Martínez-Sampere, aquest matí al Parlament. Foto: Rafa GarridoAra la culpa ja no és de la gestió del tripartit, ni d'una despesa descontrolada en serveis prestats per la Generalitat, sinó de la realitat. Concretament de la realitat de la crisi: una davallada d'ingressos fiscals sense precedents, almenys, en els darrers quinze anys que ha generat la crisi del dèficit que ocupa l'agenda informativa de la setmana. És a dir, una posada al dia de l'axioma econòmic que va triomfar a finals del segle passat: "És la manca d'ingressos, estúpids".
Així ho ha explicat el PSC aquest matí, que ha reclamat més flexibilitat alhora d'estrènyer el dèficit i més valentia per part del govern d'Artur Mas per fer valer davant de Madrid el marge fiscal de la Generalitat per complir amb les necessitats financeres de l'administració catalana.
Dues condicions, que segons la portaveu d'afers econòmics dels socialistes, Rocío Martínez Sampere, han de servir per intentar rebaixar les mesures més dures d'ajustament de la crisi previstes en els pressupostos del Govern.
El desconcert de Mas-Colell
Dues condicions que el PSC no veu per enlloc i menys a la vista del "desconcert" provocat per l'abstenció del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en la modificació dels sostres de dèficit per l'Estat i les comunitats autònomes que proposava l'executiu espanyol al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).
De fet, Sampere ha carregat els neulers per l'acord tàcit del Govern a l'embridada de les finances de la Generalitat. "No ho entenem en cap cas, perquè el Govern no va defensar l'autogovern de Catalunya ni els interessos dels catalans, i més quan tenia el suport de les forces polítiques parlamentàries per mantenir-se ferm en les seves reclamacions", ha sentenciat la diputada socialista.
Martínez-Sampere, fidel al seu estil, ha argüit les seves demandes amb una extensa documentació econòmica que certificaria que una "flexibilització" del sostre del dèficit fins el 2%, i no del 1,5% com es va acordar, aportaria més de 1.000 milions d'euros per eixugar part del dèficit del 2011.
Una flexibilització que hauria d'anar acompanyada de mesures fiscals que permetessin aturar la sagnia dels ingressos de l'administració. De fet, Martínez-Sampera insisteix que el concepte abstracte del "problema del dèficit" no neix de la despesa, ni del malbaratament sinó de la reducció dràstica dels ingressos fiscals de les administracions.
D'on surten els números
Martínez-Sampere ha explicat que, atenent a la distribució de càrregues segons el dèficit de 2011 liquidat, "el 60% de l'esforç el va fer el govern de l'Estat i el 35% les comunitats autònomes". És per això que la socialista considera que les noves xifres de sostre de dèficit després que Mariano Rajoy hagi anunciat que incrementa les previsions de dèficit per tot l'Estat, han d'estar repartides en base als mateixos percentatges. "Hem calculat que una distribució proporcional i equitativa de les càrregues de l'esforç seria que Catalunya pogués tenir un objectiu de dèficit del 2%", ha reclamat la diputada del PSC, demanant així un increment de mig punt respecte de l'1,5% que es va aprovar ahir per les autonomies a proposta del govern de Rajoy.
Segons les xifres dels socialistes, aquest mig punt de més que hauria de permetre's en el dèficit català, suposaria un increment de 1.095 milions d'euros que servirien per "reduir el dèficit de la Generalitat de 2011" durant aquest exercici. Rocío Martínez-Sampere també ha aprofitat per demanar al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que expliqui d'on surt la xifra de l'1,7% de dèficit que el Govern ha dit que hauria de ser raonable per Catalunya. "No ens surten tampoc els números", ha conclòs la diputada que recorda que el perquè de tot plegat és la manca d'ingressos.
