Els expresidents de la Generalitat estan molt reclamats darrerament. Tots ells mantenen una agenda d’activitats intensa. Fa uns dies, tots ells, tret de Pasqual Maragall, van intervenir en l’acte dels 50 anys de la patronal Pimec. Carles Puigdemont va fer-ho des de Waterloo. Aquest dilluns, José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès han participat en una taula rodona sobre el futur de Catalunya organitzada pel Col·legi d’Economistes (CEC). Aprofitar l'actual context polític al Congrés ha estat una constant
El finançament ha estat un dels temes tractats. Pere Aragonès ha valorat positivament l'acord subscrit entre PSC i ERC: "L'actual correlació de forces ens és favorable, permet la negociació, malgrat que els partits independentistes no tenen la major representació dels darrers anys". Ha advertit que si canvia la majoria a l'estat, l'escenari es posarà molt fosc: "L'ara o mai no es pot plantejar per tot el que hem vist, però és l'ara o d'aquí molt de temps".
De les victòries necessàries a "passar comptes"
"Aquest país necessita victòries", ha resumit Aragonès. Montilla ha recordat les dificultats d'acordar amb Madrid en temps de Rodríguez Zapatero, "i això que érem amics i jo vaig ser ministre amb ell", però el context econòmic ja començava a ser negatiu. Montilla ha aconsellat "posar fil a l'agulla" a l'actual acord.
Artur Mas ha assegurat que, amb totes les dècades transcorregudes des de la recuperació de les institucions, queda clar que sense autonomia financera, no hi ha autonomia de cap tipus. "L'autonomia va quedar soterrada", explicant que per accedir al FLA calia enviar totes les factures de la Generalitat a Hisenda, que decidia què es prioritzava. "Quan parlem d'autonomia financera no hem de parlar només de diners però també de poders". Ha considerat "molt difícil" que l'acord tiri endavant, "però és cert que la conjuntura política és més favorable".
Però ha reclamat que el PSOE "s'ho cregui" i que les forces polítiques catalanes "facin pinya", especialment el PSC, Junts i ERC: "Han de defensar això com un tema ja no catalanista, sinó català". Mas ha subratlalt el seu "escepticisme" per l'experiència passada, però ha reconegut que la conjuntura és favorable i que si finalment no s'aconsegueix, "caldrà demanar comptes".
L'habitatge ha estat l'altre gran tema tractat. Montilla ha assegurat que "el sector públic ha de promoure més habitatges i per això cal més sòl, i no tot el pot promoure l'administració, s'ha de donar un paper als promotors privats", criticant que pot ser una carrera d'obstacles. "S'ha de generar sòl i les administracions s'han de posar d'acord, sobretot la Generalitat i els ajuntaments".
Artur Mas ha afirmat que un excés de normatives i sancions no resoldrà el problema: "El que pot passar és que hi hagi menys habitatges al mercat. Però les administracions poden generar sòl i es pot concertar una dinàmica positiva però els poders públics hi han de posar recursos". Mas ha recordat que en el passat Catalunya ha resolt les necessitats d'habitatge en moments d'increment demogràfic. Aragonès ha al·ludit a l'increment de la població i al cost que suposarà afrontar el repte, amb construcció d'habitatge protegit, que serà complex a la primera corona metropolitana.
Mas ha destacat la solidesa de l'economia catalana, que crea ocupació, amb creixement, el que permetria un "optimisme moderat", però ha mostrat la preocupació pel context de l'economia europea, un model social d'èxit però que avui flaqueja: "No ens adonem del que haurem de fer per preservar això". "Creiem que l'estat del benestar que tenim és un regal per sempre i això no és així. No és un regal, és una conquesta".
Aragonès ha assenyalat que cal créixer en competitivitat i que Europa afronta els reptes més definidors del seu futur en el pitjor moment, amb governs dèbils, amb França enmig d'una crisi de règim i Alemanya en vigílies d'unes eleccions que dificultaran la governabilitat durant mesos. "El futur és la integració europea i dotar-la de recursos. Si això es fa, Catalunya tindrà oportunitats".
José Montilla ha assegurat que el gran drama de la política no és que els governs no sàpiguen què s'ha de fer sinó "que ho saben però no volen perdre les eleccions". Ha dit que és optimista "entre d'altres coses perquè ser pessimista no serveix de res". Montilla ha defensat l'ampliació del Prat i ha apuntat que si es tanquen les centrals nuclears, que donen resposta al 50% de la demanda energètica, serà difícil respondre-hi només amb les renovables.
Tots tres presidents han posat en valor el seu mandat. Montilla ha recordat que el Govern mai va perdre una votació i va aprovar els pressupostos en un context. d’ingressos que va permetre avançar en infraestructures i aprovar més de 60 lleis. Ha admès que el fet de ser un executiu de coalició va generar conflictes interns.
“A mi em va tocar replegar”, ha començat dient Mas, que va governar en un moment de crisi, amb l’euro amenaçat de mort, amb polítiques d’austeritat “imposades pels virtuosos de la UE, amb les famoses retallades”, el que va suposar “paralitzar totes les inversions i retallar els sous de la funció pública”. “A això s’hi va sumar la majoria absoluta del PP i el moviment sobiranista als carrers”. Però ha reivindicat la “serietat” amb la que es va gestionar aquella situació.
Aragonès ha recordat la dinàmica de negociació política amb l’Estat, amb l’alliberament dels presos polítics i darrerament amb l’acord de finançament; la represa de les relacions amb la Unió Europea i el Pacte Nacional per la Indústria. Aragonès ha destacat que Catalunya avança quan sap aprofitar la correlació de forces al Congrés.
Pel·lícules i lectures
Per entrar en calor, en l’inici la periodista Ariadna Belver els ha preguntat quins llibres estan llegint ara. Artur Mas acaba de llegir El món groc, d’Albert Espinosa, i les Meditacions en el desert de Gaziel. Aragonès ha explicat que llegeix La protesta i la queixa, de Joan Vergés. Montilla està llegint un dels darrers títols d’Anne Applebaum, Autocràcia SA.
Sobre l'economista de referència, Mas ha triat Andreu Mas-Colell, que va ser conseller del seu govern, i John K. Galbraith perquè va fer una bona definició dels economistes: “N’hi ha de dos tipus: els que no saben res i els que no saben ni això”. Montilla ha citat Keynes i Galbraith, però també el neoliberal Hayek “perquè s’ha de llegir també els qui pensen diferent”. Aragonès ha esmentat John Stiglitz. Sobre gastronomia, Montilla ha elogiat els cargols a la llauna, afició amb què ha discrepat de Mas, que ha confessat que no li agraden gens, preferint un bon plat de bolets. Aragonès ha dit que els fideus a la cassola i la picada. En cine, Aragonès ha triat El padrino. Montilla ha elogiat El 47 i La ciutat cremada, així com la segona part d’El padrino, que considera millor que la primera.