Per Puig, el congrés de CDC ha de servir per 'renovar el somni' d'aconseguir que Catalunya 'sigui un país normal i al món'. Puig ha recordat que aquest va ser un partit 'fundat amb l'objectiu de treballar per aconseguir la plenitud nacional de Catalunya' i, de fet, ha assegurat que 'a CDC el 99% és sobiranista'. En aquest sentit, Puig ha assegurat que no se sent representant de 'cap sector sobiranista', sinó de la 'gran majoria sobiranista que configura CDC'.
El secretari general adjunt de CDC considera que en el congrés hi haurà la necessitat de trobar el 'punt d'equilibri' entre la ponència ideològica i el model de societat. En aquest sentit, ha remarcat que Catalunya es troba en un 'canvi de paradigma', ja que 's'ha completat el somni dels catalanistes del segle XIX' i ara cal decidir què fer el segle XXI, aquell que, segons Puig, 'Catalunya haurà d'afrontar, agradi o no sentir-ho, de manera decidida i definitiva, pacífica i democràtica, la resolució del problema de la conllevància amb Espanya'.
D'aquesta manera, aquesta 'clara aposta sobiranista' de CDC es traduirà amb el 'dret a decidir', que és una 'aposta per superar l'Estat de les autonomies i avançar cap a un Estat més confederal', 'trencant l'intent de cafè per a tothom que ha representat l'estat de les autonomies'.
Pel que fa a la Casa Gran del Catalanisme, Puig ha assegurat que està 'oberta a tothom', des de membres de 'l'antic PSUC' crítics amb 'la permanent satel·lització respecte del PSC', fins a 'gent de centrisme o dreta catalana d'obediència espanyola, que observa que el PP no té cap sensibilitat per la realitat del país'.
<
El dirigent de CDC ha explicat que també es preveu que es tradueixi en 'fitxatges', de 'gent de procedència diversa', tot apuntant la possibilitat que CDC es plantegi 'formes electorals novedoses per visualitzar clarament que aquesta no és una oferta mediàtica, publicitària o propagandística', sinó una aposta perquè 'el catalanisme torni a ser majoritari'. Per això, ha advocat per 'obrir les fronteres' i 'oferir generosament la incorporació de gent que vingui d'altres corrents ideològics i, fins i tot, d'altres formacions polítiques'.
Puig ha remarcat que en aquests moments 'no hi ha un calendari preconfigurat' sobre quan es podrien posar a la pràctica aquestes noves 'formes electorals'. Tot i dir que les europees podrien ser un 'cert banc de proves', ha afegit que s'han iniciat contactes amb PNB i BNG per analitzar si es pot tornar a fer una 'aposta compartida', a més de fer-ho també amb els 'nacionalistes valencians i balears'. Mentrestant, ha atribuït l'oferta feta pel president d'ERC, Joan Puigcercós, d'una llista conjunta a les europees a 'l'agitació precongressual'.
L'Estatut al TC
El secretari general adjunt de CDC també ha demanat una 'reacció pacífica, democràtica, però també política', en cas que es produeixi la 'perversió legislativa' que el Tribunal Constitucional (TC) acabi retallant l'Estatut. Puig ha recordat que el TC 'no va valorar mai l'Estatut del 79' i que ara 'hi ha una hipèrbole jurídica que està amenaçant un pacte que hauria de ser respectat i aplicat des del primer moment'.
Aquesta 'reacció' s'hauria de produir, segons Puig, replantejant al Parlament 'el punt de sortida de l'Estatut del 30 de setembre' i amb un 'govern de concentració nacional' per 'exigir a l'Estat' la 'restitució' de l'Estatut en la seva 'integritat'. A més, ha afegit que, 'si és el cas', CDC també aposta per 'demanar l'opinió de la ciutadania del país'.
Pel que fa a un possible escenari d'eleccions anticipades, Puig ha dit que aquesta és una qüestió que està en mans del PSC, que haurà de 'resoldre el conflicte' sobre si estarà 'del costat del PSOE' o 'dels interessos de Catalunya'. 'Si el president Montilla és coherent amb el que va fer el 29 de setembre del 2005', ha dit, 'estic convençut que malauradament estarà encantat amb la sentència del TC'.
Negociació del finançament
Pel que fa a la negociació del finançament, Puig ha insistit en reclamar un acord entre el Govern de la Generalitat i CiU per arribar a un acord. 'Seguim oferint la nostra mà estesa i la voluntat de col·laborar amb el Govern per aconseguir un front de negociació', ha dit, tot alertant que, si no s'aconsegueix aquest acord, serà 'un mal símptoma'. 'Voldrà dir', explica, 'que hauran decidit negociar, des de la subordinació política al PSOE, una mala solució pel país'.
