
Inés del Río Prada, membre del "comando Madrid" d'ETA als anys 80 conjuntament amb Ignacio de Juana Chaos o Antonio Trotiño, va ser condemnada a més de 3.000 anys de presó per haver participat, entre d'altres atemptats, en l'assassinat de 12 guàrdies civils. L'Estat espanyol, com a molts d'altres presos amb delictes de sang, va aplicar-li la "doctrina Parot".
La sentència d'avui només fa referència a aquest cas, però les conclusions a efectes pràctics obriran les portes de la llibertat en els propers mesos a dotzenes de presos tancats per accions terroristes. Entre aquests, hi ha Juan José Zubieta Zubeldia (foto, a la dreta), l'únic supervivent de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic del 1991. L'atemptat a la capital d'Osona va causar nou morts, entre ells cinc menors, i 28 ferits. A més, un altre guàrdia civil va morir en ser atropellat durant el rescat de les víctimes de l'explosió.
La "doctrina Parot" és fruit d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol (TS) del 2006, que ha creat jurisprudència. Aquesta resolució dictamina que els beneficis penitenciaris que es podien descomptar els reclusos s’han d’aplicar individualment a cada una de les sentències i no sobre el màxim legal de permanència en presó, que són 30 anys. La conseqüència més directe és que els presos amb més d’una sentència, la suma final dels beneficis penitenciaris que es poden reduir és molt minse i, per tant, no poden sortir de la presó uns anys abans dels 30. És el cas de Juan José Zubieta Zubeldia.
Fa uns mesos, el govern espanyol va advertir que si es derogava la "doctrina Parot" suposaria la llibertat imminent de 54 membres d'ETA, set del GRAPO i un del GAL, a més de 14 presos comuns, entre ells un de condemnat per 74 violacions.
