És interessant, la teoria de Felip Puig. De fet, és raonable pensar que una república espanyola, sòlida i estable, afegiria un grau més de legitimitat a l'estat espanyol. L'elecció del cap de l'estat -en cas que fos directa- hauria de fer-se, necessàriament, en una circunscripció única i això deixaria el catalanisme en la marginalitat política, més encara si en una hipotètica segona volta els partits catalans es veiessin obligats a donar suport a un o altre candidat majoritari.

Però el fet és que els últims trenta anys la monarquia espanyola ha actuat, en la pràctica, com un instrument uniformitzador, castellanista i militaritzat, que no ha dubtat a actuar contra programes de TV3, estudiants que cremaven fotocòpies i revistes que surten els dimecres. Una altra cosa és l'horitzó que s'obre ara, amb una monarquia assetjada pels escàndols econòmics i que viu la vida, sumptuàriament, mentre cinc milions dels seus súbdits malviuen a l'atur.

Això, amb la perspectiva d'una successió complicada en favor del futur Felip Vè d'Aragó, afebleix enormement la institució monàrquica, que haurà de treballar essencialment per a la supervivència pròpia. I aquí sí que Felip Puig comença a tenir raó.