"Puja, imbècil. Tota la meva vida hauré hagut de suportar les teves estupideses! va escridassar Leila Trabelsi a Ben Alí, el seu marit i dictador cleptòman de Tunísia. Eren a punt d'embarcar en l'avió que els conduiria a l'exili i acabaven de caure totes les previsions per perpetuar la depredació d'aquella família sobre Tunísia. L'escena -relatada per l'enviada especial de Le Nouvel Observateur- deixa clar, per si calia, que no marxava un líder polític derrotat, sinó una màfia familiar de malfactors.

Poques setmanes després, Gamal Mubàrak es veia obligat a dimitir del càrrec de secretari general del partit governant a Egipte i, per tant, virtual successor com a cap d'Estat. Dies després, el seu pare es veuria obligat a exiliar-se, juntament amb tota la família. Com se sap, el clan dels Mubàrak disposa d'una enorme fortuna a l'estranger, fruit de dècades d'assegurar-se el futur financer des del poder polític i militar.

Muammar el Gaddafi té vuit fills. Un d'ells el vam conèixer quan va llogar el Camp Nou, per 300.000 euros, per jugar-hi un partit de costellada. Ara, col·laboren amb el seu pare a massacrar la població líbia. Dinasties familiars també s'han instal·lat a Síria i a una llarga llista de monarquies, la més propera de les quals és la del Marroc. No cal dir que la forma de l'Estat -monarquia o república- no importa, tots roben i reprimeixen per igual.

La majoria d'ells s'han passejat durant anys per París, la Costa Blava i Marbella, exhibint immunitat política i bitlletera. I Europa els ha rigut les gràcies, convençuda que eren millors els pocavergonyes que els islamistes. Per a clan familiar d'opereta, de qui riure's i a qui bloquejar, ja hi havia els espantalls de Corea del Nord. I prou.