ETA ha reconegut el dany causat i que ha demanat perdó a les víctimes del "llarg període de lluita armada" i que no tenien "una participació directa en el conflicte". Ho ha fet  poques setmanes abans que anunciï la seva dissolució es fes públic que ETA d'anunciar la seva dissolució, prevista a principis de maig. "Volem mostrar respecte als morts, als ferits i a les víctimes que ha causat ETA, en la mesura que han resultat damnificats pel conflicte. Ho sentim de veritat. A aquestes persones i les seves famílies els hi demanem perdó. Aquestes paraules no solucionen el que ha passat, ni mitigaran tant de dolor", asseguren en un comunicat enviat aquesta matinada als diaris Gara i Berria (podeu llegir a sota). En l'escrit, amb data de 8 d'abril, l'organització també es compromet a la "superació definitiva de les conseqüències del conflicte i a la no repetició".

En el comunicat, ETA reconeix la seva responsabilitat pel dolor causat a part de la societat basca i expressa el seu compromís amb la superació definitiva del conflicte. L'organització diu que "per culpa d'errors o decisions errònies", les seves accions han afectat "víctimes que no tenien una participació directa en el conflicte, tant a Euskal Herria com fora" i reconeix que "aquestes paraules ara no solucionaran el que ha passat, ni mitigaran tant dolor".

Al document, ETA parla d'un "patiment desmesurat" amb "morts, ferits, torturats, segrestats o persones que s'han vist obligades a fugir a l'estranger" i reconeix "la responsabilitat que ha adquirit en aquest dolor", perquè "res d'això s'hauria d'haver produït mai o no s'hauria d'haver perllongat tant en el temps".

"Ningú pot canviar el passat, però una de les coses més perjudicials que es podria fer ara seria intentar desfigurar-ho i ocultar determinats episodis", subratlla ETA. "Reconeguem tots la responsabilitat i el mal causat. Malgrat no tenir ni el mateix punt de vista ni els mateixos sentiments, tots hauríem de reconèixer, amb respecte, el patiment que han sofert els altres", afegeix. El comunicat diu que "tant de bo res d'això hagués passat" i "la llibertat i la pau haguessin arrelat a Eukadi fa molt de temps".

Al final de la carta es parla de futur, s'advoca per la reconciliació al País Basc,per donar una resposta democràtica al conflicte polític i posar garanties perquè no torni a passar. "És un exercici necessari per conèixer la veritat de manera constructiva, tancar ferides i construir garanties perquè aquest patiment no torni a passar. Donant una solució democràtica al conflicte polític es podrà construir la pau i aconseguir la llibertat", conclou el comunicat.

"L'estat de dret ha vençut ETA"

El govern espanyol ha estat dels primers en reaccionar. "No és més que una altra conseqüència de la fortalesa de l'estat de dret que ha vençut ETA amb les armes de la democràcia", afirmen fonts de La Moncloa. "Està bé que la banda terrorista demani perdó a les víctimes, perquè les víctimes, la seva memòria i la seva dignitat, han estat determinants en la derrota d'ETA", afegeix. La Moncloa considera que fa molt temps que ETA havia d'haver demanat perdó "de forma sincera i incondicional" pel dany causat.

Més tard, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha dit després del consell de ministres: "Puc assegurar contundentment que aquest govern mai donarà cap contrapartida a ETA". El ministre ha subratllat que es tracta d'una "derrota sense pal·liatius" de l'organització terrorista gràcies a la força de la llei, de la cooperació internacional i de la ciutadania espanyola. 

En una mateixa línia s'ha expressat el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, que ha mostrat la seva satisfacció. Ha apuntat que aquesta és “una de les notícies que a un li agrada comentar” perquè “va en la direcció de pau, d’estat de dret”. “Un pot veure això com la victòria de l’estat de dret a Espanya i a Europa”, ha afirmat en un esmorzar informatiu a Madrid, on ha reiterat que a la Unió Europea "no hi ha lloc ni per al terrorisme, ni per a les pistoles, ni per a les armes. Només hi ha lloc per a la pau i l’estat de dret".

El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ha valorat positivament el comunicat d'ETA, el qual respon a una demanda "unànime" de la societat basca que, segons el portaveu, fa temps que demanava un reconeixement del dany causat. A més, afegeix que era un moviment "obligat" ara que ETA ha anunciat que farà efectiva la seva dissolució el primer cap de setmana de maig.

"Cal valorar positivament la novetat del llenguatge", ha manifestat Esteban que, tot i celebrar la decisió, ha criticat que la banda terrorista faci "distincions" entre víctimes. "No es pot fer una categorització de les víctimes, tots són iguals i no es pot demanar perdó a unes i a d'altres mostrar respecte", ha destacat. Aitor Esteban ha assegurat que el comunicat d'ETA "sembla posar punt i final" a la situació. A més, demana que és el moment "de concretar el futur" i ha instat a "tots els agents polítics" i també a ETA a treballar en aquesta línia.

