Fayed Badawi és un activista palestí, implicat des de fa més de 50 anys en la causa del seu país: primer, participant activament a la resistència i, des de fa uns anys, sent una de les veus més rellevants sobre el conflicte amb Israel a Europa. Resideix a València i és exportaveu al continent de l'esquerrà Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPLP).

Des de fa setmanes, volta arreu de l'estat espanyol per parlar de la situació de Palestina, especialment de la guerra a Gaza, i per exigir a la Unió Europea que planti cara a Israel, trencant-hi relacions i imposant-li sancions. I és que, l'única solució que veu per resoldre el conflicte és l'establiment d'un únic estat palestí.

Està fent diferents actes públics aquestes setmanes. Quin és el seu objectiu?

M'obligo a sortir de casa i a viatjar arreu de l'estat espanyol per visualitzar la situació del meu poble i, especialment, de la gent que viu a Gaza. La Franja és, actualment, el camp de concentració més gran de la història. Hi malviuen 2,3 milions de persones en un espai de 360 quilòmetres, dels quals la meitat ja estan absolutament destruïts. Diàriament, hi ha morts i ferits, producte d'un extermini total que està executant Israel. S'està cometent un genocidi, hi ha crims de guerra i una massacre contra la humanitat. A Gaza, la gent es troba en un escorxador. Aquesta és la realitat i qui no ho veu és perquè no vol. Per això, m'implico de la manera que puc, que és anant on sigui per explicar aquests fets i per llançar el missatge que, des d'Europa, no podem permetre aquesta barbàrie.

Quina és la situació de les persones que hi viuen?

La gent subsisteix menjant dàtils i bevent aigua del mar. No hi ha subministraments bàsics com electricitat o combustible. I això, enmig d'aquesta destrucció total que he comentat que existeix a la meitat del territori. El ministre de Defensa d'Israel va ordenar matar com animals als Palestins, i així ho estan fent.

I quin impacte té l'assalt a Al-Shifa, l'hospital més gran de Gaza, que ha dut a terme aquesta setmana l'exèrcit d'Israel?

Molt, tot i que cal recordar que és un centre més de les desenes que ja han destruït a la Franja. Anteriorment, van provocar 1.400 afectats entre morts i ferits a l'Hospital Al-Ahli. Però, més enllà de l'impacte de cada atac, la tragèdia continua en el moment que els metges ja no poden atendre els ferits, així que molts acabaran morint. No hi ha cap mena d'aprovisionament de material humanitari ni per l'atenció mèdica perquè no deixen que circuli ni tan sols pel Pas de Rafah. I ara veiem que tenen ostatges a Al-Shifa que, en molts casos, és gent malalta i ferida, però ens volen fer creure que estan buscant terroristes dins l'hospital. Crec que anar a atacar els hospitals és una mostra més que volen aconseguir un triomf sobre el poble palestí esclafant-lo per complet.

Per a vostè, era previsible l'atac del passat 7 d'octubre?

La resistència palestina ha estat preparant, durant un any sencer, aquest atac. I és evident que ha colpejat amb força l'estat d'Israel, perquè ho ha fet imposant-se, fins i tot, al que presumia de tenir la millor intel·ligència del món. Ni amb el suport dels Estats Units l'han pogut preveure, perquè la resistència de Palestina està molt unida. Ara bé, jo vull recalcar que això és un contraatac. El meu poble està patint des de 1917. Els britànics van ocupar la nostra terra i, després, la van regalar al moviment sionista per fabricar un estat anomenat Israel. És un recorregut llarg, a través del qual el meu poble s'ha oposat a l'ocupació amb vagues generals, protestes i revoltes, que Israel sempre ha apaivagat a través de la força. Això fins que, el 1947, les Nacions Unides decideixen partir Palestina en dues parts.

[blockquote]"No compartim ni cultura, ni llengua, ni història. Per tant, què fa un cos estrany a la nostra terra?"[/blockquote]

Quin és el resultat d'aquest dictamen?

