24
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
25
de desembre
a les
9:34h
Si hi havia algun dubte sobre la influència de la Moncloa en els discursos dels monarques espanyols, aquests dilluns milions d'espanyols (i també molts catalans) que han sentit la intervenció televisada de Felip VI l'han resolt. El rei d'Espanya ha deixat enrere la bel·ligerància dialèctica dels darrers mesos i, sense avalar cap solució política al conflicte català, ha optat per un to més moderat. D'exigir el respecte a la unitat d'Espanya i avalar les mesures coercitives ha passat a clamar per una "convivència" que veu en risc i que vol basada en "la consideració i en el respecte a les persones, a les idees i als drets dels altres". Un discurs a la mida de Pedro Sánchez i els seus gestos de distensió amb l'independentisme en plena negociació dels pressupostos.
Tot plegat, en un discurs nadalenc que ha posat en valor els pactes, singularment els de la Transició que van fer possible la Constitució, de la que s'han celebrat els 40 anys, però sense cap referència a la diversitat o la pluralitat nacional o lingüística de l'estat, que només ha tret el cap en el "bon nadal" final. A la Moncloa explicaven feia dies que havien demanat a la casa del rei que la "unitat" no aparegués de forma explícita i que s'apostés pel diàleg.
Al final han aparegut els dos conceptes, malgrat que de forma el·líptica. "Cuidem i reforcem els profunds vincles que ens uneixen i que sempre ens han d'unit a tots els espanyols", ha dit en la referència més clara a la unitat d'Espanya. En relació al diàleg ha afirmat només que cal ser conscients "de la nova realitat que imposa el segle XXI" i que cal "aconseguir consensos cívics i socials que assegurin el gran projecte per modernitzar Espanya".
Malgrat tot, Sánchez i el seu govern es poden donar per satisfets perquè el discurs de Felip VI dista molt de la duresa de l'al·locució del 3 d'octubre, just després del referèndum de l'1-O, en que va avalar la brutalitat policial i menysprear els independentistes, i del de Nadal de 2017, quan va acusar els partidaris de l'estat propi d'atemptar contra la convivència desentenent-se del resultat electoral del 21-D. Difícilment Felip VI es reconciliarà amb les institucions catalanes (la Generalitat ha trencat relacions formals amb la corona i el Parlament i l'Ajuntament de Barcelona l'han reprovada en els darrers mesos) però com a mínim no inflamarà encara més la situació.
To suau però sense aportar solucions
El to ha estat doncs suau però no ha apuntat cap sortida. De fet, el monarca ha reivindicat amb força la Constitució, de la que just se n'han celebrat els 40 anys. Ha fet una lectura molt positiva de la transició i de les renúncies d'uns i altres, que han donat lloc "a una convivència que és el major patrimoni de tots els espanyols". Per assegurar-la cal, segons ell, no caure "en la rancúnia ni en el ressentiment", en una referència a debats com el de la memòria històrica. El rei, aferrant-se al tarannà conservador del seu regnat, ha afirmat que la solució als "grans problemes i les injustícies" no pot sorgir "de la divisió i l'enfrontament". El respecte al marc legal i a la Constitució és, segons ell, inqüestionable. "La convivència exigeix el respecte a la nostra Constitució, que no és una realitat inert sinó viva" perquè, segons ell, va ser fruit d'una voluntat de "concòrdia, pau i enteniment".
Però el discurs del rei no només ha reivindicat la convivència que, segons ell, beu del marc constitucional vigent, igual que "la reconciliació i la concòrdia, el diàleg i l'enteniment, i la integració i la solidaritat". Felip VI també ha volgut mostrar una cara molt més propera i social. Manllevant el lèxic de l'esquerra alternativa, fins i tot ha parlat de la necessitat de fer molt "pel bé comú". Segons ell cada any ha parlat d'assumptes sobre temes com la violència de gènere, l'atur o la corrupció, uns assumptes que segons ell el segueixen "preocupant molt seriosament".
Felip VI s'ha referit especialment als joves i ha admès que la societat espanyola té "un deute pendent amb ells" després de presentar-los com les grans víctimes de la crisi. Una joventut que ha presentat apegada als valors progressistes: "Creieu en la pau, sou solidaris, esteu compromesos amb causes socials, amb la lluita contra el canvi climàtic i amb el medi ambient", ha afirmat. Fins i tot ha concedit, malgrat els valors tradicionals que representa la institució que dirigeix, que cal ajudar-los per formar una família "si és que així ho volen".
