Ahir a la tarda, el Parlament Europeu va obrir el camí a una normativa que, en el futur, podria significar un estalvi considerable per a les empreses i universitats europees més dinàmiques en el camp de la recerca. Es tracta de la nova patent comunitària comuna, que permetrà simplificar i abaratir els tràmits per registrar qualsevol nova patent, sense haver de complimentar tots els requisits, estat per estat. Una característica essencial: a aquest registre només s'hi podrà accedir en anglès, alemany i francès. El castellà n'ha quedat fora.

La mesura té lògica. Alemanya patenta, cada any, el 41 per cent de les novetats i França un altre 15 per cent. El total de les empreses de l'Estat espanyol només significa un percentatge de l'1'2, menys que la marca holandesa Philips. Tot i així, el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Diego López Garrido, va reunir els diputats elegits a la circunscripció espanyola per demanar-los disciplina contra aquesta -microscòpica- discriminació de la llengua castellana.

Però, al final, tot indica que els investigadors catalans podran patentar de forma més simple i barata en les tres principals llengües europees. Tot, gràcies a una àmplia majoria de 471 diputats favorables (Oriol Junqueras entre ells), 160 en contra (espanyols i italians, bàsicament, a més del gruix de catalans) i 42 abstencions (Ramon Tremosa inclòs).

Queda clar, per tant, que, almenys en aquest àmbit, el castellà deixarà de costar-nos diners.