La primera conclusió és que és una decisió injusta pel meu poble. Ho plantejo des del punt de vista català: Vostès regalarien Barcelona i Lleida a uns colons, acceptant que Catalunya fos només Tarragona i Girona? Doncs així és com les Nacions Unides van definir Palestina. Així que, per dignitat, nosaltres no renunciem a la nostra terra. I la segona qüestió és que jo no accepto tenir un Estat feixista a la meva terra. Al final, no compartim ni cultura, ni llengua, ni història. Per tant, què fa un cos estrany a la nostra terra?
 
Quina connexió hi ha actualment entre els palestins de Gaza i els de Cisjordània?

Els palestins tenim una cosa molt positiva, que és que som un poble unit. La resistència no està aïllada del poble, que constantment els reclama i els demana ajuda. I això és, en part, perquè el poble palestí no només s'està enfrontant a l'anomenat estat d'Israel, sinó que lluita contra un complot més gran: l'imperialisme, encapçalat pels Estats Units; el sionisme, a través d'Israel; i les forces reaccionàries àrabs, que busquen els seus propis interessos. En tot cas, torno a fer referència a la història per recordar que Palestina ho és tot, i que la distinció actual neix per aquesta divisió de l'ONU del 1947, i que Israel ha anat ampliant mitjançant la força i amb el suport implícit de la comunitat internacional. Hem patit conspiracions i matances durant anys per part d'un estat conformat per persones que tenen desenes de nacionalitats, dels quals els anomenats àrabs israelians, que són els veritables amos de la terra, només representen el 22%. Apel·lem als polítics europeus, que al llarg de la història han dut la guerra allà on han anat i fins i tot a casa seva, perquè canviïn el rumb i actuïn amb justícia. 

Aleshores, creu en missatges com, per exemple, el del recentment reelegit president del govern espanyol, Pedro Sánchez, respecte de la voluntat de reconèixer Palestina?

Si el president vol actuar, que apliqui el dret internacional i trenqui relacions amb Israel pels crims que està cometent. Ho està veient dia rere dia i, si no ho fa, és perquè no li dona la gana ni s'interessa per conèixer la història del meu poble. Pot fer les proclames que vulgui que, si no actua en conseqüència, són paraules buides que no tenen valor. Al final, el senyor Sánchez no mana, perquè aquest complot el dirigeixen el capital i els Estats Units. I cal recordar que el govern espanyol s'ha mantingut a l'ombra, anunciant per exemple que investigarien la mort d'una espanyola, que va resultar tenir la doble nacionalitat i era soldat d'Israel, sense preocupar-se en cap moment pels palestins. Per què no s'interessa per la situació de Pablo González, que té una detenció administrativa a Polònia? Doncs perquè és pres de l'OTAN, així que no diran res.

Parla d'una resistència unida. Les diferents forces polítiques també estan unides?

I tant. La nostra resistència política està molt unida, igual que les forces guerrilleres. A més, vull destacar que entre el nostre poble conviuen moltes ideologies i cadascú pensa diferent, però tenim un objectiu comú, que és l'alliberament de Palestina. El resum és fàcil: si ens ataquen, ens defensem.

[blockquote]"Europa és qui ha fabricat aquest Estat, així que ja és hora que intervingui a favor del dret d'existir de la gent"[/blockquote]
Incideix en el paper de la comunitat internacional. Quin paper creu que juga?

Doncs un de fonamental perquè tenen la capacitat d'aturar el genocidi. A la Unió Europea existeix la clàusula democràtica, i quan un Estat no respecta el dret internacional, se'l sanciona. Així hem vist que ho han fet amb Rússia i Vladímir Putin per la guerra a Ucraïna, on no ha passat ni l'1% del que hem patit els palestins al llarg de la història. Però, mentre a nosaltres ens aniquilen, miren cap a una altra banda i només es pronuncien per fer declaracions vergonyoses, com les d'Ursula von der Leyen o les de Josep Borrell. Aquesta gent, per mi, són còmplices de la massacre i uns hipòcrites. Crec que la conclusió és senzilla: Europa és qui ha fabricat aquest Estat, així que ja és hora que intervingui a favor del dret d'existir de la gent.
 
