La classe política espanyola s'ha congregat aquest dijous al Congrés dels Diputats per commemorar els 40 anys de Constitució espanyola. El rei Felip VI ha manifestat el seu "compromís" amb la Constitució i ha destacat "la dimensió històrica" de la decisió dels ciutadans de ratificar el text en el referèndum del 6 de desembre del 1978. Ha definit el text com "el gran pacte nacional" espanyol. "Va ser un pacte de coratge, no de febleses", ha assegurat. "Espanya no va deixar passar en aquella ocasió el tren de la història".
El monarca ha fet una defensa encesa del sistema polític espanyol sense autocrítiques. Ha definit aquests darrers 40 anys com "el major èxit de la història contemporània d'Espanya", tot subratllant els grans canvis que s'han produït en la societat espanyola en aquestes quatre dècades. Tan sols en un dels moments finals ha admès que al llarg d'aquest període s'ha comès "errors" i que cal afrontar "problemes polítics, econòmics i socials molt rellevants". Ha estat l'única concessió a les crítiques al sistema que ha fet el rei, que ha conclòs la seva intervenció fent una afirmació de compromís personal: "Dedico la meva vida al servei de tots els espanyol".
El borbó ha subratllat el que considera els valors de la Constitució, com la reconciliació, referint-se als qui es van retrobar després de la dictadura, l'entesa "sense exclusions" i l'esperit integrador, "que no significa negar la pluralitat". Ha elogiat la diversitat que van representar els set ponents inicials del text, des de Jordi Solé Tura a Manuel Fraga com a expressió de la diversitat del projecte constitucional.
"Complir les decisions dels tribunals"
Felip VI ha evitat referir-se explícitament al conflicte polític a Catalunya, però ha defensat la "separació de poders" i ha fet una crida a "resoldre els desencontres mitjançant el diàleg, el respecte a les lleis i els drets dels demés, exercint aquests drets i anant als tribunals per defensar-los i complir les seves decisions”. Felip VI ha subratllat el paper del seu pare, de qui ha dit que "va impulsar la monarquia parlamentària de manera decisiva i determinant", i ha fet una referència -molt aplaudia- a la reina emèrita, "sempre compromesa", el que ha estat tot un gest a Sofia de Grècia, mentre Joan Carles somreia.
El discurs del cap de l'Estat s'ha fet íntegrament en castellà, el que ja és habitual en les intervencions del monarca. Tan sols en el moment d'acomiadar-se ha donat les gràcies en les llengües no castellanes de l'Estat.
Ana Pastor: "Una reforma requereix el mateix suport amb què es va aprovar"
Amb anterioritat al discurs del monarca, fent de pòrtic, ha intervingut la presidenta del Congrés, Ana Pastor, qui ha dit que cal felicitar-se pel que va suposar la Constitució i l'any i mig en què va produir-se el debat constituent i l'ampli suport que va reunir el text de 1978. Pastor ha lloat la capacitat de "diàleg" dels constituents i les "renúncies" que van haver de fer. "El pas de la dictadura a la democràcia va ser possible gràcies al diàleg i al pacte nacional de concòrdia", ha dit Pastor, que ha recordat subtilment les diferències entre aquell moment de grans diferències superades i les tensions d'avui.
El consens del 1978 va ser possible, segons la presidenta del Congrés, perquè "no es va voler que ningú se sentís exclòs". Pastor ha volgut destacar que en aquell moment "es van sentir com a pròpies fins i tot idees dels adversaris". Ha subratllat la "sòlida institucionalitat" que, segons la presidenta del Congrés, s'ha aconseguit en aquests anys. "Avui diem amb orgull que vam encertar en el marc constitucional", ha afirmat. "Espanya és avui més lliure i oberta" i "la Constitució ha estat el motor" dels canvis produïts a la societat espanyola.
Pastor ha advertit també que cal renovar "el pacte constitucional" i que "cap canvi mereix la pena sense preservar el respecte i la convivència". Sobre una possible reforma de la Carta, ha proclamat que "la Constitució no és cadenat", ha afirmat, "la seva reforma és factible però no s'hauria de reformar amb menys suport del que va tenir quan es va aprovar".
En la cerimònia hi eren presents tots els expresidents del govern vius: Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Com també els ponents de la Constitució que viuen: Miquel Roca, José Pedro Pérez Llorca i Miguel Herrero de Miñón.
L'acte ha evidenciat altre cop la crisi institucional que viu el sistema polític espanyol. No hi era present el president de la Generalitat, Quim Torra, com tampoc el lehendakari Íñigo Urkullu, ni els diputats d'ERC, el PDECat i Catalunya en Comú. "No tenim res a celebrar", ha manifestat Torra sobre els 40 anys de Constitució, que ha acusat de ser "una presó per a molts catalans".
La "rehabilitació" del monarca emèrit
L'acte ha tingut molt de "rehabilitació" del rei emèrit, que ha estat present en la cerimònia i ha estat objecte d'un fort aplaudiment. Amb motiu de la celebració dels 40 anys de le sprimeres eleccions democràtiques del 15 d ejuny de 1977, Joan Carles no va ser convidat al Congrés, el que va delatar les tensions internes dins de la Casa Reial i l'erosió que havia patit la imatge del monarca emèrit.
La querella presentada al Tribunal Suprem també s'adreça a l'antiga amiga íntima del monarca emèrit, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, contra el tinent general Félix Sanz Roldán, director del CNI, l'excomissari José Manuel Villarejo i contra els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Juan Villalonga.
