Políticament, Espanya s'està convertint en un parc temàtic ultra. És tan gros el que està passant que fins i tot impulsant tota mena de lleis reaccionàries -des de l'avortament fins a la Llei Wert-, el PP està patint un assetjament constant per part del sector més ultra de l'ultradreta. Vidal-Quadras i Mayor Oreja -sense oblidar UPyD, la FAES i el propi Aznar- surfegen sobre les ones mediàtiques d'una Brunete desbocada i més falangista que mai. Allà, entre Millán-Astray i Unamuno sempre guanya el "Viva la muerte".
Alícia Sánchez-Camacho ja amenaça, explícitament, amb aplicar l'article 155 de la Constitució i derogar l'autogovern català i no passa un dia sense que acusin el catalanisme de causar un clima de violència com el que es va viure al País Basc. Això, sense que s'hagi trencat mai ni una sola paperera.
Són els ultres, sí, però a Espanya no els planta cara ningú. Ni les institucions, ni els mitjans de comunicació, ni -i això és el més indecent- l'esquerra espanyola. Per al PSOE i el seu àmbit intel·lectual, els catalans som culpables de voler votar i mereixem que l'esquerra doni suport a un govern que ells mateixos consideren extremista en tots els altres àmbits. Les dones catalanes han de poder decidir sobre el seu cos, diu el PSOE, però no sobre el seu país.
Quan els catalans haguem marxat, els progres espanyols hauran de demanar asil a la República Catalana. Quants d'ells el mereixeran?
ARA A PORTADA
Publicat el 29 de gener de 2014 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador