María José Catalá, portaveu del govern valencià, i Juan Carlos Moragues, conseller d'Hisenda Foto: XBP
Alberto Fabra està disposat a dur el seu famós discurs de les “línies roges contra la corrupció” fins les últimes conseqüències. Ell sabrà si ho fa o no com a resposta als envits llançats per l'oposició, però el cert és que avui la seua portaveu ha concretat un missatge que, fins ara, era més difús que altra cosa. El president de la Generalitat ofereix a la resta de partits de Les Corts valencianes negociar una reforma de l'Estatut d'Autonomia amb tres grans camps temàtics: reducció del nombre de diputats autonòmics, elecció directa d'una part d'ells i eliminació de l'aforament. Amb aquest fi, María José Catalá, portaveu del Consell, ha proposat reobrir la comissió parlamentària que dues legislatures enrere va concretar l'únic canvi que, fins ara, s'ha introduït a la norma màxima valenciana.
O tot o res
Les raons al·legades per Fabra no deixen de suposar una suma d'intencions demagògiques: “apropar la política als ciutadans per a que se senten més representats a les institucions”. En qualsevol cas, l'oferiment està servit, i els mecanismes legals habilitats. Entrant al detall, el que es proposa és reduir de 99 a 79 el nombre de parlamentaris -caldria veure amb quins criteris per a determinar si hi ha o no un interès polític ocult més enllà de les raons d'estalvi-, habilitar un sistema d'elecció directa per a una part dels diputats en Corts -és de suposar que no concorrerien en llistes tancades- i suprimir la condició d'aforats per a tots aquells que ocupen un escó. Aquesta darrera proposta, especialment significativa al País Valencià pels nombrosos casos de corrupció amb imputats aforats, ha sortit de Compromís i no del PP. Fabra però la utilitza per a introduir les altres dues. Així, el missatge de la portaveu ha sigut que si ha d'haver diàleg, que aquest “siga molt més ample”. O siga, que no es negocia la hipotètica supressió de l'aforament parlamentari, tan nociu per a l'agilitat judicial, si no es parla també dels altres dos assumptes. Un parany dialèctic? El temps dirà.
El finançament, exclòs de moment
María José Català no ha esmentat el finançament com un dels temes a negociar en una eventual reforma estatutària, tot i ser la gran preocupació del seu govern. Davant les exigències del ministre Montoro, que aquesta setmana ha demanat més sacrificis als valencians, el conseller d'Hisenda, Juan Carlos Moragues, insisteix que és “impossible” complir amb l'objectiu de dèficit previst per al 2014 (1%) si no hi ha un canvi de model o s'estableix un mecanisme de compensació. Moragues ha deixat clar, tot i això, que la Generalitat Valenciana reivindica amb “elegància, estil i lleialtat institucional”. Vaja, que van a continuar denunciant un tracte discriminatori però amb la boca menuda, per a que ningú no s'emprenye. Un discurs, el de la no confrontació amb Madrid, políticament acceptable si no fos pel drama financer, econòmic i social que pateix el País Valencià. La darrera mostra, les farmàcies, que tornen a alertar d'un possible desproveïment pels impagaments de la Conselleria de Sanitat. Es podran negociar canvis estatutaris, la resta continua igual.
