El llenguatge polític té diversos canals. L'escollit per articular una candidatura independentista única a la ciutat de Barcelona és el sudoku de declaracions entre les parts interessades. Divendres passat el mateix líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, demanava unes eleccions primàries a l'americana per escollir el candidat d'aquesta llista única independentista.

Unes primàries obertes a la ciutadania que a Solidaritat Catalana per la Independència no els acaba de fer el pes. El mateix divendres al vespre fonts de la direcció de SI comentaven a Nació Digital que "Barcelona no és Iowa, nosaltres farem les nostres primàries i ells si volen que facin les seves i després ja escollirem l'ordre". Una qüestió important la de l'ordre. Preocupa als dos partits per ara implicats, ERC i SI -la CUP no acaba d'albirar un pacte tan sobtadament proposat per Portabella i Rcat, de moment, espera veure-les venir-.

Per Solidaritat és una de les dues condicions inexcusables: el primer lloc ha de ser pels solidaris; l'altre és que els vots no computin per assolir escons a la Diputació ni al Consell Comarcal. Portabella no està disposat a renunciar al primer lloc de l'equip i així maniobra per assegurar-ho. El mètode que el lider barceloní dels republicans proposa   de primàries i el constant degotall de declaracions seves sobre els terminis i les converses mantingudes amb futurs socis o companys de viatge electoral delaten la seva estratègia. A més branda les sigles "històriques" que l'emmarquen, ERC, i la paternitat política de l'independentisme al consistori barceloní.

SI insisteix que els "80 anys d'història ja no valen, si fos així podrien posar una mòmia i segur que guanyarien" ironitzava un dirigent solidari a Nació Digital. "Portabella és tripartit, l'ha fet per acció o per omissió tres cops i això no és el que vol l'electorat" deia una font coneixedora de l'estat de les negociacions. Una opinió que comparteix Uriel Bertran qui aquest dimarts assegurava públicament: "Si el mateix Portabella encapçala la llista no hi ha voluntat de canvi". Però es mostrava partidari de celebrar unes primàries obertes per triar l'ordre de la llista.

Però, segons fonts dels dos partits, ara com ara "s'està més aprop d'anar junts, que no pas separats". De fet, Bertran veia aquest dilluns amb "bons ulls el tercer espai" que Portabella definia com una "CiU independentista en el format de coalició i solidesa". En aquesta tessitura, Portabella vol que els minuts no passin en va i dimarts demanava que l'acord s'havia de formalitzar en "menys de tres setmanes" per poder posar en marxa el seu projecte de primàries. SI però no té pressa, i un altre dels dirigents de SI deixava entreveure que "nosaltres, de moment, no tenim cap pressa; és més, no tenim res a perdre".

Sia com sia, la candidatura unitària independentista per Barcelona busca candidat.  Jordi Portabella estirarà fins on pugui i Solidaritat manté un hermetisme a cau i forrellat sobre els noms que podrien presentar-se a les seves primàries, sense és clar, descartar Laporta. Diuen que hi haurà sorpreses. Sigui una sorpresa o un vell nom, Barcelona busca el cap i casal independentista.