El secretari general adjunt de CDC considera que en el congrés hi haurà la necessitat de trobar el 'punt d'equilibri' entre la ponència ideològica i el model de societat. En aquest sentit, ha remarcat que Catalunya es troba en un 'canvi de paradigma', ja que 's'ha completat el somni dels catalanistes del segle XIX' i ara cal decidir què fer el segle XXI, aquell que, segons Puig, 'Catalunya haurà d'afrontar, agradi o no sentir-ho, de manera decidida i definitiva, pacífica i democràtica, la resolució del problema de la conllevància amb Espanya'.
D'aquesta manera, aquesta 'clara aposta sobiranista' de CDC es traduirà amb el 'dret a decidir', que és una 'aposta per superar l'Estat de les autonomies i avançar cap a un Estat més confederal', 'trencant l'intent de cafè per a tothom que ha representat l'estat de les autonomies'.
Pel que fa a la Casa Gran del Catalanisme, Puig ha assegurat que està 'oberta a tothom', des de membres de 'l'antic PSUC' crítics amb 'la permanent satel·lització respecte del PSC', fins a 'gent de centrisme o dreta catalana d'obediència espanyola, que observa que el PP no té cap sensibilitat per la realitat del país'.
<
El dirigent de CDC ha explicat que també es preveu que es tradueixi en 'fitxatges', de 'gent de procedència diversa', tot apuntant la possibilitat que CDC es plantegi 'formes electorals novedoses per visualitzar clarament que aquesta no és una oferta mediàtica, publicitària o propagandística', sinó una aposta perquè 'el catalanisme torni a ser majoritari'. Per això, ha advocat per 'obrir les fronteres' i 'oferir generosament la incorporació de gent que vingui d'altres corrents ideològics i, fins i tot, d'altres formacions polítiques'.
Puig ha remarcat que en aquests moments 'no hi ha un calendari preconfigurat' sobre quan es podrien posar a la pràctica aquestes noves 'formes electorals'. Tot i dir que les europees podrien ser un 'cert banc de proves', ha afegit que s'han iniciat contactes amb PNB i BNG per analitzar si es pot tornar a fer una 'aposta compartida', a més de fer-ho també amb els 'nacionalistes valencians i balears'. Mentrestant, ha atribuït l'oferta feta pel president d'ERC, Joan Puigcercós, d'una llista conjunta a les europees a 'l'agitació precongressual'.
L'Estatut al TC
El secretari general adjunt de CDC també ha demanat una 'reacció pacífica, democràtica, però també política', en cas que es produeixi la 'perversió legislativa' que el Tribunal Constitucional (TC) acabi retallant l'Estatut. Puig ha recordat que el TC 'no va valorar mai l'Estatut del 79' i que ara 'hi ha una hipèrbole jurídica que està amenaçant un pacte que hauria de ser respectat i aplicat des del primer moment'.
Aquesta 'reacció' s'hauria de produir, segons Puig, replantejant al Parlament 'el punt de sortida de l'Estatut del 30 de setembre' i amb un 'govern de concentració nacional' per 'exigir a l'Estat' la 'restitució' de l'Estatut en la seva 'integritat'. A més, ha afegit que, 'si és el cas', CDC també aposta per 'demanar l'opinió de la ciutadania del país'.
Pel que fa a un possible escenari d'eleccions anticipades, Puig ha dit que aquesta és una qüestió que està en mans del PSC, que haurà de 'resoldre el conflicte' sobre si estarà 'del costat del PSOE' o 'dels interessos de Catalunya'. 'Si el president Montilla és coherent amb el que va fer el 29 de setembre del 2005', ha dit, 'estic convençut que malauradament estarà encantat amb la sentència del TC'.
Negociació del finançament
Pel que fa a la negociació del finançament, Puig ha insistit en reclamar un acord entre el Govern de la Generalitat i CiU per arribar a un acord. 'Seguim oferint la nostra mà estesa i la voluntat de col·laborar amb el Govern per aconseguir un front de negociació', ha dit, tot alertant que, si no s'aconsegueix aquest acord, serà 'un mal símptoma'. 'Voldrà dir', explica, 'que hauran decidit negociar, des de la subordinació política al PSOE, una mala solució pel país'.