El rei es modera i es compassa amb la Moncloa. Res que posi en risc la corona.
Fes clic aquí per descarregar íntegre en PDF el discurs del monarca espanyol.
Tot plegat, en un discurs nadalenc que ha posat en valor els pactes, singularment els de la Transició que van fer possible la Constitució, de la que s'han celebrat els 40 anys, però sense cap referència a la diversitat o la pluralitat nacional o lingüística de l'estat, que només ha tret el cap en el "bon nadal" final. A la Moncloa explicaven feia dies que havien demanat a la casa del rei que la "unitat" no aparegués de forma explícita i que s'apostés pel diàleg.
Al final han aparegut els dos conceptes, malgrat que de forma el·líptica. "Cuidem i reforcem els profunds vincles que ens uneixen i que sempre ens han d'unit a tots els espanyols", ha dit en la referència més clara a la unitat d'Espanya. En relació al diàleg ha afirmat només que cal ser conscients "de la nova realitat que imposa el segle XXI" i que cal "aconseguir consensos cívics i socials que assegurin el gran projecte per modernitzar Espanya".
El govern espanyol havia demanat al monarca que evités ser explícit sobre la unitat d'Espanya i abonés el diàleg. Poden estar raonablement satisfets
Malgrat tot, Sánchez i el seu govern es poden donar per satisfets perquè el discurs de Felip VI dista molt de la duresa de l'al·locució del 3 d'octubre, just després del referèndum de l'1-O, en que va avalar la brutalitat policial i menysprear els independentistes, i del de Nadal de 2017, quan va acusar els partidaris de l'estat propi d'atemptar contra la convivència desentenent-se del resultat electoral del 21-D. Difícilment Felip VI es reconciliarà amb les institucions catalanes (la Generalitat ha trencat relacions formals amb la corona i el Parlament i l'Ajuntament de Barcelona l'han reprovada en els darrers mesos) però com a mínim no inflamarà encara més la situació.
To suau però sense aportar solucions
El to ha estat doncs suau però no ha apuntat cap sortida. De fet, el monarca ha reivindicat amb força la Constitució, de la que just se n'han celebrat els 40 anys. Ha fet una lectura molt positiva de la transició i de les renúncies d'uns i altres, que han donat lloc "a una convivència que és el major patrimoni de tots els espanyols". Per assegurar-la cal, segons ell, no caure "en la rancúnia ni en el ressentiment", en una referència a debats com el de la memòria històrica. El rei, aferrant-se al tarannà conservador del seu regnat, ha afirmat que la solució als "grans problemes i les injustícies" no pot sorgir "de la divisió i l'enfrontament". El respecte al marc legal i a la Constitució és, segons ell, inqüestionable. "La convivència exigeix el respecte a la nostra Constitució, que no és una realitat inert sinó viva" perquè, segons ell, va ser fruit d'una voluntat de "concòrdia, pau i enteniment".
Felip VI relaxa el seu tradicionalisme i aposta pel "bé comú" mentre qualifica de progressistes els joves espanyols
Però el discurs del rei no només ha reivindicat la convivència que, segons ell, beu del marc constitucional vigent, igual que "la reconciliació i la concòrdia, el diàleg i l'enteniment, i la integració i la solidaritat". Felip VI també ha volgut mostrar una cara molt més propera i social. Manllevant el lèxic de l'esquerra alternativa, fins i tot ha parlat de la necessitat de fer molt "pel bé comú". Segons ell cada any ha parlat d'assumptes sobre temes com la violència de gènere, l'atur o la corrupció, uns assumptes que segons ell el segueixen "preocupant molt seriosament".
Felip VI s'ha referit especialment als joves i ha admès que la societat espanyola té "un deute pendent amb ells" després de presentar-los com les grans víctimes de la crisi. Una joventut que ha presentat apegada als valors progressistes: "Creieu en la pau, sou solidaris, esteu compromesos amb causes socials, amb la lluita contra el canvi climàtic i amb el medi ambient", ha afirmat. Fins i tot ha concedit, malgrat els valors tradicionals que representa la institució que dirigeix, que cal ajudar-los per formar una família "si és que així ho volen".
El rei es modera i es compassa amb la Moncloa. Res que posi en risc la corona.
Fes clic aquí per descarregar íntegre en PDF el discurs del monarca espanyol.