La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría Foto: ACN"No hi haurà rescat ni el rescat és una opció". Amb aquestes paraules la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría ha volgut negar les informacions que publica l'agència Reuters que indiquen que Espanya hauria començat a negociar amb Alemanya un possible rescat de 300.000 milions d'euros. Segons Reuters, que cita fonts de l'Eurozona, el ministre d'Economia Luis de Guindos va plantejar dimarts al seu homòleg alemany Wolfgang Schäuble la possibilitat d'un rescat total si la pressió del deute continua tan elevada, però Berlín "no se sentia còmode amb la idea d'impulsar-lo ara". Sáenz de Santamaría ha dit que a la reunió van tractar només la implementació dels darrers acords europeus.
L'agència internacional Reuters ha assegurat aquest migdia que De Guindos va treure el tema del rescat total de l'economia espanyola a Schäuble durant la seva trobada a Berlín, aquest dimarts. Segons l'agència, que cita una font de l'Eurozona, el rescat de 300.000 milions d'euros se sumaria al que ja s'ha aprovat pel sector bancari espanyol, i que puja als 100.000 milions d'euros.
Reuters destaca, però, que Alemanya va negar-se a discutir la possibilitat d'un programa total de rescat per Espanya -similar al que tenen Grècia, Irlanda o Portugal- fins que el nou fons de rescat permanent, l'ESM, estigui en funcionament. Aquest mateix fons és el que ha de permetre, un cop hi hagi també una supervisió bancària comuna a tota l'Eurozona, la recapitalització directa dels bancs. "No passarà res fins que l'ESM estigui actiu. Un cop estigui en funcionament, ja veurem quins són els costos del deute d'Espanya i potser es tornarà a reprendre el tema" del rescat, ha assegurat la font a l'agència Reuters.
Acords europeus
Soraya Sáenz de Santamaría ha assegurat, però, que Luis de Guindos i Schäuble van parlar sobre com "donar compliment adequat als acords adoptats al consell europeu" del passat 28 i 29 de juny, i que incloïen, entre d'altres mesures, la recapitalització directa de les entitats financeres i la possibilitat que el fons de rescat pogués comprar deute perifèric de països com Espanya o Itàlia. Segons Sáenz de Santamaría, les negociacions es van basar en com portar "major estabilitat a la zona euro a través de la unió fiscal, monetària i les mesures de liquiditat".
De fet, de la trobada entre Luis de Guindos i Wolfgang Schäuble en va sorgir un comunicat conjunt en què tots dos polítics es comprometien a aplicar de forma "ràpida" els compromisos europeus, i asseguraven que l'elevada pressió a la prima de risc espanyola no era representativa de la situació a l'Estat. El dia de la cita a Berlín, els interessos pel bo a 10 anys van arribar al 7,6% i la prima de risc va superar amb escreix els 650 punts.
Pressió contra el deute
L'anunci, dijous, del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, de que faria "tot el possible" per protegir l'euro va suposar una bola d'oxigen pel govern espanyol i va disminuir la pressió contra la prima de risc, que va baixar dels 600 punts. Tot apunta que el BCE podria iniciar aviat un nou programa de compra de bons per rebaixar els interessos de l'endeutament espanyol.
De fet, en la seva informació l'agència Reuters també cita una segona font europea que apunta que Espanya podria superar la crisi sense un rescat total si pot emetre deute als mercats a interessos "sostenibles". "En purs termes econòmics no caldria el rescat si els tipus d'interès es mantinguessin en una situació sostenible", destaca la font, que tot i això alerta que el govern de Mariano Rajoy ha fet molts errors de comunicació que han neguitejat els mercats.