Pensa que, si la comunitat internacional no actua, Israel continuarà endavant?

Totalment. Nosaltres mantindrem la resistència i continuarem lluitant, però si no es fa cap gest en ferm des de fora, moriran molts més palestins. A Gaza, la gent ja no sap on enterrar tants cossos, però serà pitjor i la gent que ho pot aturar no ho vol veure.

Aleshores, quina estratègia pensa que cal per aconseguir, com a mínim, un alto el foc?

Que es desperti la consciència d'aquests estats poderosos per tal que apliquin la llei, implementant les sancions que li corresponen a Israel i trencant relacions amb els sionistes.

Més enllà dels governs, sí que hem vist mobilitzacions civils a favor de Palestina arreu del món. Quina lectura en fa?

En efecte, hem vist que els pobles estan al costat de la causa Palestina, i això és positiu. Fins i tot, hi ha hagut concentracions en grans ciutats com Nova York de jueus antisionistes. Jo demanaria a tothom que continuï visualitzant la nostra causa, malgrat que a molts països estan censurant aquestes mostres, per exemple, prohibint que s'exhibeixi la bandera palestina. Doncs jo demano que la gent s'hi oposi i la llueixi. I des del punt de vista personal, després de viatjar a Galícia, Alacant, Catalunya i altres territoris que vindran, he pogut comprovar que la gent està amb Palestina, així que el que han de fer és pressionar els seus representants polítics perquè actuïn en conseqüència.

També hem vist missatges a favor de Palestina dins d'Israel, com el de l'exdiputat Ofer Cassif. Quin paper juguen els israelians que són crítics amb el conflicte i la gestió del seu govern?

Dubto que molts d'aquests crítics d'Israel es puguin considerar aliats de Palestina si, en el fons, també defensen aquest estat fictici. Només podem parlar de suport si és que són jueus antisionistes. Al final, la contradicció d'Israel no és entre els seus residents, és amb el poble palestí.

[blockquote]"La solució ha de ser la constitució d'un únic estat de Palestina, des del riu Jordà al mar Mediterrani, amb capital a Jerusalem"[/blockquote]

D'aquesta manera, per a vostè, per on passa la solució a aquest conflicte secular?

Per mi, la solució ha de ser la constitució d'un únic estat de Palestina, des del riu Jordà al mar Mediterrani, amb capital a Jerusalem. Un país democràtic, laic i progressista, que vagi més enllà de la religió, perquè a Palestina sempre hem conviscut cristians, musulmans i jueus. No hi ha cap altra solució. I, insisteixo, el pla israelià és acabar per complet amb el nostre poble i fer-se amo de tot el territori, però estic convençut que no l'assoliran.
 
I com creu que es pot arribar a aquest objectiu?

Soc optimista, malgrat que he vist i viscut el sofriment del meu poble. Ens emmirallem en altres nacions que han resistit als atacs d'altres forces, com la gent de Vietnam, que va posar el seu orgull al fang per expulsar als americans, o d'Algèria, que després de 132 anys, va poder derrocar el colonialisme francès. Estem a mig camí. No som un poble màrtir, som un poble resilient que lluitarà per la seva terra fins a la seva última força.

Tenint en compte que el conflicte entre Israel i Palestina fa dècades que dura, quina previsió fa de l'escalada que s'està vivint actualment?

A curt termini, no veurem el final. Però haurem de veure com evoluciona la situació a mitjà termini. L'anomenat estat d'Israel ha perdut molta força: el seu exèrcit té baixes diàriament i el sionisme entreveu que fracassarà en el seu objectiu de perpetrar una eliminació ètnica. Penso que és la primera vegada, després de molts anys, que estan trobant una resistència tan forta, que és el resultat d'un poble que ja no pot aguantar més. A Gaza fa anys que la gent viu acorralada i, a Cisjordània, malgrat que no s'hi posi el focus, també hi ha morts cada dia. Israel no s'esperava l'atac del 7 d'octubre, així que té por perquè ja no pot recuperar l'estatus que tenia abans, el del bàrbar que fa el que vol. Ara, han de vigilar molt els seus passos.

[plantillagaza]