El document, al qual ha tingut accés Europa Press, inclou un llistat de 45 missatges habituals de l'independentisme qualificats de "fakes" i enfrontats als seus corresponents "facts" ("fets"), al costat d'informació detallada sobre els fets de 2017 i sobre el judici del Tribunal Suprem i el sistema judicial espanyol, multitud de dades i una secció de preguntes i respostes.
La Secretaria d'Estat depèn del Ministeri d'Exteriors del govern espanyol, dirigit per Josep Borrell i en un dels onze capítols del document, titulat "El preu que Catalunya paga pel procés", hi ha diversos apartats com ara: "Una economia espantada", "Una societat enfrontada", "Assetjament als polítics" i "Mals temps per a la llibertat de premsa".
"No va ser un referèndum democràtic", diu abans d'argumentar la falta de garanties de l'1-O; "la llei és igual per a tots", afegeix per explicar que un càrrec electe pugui anar a presó. Es tracta de rebatre que els independentistes siguin "presos polítics", que se'ls acusi per "posar urnes" o que a Espanya no hi hagi "veritable democràcia".
"No és delicte plantejar la independència d'una comunitat o regió sense Estat a Espanya", diu el text. "Però sí que és delicte desobeir el Tribunal Constitucional, aprovar lleis per derogar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, celebrar un referèndum il·legal i després proclamar la independència unilateralment", assenyala.
Afegeix que "tan conscients d'això eren alguns líders secessionistes que van fugir d'Espanya". De pas, posa com a prova de com de garantista és el sistema espanyol que no és possible el judici en absència -que sí que existeix en altres països-.
Entre els efectes del procés, sosté que el procés ha provocat "menys creixement econòmic, més pobresa i més exili laboral de joves"; xifra en 5.350 les empreses i bancs "que han abandonat Catalunya des d'octubre de 2017, afirma que "els periodistes s'han convertit en objectiu dels independentistes radicals" i diu que "polítics no independentistes sofreixen diàriament agressions" i cita Albert Rivera, Inés Arrimadas i Xavier García Albiol.
El document es va elaborar abans que conclogués el judici al Tribunal Suprem -així es desprèn de la seva redacció- i es va utilitzar, per exemple, en el viatge que Lozano va realitzar a Berlín el passat mes de maig.
Fotografies "falses" dels ferits de l'1-O
Mentre el relat independentista posa el focus en l'1-O i en els enfrontaments amb la Policia, que van causar gran impacte fora d'Espanya, el document fa una llarga cronologia --des de la Diada de 2012-- i posa l'accent en el 6 i el 7 de setembre de 2017, quan el Parlament va aprovar no un "acte simbòlic" sinó dues lleis que derogaven a Catalunya la Constitució i l'Estatut i que es van publicar al Diari Oficial.
Imatge de la càrrega policial a la Ràpita l'1 d'octubre del 2017. Foto: Sofia Cabanes
No obstant això, no eludeix l'1-O, sinó que explica que "els excessos policials són contraris a la llei" i que els dilucidaran els tribunals, on hi ha 33 agents imputats "per un presumpte ús excessiu de la força".
El document assenyala que no va haver-hi més de mil ferits, sinó tres ingressats en hospitals; que es van difondre "grans quantitats de fotografies falses" i que no tota la resistència va ser pacífica.
Quant al dret d'autodeterminació, esmenta que els mateixos experts del Consell Assessor per a la Transició Nacional creat el 2013 per la Generalitat han reconegut que l'ONU només ho contempla per a les situacions colonials. Així, explica que cap Constitució occidental reconeix aquest dret i que el Regne Unit va autoritzar el d'Escòcia fent ús de la "flexibilitat d'una constitució no escrita". Recorda, de fet, que el 2016 el Tribunal Constitucional alemany va declarar inconstitucional la petició d'un referèndum a Baviera, i el mateix l'italià el 2015 pel Vèneto.
Assenyala, fins i tot, que la Constitució espanyola "preveu mecanismes per a la seva reforma íntegra", mentre que el Tribunal Constitucional italià va deixar clar que un referèndum d'independència no seria possible ni amb una reforma.
Cinc raons per no organitzar un referèndum
El document dóna cinc raons per les quals el Govern no organitza un referèndum, àdhuc sense reconèixer el dret d'autodeterminació com va fer David Cameron al Regne Unit, començant perquè "la independència de Catalunya tindria conseqüències negatives per tots els ciutadans espanyols", perquè "vol evitar el perjudici econòmic que suposaria la inevitable sortida de Catalunya de la UE".
També, addueix, perquè un referèndum "deixaria Catalunya dividida en dos durant molt temps", perquè el Govern creu que "la secessió de Catalunya és un pas en la direcció contrària a l'esperit de la integració europea" i, finalment, perquè "igual que a la gran majoria de països del món, el Govern no té potestat per organitzar-ho sense una reforma constitucional. El document descendeix al detall d'alguns aspectes i explica que la presó preventiva la decideixen els jutges valorant que existeix risc de fugida i de reiteració delictiva.
Van fer creure una independència "indolora"
El text, a més, sosté que si emana de la població catalana la considera "abusiva" és perquè "un dels aspectes" en els quals ha sofert desinformació "ha consistit a fer-li creure que la independència unilateral era possible i indolora", quan "la realitat mai va ser aquesta i el Tribunal Constitucional va advertir de la gravetat dels actes avui processats des de 2016".
Quant a la decisió dels jutges alemanys --que anaven a entregar Carles Puigdemont per ser jutjat concretament per malversació--, assenyala que aquests no coneixien "totes les dades del procés espanyol" i considera la seva interpretació "prematura i aliena al sentit de l'euroordre". A més, aquesta decisió no vincula els tribunals espanyols ni significa "que aquests comportaments presumptament delictius no hagin existit conforme al Codi Penal espanyol".
Vox com acusació popular
També explica la presència de Vox com a acusació popular, destacant que la figura, encara que és objecte d'un "debat important", pretén que els ciutadans contribueixin a l'administració de Justícia. Afegeix que, igual que Vox --a qui en un moment es refereix com a "partit conservador"-- podia haver-se personat un altre partit.
Els advocats de Vox, al Suprem
D'altra banda, constata les "discrepàncies" entre Fiscalia i Advocacia de l'Estat, ja que la primera ha acusat els polítics de rebel·lió i la segona de sedició.
A més d'explicar la diferència entre tots dos tipus penals --que existeixi "alçament públic i violent"-- assenyala que la discrepància "obligarà el Tribunal a un debat més profund abans de dictar sentència" i que és "una garantia més de la independència de criteri i actuació" de les parts.
El document justifica l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que "va tenir l'efecte de recuperar la legalitat constitucional i estatutària". Amb tot, també diu que "el Govern actual del president Pedro Sánchez (PSOE) està apostant per un diàleg a Catalunya i per restaurar la convivència en una societat dividida, així com per un diàleg entre el Govern central i el Govern català canalitzat a través dels mecanismes constitucionals i estatutaris".
Fonts d'España Global consultades per Europa Press han confirmat que utilitzen aquest document, en castellà i en anglès, encara que han assenyalat que és un dels molts materials que s'emmarquen en la seva tasca d'informació per fer front a les amenaces a la reputació d'Espanya.