Per la seva banda, el president de l'Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme, José Vargas, ha qualificat de "pamflet" el manifest perquè arriba "pocs dies abans de la seva dissolució", prevista per al primer cap de setmana de maig a Bayona. Vargas ha considerat que aquest comunicat "no té massa credibilitat fins que es dissolguin totalment" i "col·laborin amb la justícia per esclarir els 300 assassinats que encara estan sense resoldre". "Exceptuant la paraula 'perdó', la resta de comunicat és el que han fet en altres ocasions", ha afegit. "Cada víctima decidirà si perdona o no perdona, no sóc Déu per poder-los perdonar i no tinc prou misericòrdia", ha reflexionat en veu alta el president de l'entitat.

Tot i que José Vargas ha celebrat que "per fi" hagi arribat el comunicat de l'organització per demanar perdó, ha criticat que és "bastant matisat". "Esperem aquesta dissolució a veure què passa perquè, per mi, això és una propaganda més de l'esquerra abertzale per anar preparant la dissolució dels pròxims dies a Bayona", ha reblat.
 

COMUNICAT D'ETA

ETA, organización socialista revolucionaria vasca de liberación nacional, quiere reconocer mediante esta declaración el daño que ha causado en el transcurso de su trayectoria armada, así como mostrar su compromiso con la superación definitiva de las consecuencias del conflicto y con la no repetición. En estas décadas se ha padecido mucho en nuestro pueblo: muertos, heridos, torturados, secuestrados o personas que se han visto obligadas a huir al extranjero. Un sufrimiento desmedido. ETA reconoce la responsabilidad directa que ha adquirido en ese dolor, y desea manifestar que nada de todo ello debió producirse jamás o que no debió prolongarse tanto en el tiempo, pues hace ya mucho que este conflicto político e histórico debía contar con una solución democrática justa. De hecho, el sufrimiento imperaba antes de que naciera ETA, y ha continuado después de que ETA haya abandonado la lucha armada. Las generaciones posteriores al bombardeo de Gernika heredamos aquella violencia y aquel lamento, y nos corresponde a nosotros y nosotras que las generaciones venideras recojan otro futuro. Somos conscientes de que en este largo periodo de lucha armada hemos provocado mucho dolor, incluidos muchos daños que no tienen solución. Queremos mostrar respeto a los muertos, los heridos y las víctimas que han causado las acciones de ETA, en la medida que han resultado damnificados por el conflicto. Lo sentimos de veras. A consecuencia de errores o de decisiones erróneas, ETA ha provocado también víctimas que no tenían una participación directa en el conflicto, tanto en Euskal Herria como fuera de ella. Sabemos que, obligados por las necesidades de todo tipo de la lucha armada, nuestra actuación ha perjudicado a ciudadanos y ciudadanas sin responsabilidad alguna. También hemos provocado graves daños que no tienen vuelta atrás. A estas personas y a sus familiares les pedimos perdón. Estas palabras no solucionarán lo sucedido, ni mitigarán tanto dolor. Lo decimos con respeto, sin querer provocar de nuevo aflicción alguna. Entendemos que muchos consideren y expresen que nuestra actuación ha sido inaceptable e injusta, y lo respetamos, pues a nadie se le puede forzar a decir lo que no piensa o siente. Para otros muchos también han sido totalmente injustas, pese a utilizar el disfraz de la ley, las acciones de las fuerzas del Estado y de las fuerzas autonomistas que han actuado conjuntamente, y tampoco esos ciudadanos y ciudadanas merecen ser humillados. De lo contrario, deberíamos interpretar que ha existido un daño justo que merece aplauso. ETA, en cambio, tiene otra posición: ojalá nada de eso hubiese ocurrido, ojalá la libertad y la paz hubiesen echado raíces en Euskal Herria hace mucho tiempo. Nadie puede cambiar el pasado, pero una de las cosas más perjudiciales que se podría hacer ahora sería intentar desfigurarlo o ocultar determinados episodios. Reconozcamos todos la responsabilidad contraída y el daño causado. Pese a no tener ni el mismo punto de vista ni los mismos sentimientos, todos deberíamos reconocer, con respeto, el sufrimiento padecido por los demás. Eso es lo que quiere expresar ETA. Precisamente de cara al futuro, la reconciliación es una de las tareas a llevar a cabo en Euskal Herria, algo que en su medida se está produciendo con honestidad entre la ciudadanía. Es un ejercicio necesario para conocer la verdad de modo constructivo, cerrar heridas y construir garantías para que ese sufrimiento no vuelva a suceder. Dando una solución democrática al conflicto político se podrá construir la paz y lograr la libertad en Euskal Herria. Para apagar definitivamente las llamas de Gernika. Euskal Herria, 8 de abril de 2018