L'any 1967, Raimon va escriure El País Basc, que comença amb un cant a "Tots els colors del verd/sota un cel de plom/ que el sol vol trencar". Era un crit de solidaritat envers una Euskadi que patia un dels moments de més repressió sota la dictadura franquista. Un dels seus representants, el comissari Melitón Manzanas, conegut torturador que havia après les tècniques més depurades col·laborant amb la Gestapo, seria assassinat per ETA l'any següent.

Ja fa anys que el sol ha derrotat el plom. Aquest dissabte, després de l'anunci de desarmament fet per ETA, es fa un nou pas per enterrar definitivament un passat de violència. Al cel d'Euskadi, però, sobrevolen les preguntes. Què passarà ara? Quines passes farà o hauria de fer l'Estat? Quin ha de ser el paper de la societat civil? I, sobretot, com gestionar la memòria? Algunes veus autoritzades, amb perspectives diferents, exposen la seva mirada per a NacióDigital.  

Joseba Azkarraga: "El paper de l'Estat ha estat esperpèntic"

Exmilitant del PNB i després d'Eusko Alkartasuna, així com exconseller de Justícia del Govern basc, Joseba Azkarraga és un dels portaveus de la xarxa ciutadana Sare, de suport als presos. Per ell, el pas fet per ETA té una gran significació: "És un pas més que ha de ser valorat pel conjunt de la societat basca, siguin afins o no gens al que ha representat ETA".

Azkarraga és contundent amb el paper jugat per l'Estat: "Ha estat esperpèntic. Ha hagut de ser la societat civil basca la que ha suplert el que no ha fet l'estat espanyol. En tots els processos de pau que he conegut, el darrer el de Colòmbia, s'ha produït una negociació política, i s'ha respost a dues preguntes: què fer amb les armes i què fer amb els presos". Per l'exconseller basc, l'actitud de l'Estat respon a uns criteris polítics molt clars: "Els anava molt bé la situació, era còmode per a l'Estat. Des del 2011 sabien que ETA no tornaria a l'acció armada. Però amb l'anunci de desarmament qui també queda desarmat és el discurs de l'Estat".    

L'exconseller de Justícia assenyala la ferida oberta que suposa la situació dels presos. Explica la tasca que es fa des de Sare: "Combatre la dispersió, que és el millor exemple de la crueltat de l'Estat, i que obliga els familiars a fer 2.000 quilòemetres per veure els seus, treballar per assolir la llibertat dels presos malalts i posar fi a l'actual legislació penitenciària".

Azkarraga considera que Euskadi necessita ara "un relat inclusiu de la memòria, que és la suma de la memòria de tots els qui han patit, i que inclou les víctimes d'ETA, evidentment, però que comença el 1936, amb la repressió franquista, els morts a les cunetes, molts d'ells encara no recuperats per les seves famílies, els milers de torturats i les víctimes del terrorisme d'Estat. Amb totes aquestes memòries, la societat basca s'ha de cohesionar entorn de la defensa dels drets humans i contra la seva vulneració".    

Ángel Rekalde: "Les sortides unilaterals als conflictes tenen molts riscos"  

Doctor en Ciències de la Informació a la Universitat del País Basc i sociòleg, periodista i escriptor, Ángel Rekalde és una de les millors antenes per parlar sobre el conflicte basc. Va pertànyer a ETA i va estar empresonat divuit anys. Rekalde afirma que "el desarmament suposa la fi d'una etapa. Ja fa molts anys que en el si de l'esquerra abertzale es considerava que la dinàmica d'ETA estava mal orientada i, al capdavall, alimentava l'enemic. Aquesta convicció estava estesa ja en el moment del pacte de Lizarra. Però un sector de l'organització no ho admetia i així es va arribar a la ruptura de la treva". Rekalde recorda que "Otegi ja va dir que no hi estava d'acord, però va optar per assumir-ho per evitar una fractura dins de l'esquerra abertzale".

Rekalde creu que la decisió d'ETA s'hagués pogut produir fa quinze anys, però alhora subratlla la mesquinesa d'"un Estat com l'espanyol, nascut per a la guerra i l'imperialisme, i que actua reforçat per una mena d'esperit tràgic". "L'actitud de l'Estat ha fet que ETA hagi pres una decisió de desarmament de manera unilateral, i les sortides unilaterals als conflictes tenen molts riscos perquè queden molts temes irresolts". Rekalde esmenta "els casos de tortura, els exiliats, perquè hi ha una diàspora basca, i la situació dels presos".

Ángel Rekalde no veu indicis d'un canvi d'actitud per part de l'estat espanyol: "L'únic factor sorprenent ha estat l'actitud del PSOE, que tot i que amb molta timidesa, s'ha desmarcat i s'ha alineat amb els sectors que propugnen gestos polítics per part d'Espanya, deixant el PP sol amb l'extrema dreta i els grups ultres de víctimes".      

Ramon Etxezarreta: "Els bascos arrossegarem la llosa de la violència"

Escriptor reconegut i traductor de molts clàssics a l'euskera, Ramon Etxezarreta va militar a Euskadiko Ezkerra i després al partit Socialista d'Euskadi (PSE), i va ser regidor de Cultura a l'Ajuntament de Donosti i viceconseller de Política Lingüística del Govern de Patxi López. Considera que, finalment, ETA "atendrà una exigència de la societat basca", però es pregunta "per què han trigat tant de temps a fer-ho".  

Etxezarreta afirma que Euskadi viurà amb un pes difícil de treure's del damunt: "Els bascos arrossegarem la llosa que ha suposat la violència i ens haurem d'adaptar a la vida lliure i democràtica. Haurem d'aprendre que el concepte de societat civil no és aquell espai entre la violència i els legítims representants polítics". L'exconseller socialista reclama "tornar a connectar amb la part noble de la història, aquella que durant anys ha furtat la violència".

Mirades diverses en una societat basca que, esperançada, camina cap a una nova etapa, deixant enrere el cel de plom. Un temps en què caldrà retrobar-se. "Tots els colors del verd/gora Euskadi, diuen fort/la gent, la terra i el mar/allà al País Basc".