El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha condemnat aquest dimarts Espanya per la publicació de la fotografia del DNI de diversos jutges favorables al dret a decidir de Catalunya. El tribunal considera que s'ha vulnerat el seu dret a la intimitat. Les fotografies es van publicar a La Razón al març de 2014, en un article titulat "La conspiració dels 33 jutges sobiranistes", quan ja es començava a dissenyar la consulta sobre la independència que es traduiria en la votació del 9 de novembre.

Els fets es van judicialitzar i vuit anys després Estrasburg ha dictat sentència. El cas neix per la demanda de vint jutges, representats per Andreu Van den Eynde, que treballaven a Catalunya i que van signar un manifest el febrer de 2014 en el qual es mostraven a favor del dret a decidir en el marc de la Constitució i el dret internacional. Setmanes després, les seves dades apareixerien publicades a La Razón.

La sentència, de 26 pàgines, conclou que la policia espanyola va filtrar la informació a la premsa i que el sol fet que existissin informes policials d'aquests jutges recollits de manera il·legal ja suposa una violació del dret a la intimitat. Els jutges d'Estrasburg consideren que s'ha vulnerat l'article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans (CEDH), perquè els informes policials contenien dades personal dels afectats, fotografies, informació professional i opinions polítiques.

Els demandants acusaven l'Estat de vulnerar el dret seu a la intimitat, llibertat d'expressió i judici just, però el TEDH només els ha donat la raó pel que fa al primer. Segons el tribunal, l'argument pel qual els demandants consideraven que s'havia vulnerat el seu dret a la llibertat d'expressió estava "manifestament infundat", mentre que el de vulneració a un judici just han considerat que "no era necessari examinar-lo". El TEDH ha condemnat Espanya a pagar 4.200 euros als demandants per danys i 3.993 euros en concepte de costos i despeses.

També critica la investigació que es va fer a Espanya, que no va fer declarar el cap superior de la policia de Barcelona, "un nom clau en la investigació". En un primer moment, la denúncia va ser desestimada al jutjat de Madrid perquè no hi havia prou proves per atribuir els fets a una persona particular. La decisió es va recorrer i el 2016 també va ser rebutjada per l'Audiència Provincial de Madrid. Finalment, el Tribunal Constitucional va declarar inadmissible el recurs d'empara el novembre de 2017, considerant que el cas no tenia rellevància constitucional. Aleshores, el cas va fer el salt a Estrasburg.