En un altre context podria ser discutible, però crec que ara mateix no té cap sentit que els partits catalanistes facin el gest d'anar a veure el rei Joan Carles al palau de la Zarzuela. De fet, aquesta excursió no ha servit mai de res, més enllà de l'ús exclusiu que en fa la monarquia espanyola que, amb una encaixada de mà i trenta segons de mirar a les càmeres, fa veure que és equidistant entre opcions antagòniques i fomenta el mite impostat que diu que el rei és molt campechano, com els agrada dir a Madrid.

Això podia funcionar abans, no dic que no, però ara la monarquia és indissociable de la crisi i de les noves exigències morals de la societat catalana. Es tracta d'una institució que administra un alt pressupost sense donar explicacions ni detallar-ne les partides, que no ha reduït les seves despeses i que es caracteritza per un ús abusiu de les influències que es deriven de la seva posició. Els negocis d'Iñaki Urdangarin són la gota que vessa el got de tantes vacances, tants iots, tants negocis paral·lels i tants secrets a veus.

No passa res si els líders del catalanisme a Madrid s'estalvien la visita. És més, sintonitzaran amb la sensibilitat general d'unes classes mitjanes i populars que estan amb l'aigua al coll i que els preocupa bastant més el destí del seu pediatra que no pas el del rei, les infantes i els seus marits.