[noticiadiari]2/267105[/noticiadiari]
Què indica això, que serveix de context per entendre per què Feijóo s'obre a un indult condicionat de l'expresident després de demonitzar-lo sempre que pot en públic per desgastar Pedro Sánchez? La primera conclusió és que, després dels anys àlgids del procés, les dues formacions s'han reconegut mútuament com a interlocutors vàlids. Ara bé: és possible un acord a curt termini entre Junts i el PP? Són múltiples els condicionants que ho posen complicat, però hi ha escletxes que poden afermar un canal de comunicació. Aquestes són totes les claus d'una relació que, abans de les eleccions del 23-J, hauria estat del tot impensable. Puigdemont, de moment, ja adverteix que en algun punt del camí "tot se sabrà".
Les factures del passat (i del present)
No és només la digestió de la tardor del 2017, que va acabar amb presó i exili pel Govern després de l'aplicació de l'article 155 per part de Mariano Rajoy. També hi ha la pressió ambiental exercida per la dreta contra qualsevol concessió a l'independentisme, o bé la proximitat entre el PP i tots els organismes judicials que s'han encarregat de perjudicar o perseguir Puigdemont. I, a banda, existeixen ferides recents, com ara l'entrega de Barcelona a Jaume Collboni per part de Sirera, que encara porta cua tot i que Junts continua negociant amb l'alcalde una hipotètica entrada al govern municipal. Una carpeta que no és immediata.A banda del passat, també existeixen fractures evidents en el present. Cap d'elles tan visible com l'ofensiva del PP contra l'amnistia, que al Congrés té dues vies: una en forma de petició de dissolució dels partits que promoguin "referèndums il·legals" -així apareixia en l'esmena a la totalitat presentada contra la llei que amnistiarà els encausats del procés, tot i que després Feijóo va indica que no s'havia explicat bé aquesta possibilitat-, i una altra en forma de nou delicte de deslleialtat constitucional per revertir la derogació de la sedició. En clau nacional, per tant, no hi ha cap tipus de possibilitat d'entesa. Encara menys amb Vox pel mig.
[noticiadiari]2/267109[/noticiadiari]
El pes de Vox
Sirera assenyalava fa unes setmanes als micròfons de RAC1 que Feijóo hauria pogut ser president si hagués acceptat les demandes que Junts els va traslladar en la reunió de l'agost. El cert, però, és que en cas d'haver-se empassat l'amnistia, el PP hauria perdut immediatament els 33 escons de la formació de Santiago Abascal. Amb l'extrema dreta condicionant Feijóo, qualsevol acord amb l'independentisme és inviable, si més no amb l'actual repartiment d'escons.Fiscalitat i economia, punts de trobada
Quan Puigdemont i Manfred Weber, cap de files del PP europeu, es van trobar a la gala anual que celebra Politico a Brussel·les, l'expresident li va fer saber que hi havia marge per a enteses sectorials entre Junts i els populars. Va posar com a exemple la posició sobre Israel, una carpeta en què Puigdemont i el PP tenen visions similars. "En cap cas es van formular propostes formals i encara menys es va establir cap negociació per a escenaris que, com va remarcar el president, pertanyen a la política ficció mentre es mantingui l'actual actitud del PP en relació amb Catalunya i la connivència amb Vox", van indicar des de Junts al novembre.[noticiadiari]2/265866[/noticiadiari]
En tot cas, el cert és que el rearmament del partit de Puigdemont a nivell ideològic -després de definir-se com a formació de centreesquerra en la seva fundació, ha anat virant cap a la dreta en fiscalitat, aliances internacionals i immigració- obre la porta a coincidir amb el PP en votacions al Congrés, a l'estil del PNB. De fet, les dues formacions nacionalistes tenen segellada una aliança que, entre d'altres qüestions, servirà per condicionar -cap a la dreta- mesures que el PSOE pacti amb Sumar, ERC i Bildu. I una altra qüestió cabdal de la conversa Puigdemont-Weber: el primer va dir al segon que es poden trobar tombant els pressupostos de Sánchez.
