La Generalitat Valenciana no tracta per igual els alumnes de valencià que els de castellà. La solució donada a les famílies de Poble Nou de Benitatxell (La Marina Alta), que es neguen a escolaritzar els seus fills en castellà, frega l'anacronisme, tot i ser una opció contemplada legalment. Després de suprimir la línia en valencià de l'únic col·legi públic de la localitat, la Conselleria d'Educació proposa que els tres xiquets de tres anys que han sol·licitat aquesta opció educativa s'integren amb els alumnes de quatre anys. Una solució dràstica que només es contempla a les zones rurals i on no hi ha suficient demanda de places. És el que la llei anomena “Grup Mixt”, una opció educativa extrema ja que suposa barrejar alumnes de diferents edats, amb les conseqüents dificultats d'adaptació i rendiment escolar.

Greuge comparatiu

Preguntat sobre aquest assumpte, el vicepresident de la Generalitat, Josep Císcar, ha donat per vàlid el model i ha dit que la intenció del govern és “dialogar i buscar solucions sempre d'acord amb la llei”. Des d'Escola Valenciana, el col·lectiu que ha denunciat el cas, s'apunta que “estem davant un greuge comparatiu en detriment de l'ensenyament en valencià”. L'entitat cívica posa com a exemple un cas idèntic, però a l'inrevés, detectat al CEIP Pare Català de València ciutat. En aquest col·legi, les famílies de quatre alumnes han forçat la implantació d'una línia en castellà, davant els altres 54 alumnes matriculats, que han triat línia en valencià. “El greuge -afegeixen els d'Escola Valenciana- és major si es té en compte que aquestos pares tenien opcions alternatives a poca distància, mentre que a Benitatxell no hi ha cap altra opció”.