Tenia la seva gràcia escoltar ahir Alfredo Pérez Rubalcaba a RAC1. Per primer cop en la història, un polític espanyol s'esforçava en afirmar que la Constitució del 78 permet un itinerari democràtic cap a la independència del PaÍs Basc o Catalunya. Exactament el contrari del que porten dient al llarg de trenta anys, ves per on.

És el problema estructural d'una Espanya sense ETA. Ara, els partits espanyols han de garantir -o, almenys, fer-ho veure- que un objectiu polític com la independència del País Basc és perfectament viable per la via de les urnes. Com a mínim igual de materialitzable que un altre projecte -ni més ni menys legítim- com és el de la unitat d'Espanya. Sense aquesta possibilitat, la democràcia és, objectivament, incompleta. I més encara amb dos parlaments -el de la Ciutadella i el de Vitòria- susceptibles de conformar majories clarament sobiranistes.

El que no deia Rubalcaba és que la via legal és una broma. Ni que la totalitat del Parlament Basc -o català- reclamés un estat propi no serviria de res perquè, posteriorment, es necessitaria una majoria de dos terços en el Congrés dels Diputats i una altra en el Senat, en votació plenària. Un cop aconseguides aquestes majories caldria dissoldre les cambres. Més tard, s'elegiria un nou Senat i un nou Congrés, que haurien d'aprovar, per segona vegada consecutiva i una altre cop per dos terços, la proposta. Però tampoc no n'hi hauria prou, encara seria imprescindible ratificar-ho en un referéndum a tot l'Estat. D'altra banda, queda clar que també s'hauria de reformar l'article vuitè de la Constitució del 78, que confereix a l'Exèrcit espanyol la facultat política de defensar la integritat territorial de l'Estat.

Però no siguem punyeters. El cas és que, ahir, Rubalcaba va venir a Barcelona a explicar-nos que la Constitució espanyola no permet l'Estatut, però sí la independència. Curiosament, una idea semblant a la de la majoria dels catalans.