Joan Ridao, en una imatge d'arxiu. Foto: Jordi Play/El Temps

L’actual cap de llista d’Esquerra al Congrés dels Diputats, Joan Ridao (Rubí, 1967), defensa la seva gestió i vol repetir a les eleccions del 20N. Sobre la possibilitat d’anar de número 2, diu que “primer hem de decidir qui és cap de llista i després ja vagarà de parlar de tot”.

-Senyor Ridao, també asseguraríeu que aneu a la mateixa barca que Alfred Bosch?

—Evidentment que allò que ens uneix és molt més que allò que ens separa. Hem compartit militància a ERC fins fa només sis mesos. Crec que tots dos volem un país socialment just i políticament independent.

—Veient com s’ha plantejat el procés d’elecció del candidat a Madrid d’ERC, si Bosch és la renovació vós seríeu...

—No sóc ningú per a definir els altres. En tot cas m’agradaria que, juntament amb Tardà, poguéssim ser la garantia que la defensa dels ciutadans de Catalunya independentistes i d’esquerres continuarà present a Madrid com els darrers quatre anys. Segurament, la feina feta aquesta legislatura ens avala.

—Els vostres adversaris polítics us reconeixen una feina feta ingent, fins i tot, tot sovint més que alguns dels vostres companys de partit. Es compleix allò de: “A terra, que vénen els nostres!”?

—Sempre és positiu que et reconeguin la feina, tant des de dins del partit com de fora. De totes maneres, en un moment precongressual és lògica aquesta situació.

—Amb sis mesos de militància n’hi ha prou per a presidir un partit de vuitanta anys d’història?

—Ho estableixen els estatuts del partit, i el dia 17 de setembre ho avalarà la militància. Si es compleixen els estatuts del partit i disposes del suport necessari, pots presidir Esquerra. El repte, però, no és arribar-hi; un cop al càrrec és quan comença un procés de feina ingent.

—Moltes veus a ERC defensen un canvi d’estratègia. En quina mesura aquestes crítiques afecten la vostra gestió a Madrid i la de secretari general?

—Els darrers resultats electorals han estat dolents, i és lògic que molta gent vulgui canviar el rumb. Sigui com sigui, el partit fa vuitanta anys que defensa el país des de propostes republicanes i progressistes. Es pot canviar tot el que calgui, però no pots deixar de ser tu mateix. Però deixeu-me també que reivindiqui la feina feta des del grup parlamentari, perquè aquests dies s’han sentit crítiques que demostren un gran desconeixement de la feina feta a Madrid, o senzillament mala fe. ERC no ha fet peix al cove, no ha estat un aliat del PSOE. Crec, humilment, que hem estat clarament la veu d’esquerres i catalana al Congrés, i només cal veure el diari de sessions i les votacions per a adonar-se de quina ha estat la posició d’Esquerra.

—Si l’estratègia fins ara no ha funcionat electoralment, quina proposeu, com a full de ruta a Madrid? Confrontació o política de pactes?

—A Madrid s’hi ha d’anar a fer política, és a dir, a fer valer els vots, a defensar el teu programa i a ser exigent amb el govern. Durant els darrers quatre anys, hi ha hagut molta més confrontació que no pactes. Només cal veure la nostra posició en àmbits econòmics, nacionals, laborals i ambientals. No crec que sigui l’hora de canviar aquesta línia de confrontació. Però això tampoc no vol dir convertir-nos en un grup amb un discurs únic.

—Carles Bonet us retreia de no haver ofert un pacte a ICV i PSC per a articular una llista a Madrid. Què li responeu?

—Sempre són benvingudes totes les aportacions, i això demostra la riquesa i la pluralitat d’opinions dins el partit i a l’independentisme. Segurament, cada militant, cada votant, cada simpatitzant té una idea diferent d’allò que cal fer. En tot cas, tothom sap que ara com ara és inviable, aquesta proposta.

—És simplista de contraposar l’eix nacional al social?

—Evidentment, a més de ser un error. El país és la seva gent i no es poden separar els interessos nacionals de les reivindicacions socials. Fa molts anys que aquesta concepció va ser abandonada. No podem buscar un país independent socialment injust.

—De què us penediu, si és que us penediu de res, quant a la vostra gestió com a secretari general?

—De segur que si tingués l’oportunitat de tornar endarrere canviaria moltes coses; dir que no em penedeixo de res seria arrogant. Però, sigui com sigui, no em penedeixo d’haver acceptat el repte de ser secretari general en uns moments tan complicats.

—Si sou escollit cap de llista sereu generós amb Alfred Bosch?

—Evidentment, des de l’inici del procés congressual hem demostrat bones dosis de generositat. La política és un esport col·lectiu, i no individual.

—Estaríeu disposat a ser número dos de Bosch?

—De primer, hem de decidir qui és cap de llista i després ja vagarà de parlar de tot.

— Si perd, que farà Joan Ridao?

—Allò que he fet des que tinc consciència política, treballar per la llibertat del país.

El Grup Nació Digital i el setmanari El Temps us ofereixen un tast -en línia i gratuïtament- dels continguts de la revista que podreu trobar als quioscos de tots els Països Catalans