serà el debat electoral? I el debat és la ciutat, què fem amb Barcelona i el contrast entre dos concepcions econòmico-socials que en aquests moments ens enfronten i ens distancien amb el PSC, que em sembla que és l’alternativa a considerar. Enfront d’una posició cada cop més conservadora i més ancorada en un passat de creixement al preu que sigui, nosaltres posem sobre la taula un model absolutament ambiciós i transformador que parteix de la complicitat amb la ciutadania. 
 
- Ara que vostè deia que el projecte d’Esquerra Republicana és l’alternativa al del PSC...
 
- L’alternativa vol dir creixement intel·ligent, vol dir sostenibilitat, fer cas del que ens diu Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que ens ho hem de prendre seriosament i no veig que això estigui succeint fins ara, i vol dir retrobar el rol de Barcelona com a gran capital europea, a més de capital de Catalunya.

"No hi haurà majories alternatives que excloguin ERC fàcilment. Una alternativa de governació amb Vox i els comuns, em sembla que no és massa versemblant"

- La qüestió és si, a diferència del 2019, ara el PSC pot ser vist per ERC com un possible soci de govern o no?
 
- Clarament, no, i menys en aquest moment. Estem cada dia discutint encara els efectes i les conseqüències de la repressió, de la pèrdua de drets, de la vulneració sistemàtica de drets, i està en mans del govern socialista i dels comuns a l’estat espanyol transformar significativament aquesta situació. Per què no tenim amnistia? És que no es pot? No hi ha hagut decisió política per tenir-la. L’haguéssim pogut tenir? Òbviament, sí. Han decidit mantenir l’enfrontament en el terreny dels drets bàsics, civils i polítics amb el poble de Catalunya i amb el de Barcelona en particular.

- Com li explica a la ciutadania que s’arribi a acords importants amb el PSC, com ara l'entesa per protegir el català, i, en canvi, no se’l consideri un possible soci de govern?

- No és el mateix. Em sembla molt bé que hi hagi acords. Amb el català l’únic que fem és mantenir un acord de fa dècades, no hem construït un acord nou, en tot cas l’hem actualitzat. El sorprenent hagués estat que el PSC no subscrivís aquest acord que va protagonitzar en el seu moment. El que estem fent és el natural. El català no és un tema partidista o independentista, és el que som, el que ens defineix com a país i com a societat. Faltaria més que no hi fossin. Això no té res a veure amb un acord de governació, que implica desplegament de polítiques en tots els àmbits. 
 
- Vostè, com a candidat, no serà un factor de novetat, com no ho seran ni Ada Colau, ni Jaume Collboni ni Elsa Artadi, si no hi ha sorpreses. El factor de novetat estarà, en tot cas, en el número dos de la llista. Com vol que sigui la seva número dos? 

- Jo vull que sigui un equip fantàstic, de la millor gent de la ciutat i de l’organització a la que represento. Gent que s’identifiqui i sigui reconeguda com a capaç per liderar la ciutat i retornar-li l’esma i l’ambició que no hauria d’haver perdut. La número dos ha de respondre a aquest perfil de forma explícita, però tenim temps i l’important no és el número dos, tres o quatre, sinó la globalitat de projecte i equip que ERC presentarà a més del candidat. 

- Vostè també és diputat. Què ha de fer ERC al Parlament quan se li obri judici oral a Laura Borràs? 

- El grup parlamentari haurà de valorar en funció de les interpretacions que s’han de fer del reglament del Parlament. Jo soc partidari, en general, de respectar les decisions que el Parlament ha pres històricament en aquesta matèria i, per tant, de ser coherents amb això. Des d’una perspectiva independentista el que no podem admetre és que un comportament no irreprotxable contamini negativament el conjunt del moviment. Hem de delimitar els camps i no pot haver-hi confusió, ni encara menys utilització d’un camp per protegir l’altre. Si hi ha una responsabilitat personal, que s’aclareixi i que la justícia dicti. 

"El que no podem admetre és que un comportament no irreprotxable contamini negativament el conjunt del moviment"

- Però justament perquè no hi hagi confusió: la causa que afecta Borràs està vinculada a la corrupció o s’emmarca en la persecució a l’independentisme com ella mateixa reivindica? 

- És una causa nascuda d’un presumpte comportament d’infracció, de regles no respectades en la contractació pública, i això és obvi que no té a veure amb cap projecte polític ni ideologia en particular. El que passa és que estem en una situació de repressió en què s'utilitzen tots els elements que estan a l'abast per perjudicar la causa general. En aquest cas es pot utilitzar una un capteniment personal no perfecte? Regal que els fem. Aquesta és la responsabilitat que cadascú hauria d’assumir: com amb els nostres propis actes estem beneficiant o perjudicant la causa que diem defensar i representar. No podem permetre que la justícia espanyola es basi en una presumpta corrupció al nivell que sigui per perjudicar el nostre projecte d’emancipació, que ha de ser irreprotxable i basat en la transparència i respecte als drets de tothom.