A Nació Digital oferim aquestes setmanes una sèrie d’entrevistes què, sota l’epígraf de Políticament conversos, reuneixen una sèrie de persones, conegudes i anònimes, que expliquen com han arribat a defensar l’independentisme quan fa poc temps defensaven altres opcions polítiques. La procedència ideològica d’aquests entrevistats es pot separar en tres grups, els que provenen de l’espanyolisme, els que simplement es consideraven ciutadans del món i els que defensaven el federalisme.
És aquest tercer grup probablement el més significatiu, perquè a diferència dels altres dos, els que els ha portat a apropar-se a l’independentisme ha estat l’esgotament d’una proposta, la federal, que mai no ha tingut gaire predicament al centre d’Espanya. En altres casos, apropar-se a l’independentisme pot tenir múltiples raons, però en aquest, el dels federalistes, la principal raó és la frustració de sentir-se geogràficament sols defensant una opció política que, a diferència de l’independentisme, necessita de complicitats arreu de l’Estat.
El federalisme, defensat d’una manera o altra encara per sectors del PSC i ICV i fins i tot CiU, ha entrat definitivament en via morta, i els que el defensaven comencen a baixar d’aquest tren per pujar a un altre que té clar els seus objectius i que no espera la comprensió de l’Estat espanyol. Amb tots ells integrats a l’independentisme, la majoria comença estar prou clara.
El federalisme, defensat d’una manera o altra encara per sectors del PSC i ICV i fins i tot CiU, ha entrat definitivament en via morta, i els que el defensaven comencen a baixar d’aquest tren per pujar a un altre que té clar els seus objectius i que no espera la comprensió de l’Estat espanyol. Amb tots ells integrats a l’independentisme, la majoria comença estar prou clara.
* Si ets independentista des de fa poc o coneixes algú que hagi evolucionat en aquest sentit, volem parlar amb tu. Fes-nos arribar el teu contacte a exespanyols@naciodigital.cat