El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per haver imposat una multa de 2.700 euros als dos joves que van cremar unes fotos del rei a Girona el 2007. Estrasburg no veu incitació a l'odi en l'acció de protesta que va tenir lloc el 13 de setembre a la plaça del Vi. Segons la sentència feta pública aquest dimarts, els jutges consideren per unanimitat que l'acte, dut a terme per Enric Stern i Jaume Roura com a protesta a la visita del llavors monarca a la ciutat, està emparat per la llibertat d'expressió i pensament dels joves, que diuen, va ser violada.

Així, el tribunal europeu dona la raó als demandants, que van al·legar que la sentència espanyola que els declarava culpables d'insultar la corona era una "ingerència injustificada" en el seu dret a la llibertat d'expressió, recollit per l'article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Stern i Roura van ser inicialment condemnats a 15 mesos de presó però el jutge va acabar substituint la sanció amb una multa de 2.700 euros cadascú.

El tribunal considera, sobre aquest punt, que la condemna imposada no va ser "proporcionada ni necessària en una societat democràtica" i obliga a Espanya a tornar als joves la quantitat corresponent a les multes -2.700 euros a cadascú- i 9.000 euros a tots dos.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qO0jIxQwVFc[/youtube]
Els magistrats apunten també que l'acte va ser part d'una crítica política, "més que personal", de la monarquia en general, i que no anava més enllà "d'un cert grau permissible de provocació" per transmetre un missatge "crític".

La resolució del cas al TEDH arriba dos anys després que aquest tribunal obrís una investigació sobre els dos joves antimonàrquics. L'Audiència Nacional va condemnar Jaume Roura i Enric Stern a 15 mesos de presó per un delicte d'injúries a la Corona (pena substituïda per 2.700 euros de multa cadascun). El seu advocat, Benet Salellas, va recórrer la sentència però, finalment, el Tribunal Constitucional la va ratificar el juliol del 2015. La sentència concloïa que cremar fotografies del rei no està emparat per la llibertat d'expressió perquè és un acte "ofensiu" i "incitador a l'odi".

Salellas va demanar llavors a Estrasburg que es pronunciés sobre si la crema de fotografies del monarca suposava un delicte d'incitació d'odi o bé, per contra, si era un acte emparat per la llibertat d'expressió, un dels drets reconeguts en el Conveni Europeu dels Drets Humans.

Acte de protesta

La crema de fotografies a la plaça del Vi de Girona el 13 de setembre de 2007 va ser un acte de protesta per la visita de Joan Carles I a la ciutat. Un grup de joves es va concentrar davant l'ajuntament i, a cara descoberta, van calar foc a diverses fotografies on apareixia el rei Joan Carles I i la reina Sofia i que van enganxar cap per avall en una estructura de cartó.

La sentència ratificada pel TC

Vuit anys després de la crema de fotos, l'any 2015, el Tribunal Constitucional va dictar sentència i va desestimar el recurs de la defensa de Roura i Stern, confirmant la resolució de l'Audiència Nacional. La sentència concloïa que la llibertat d'expressió no pot avalar un acte amb "connotacions violentes". "Cremar en públic la fotografia o la imatge d'una persona comporta una incitació a la violència contra la persona i la institució que representa, fomenta sentiments d'agressivitat contra la mateixa i expressa una amenaça", van ressaltar els magistrats.

El PSC respecta i acata la sentència

Per al PSC la condemna a Espanya per multar els joves que van cremar fotos del rei fa referència a "un cas molt concret", segons ha indicat el secretari d'Organització del partit, Salvador Illa. En declaracions als mitjans, ha ressaltat que no es posa en dubte l'existència d'un tipus delictiu, sinó "l'aplicació d'un tipus delictiu a un fet concret", fet davant el qual ha afegit que els socialistes respecten i acaten la sentència.