
Les converses a l'Ateneu Barcelonès amb els candidats a Catalunya dels partits polítics que ja són presents a Madrid esdevenen una conversa de família on hi serveix el cafè és el to murri del periodista Joan Tàpia. Al carrer Canuda de Barcelona els titulars es destil·len amb certa ironia i amb una proximitat molt poc habitual en el màrqueting electoral. Aquest dilluns ha estat el torn del cap de files del PPC, Jorge Fernández Díaz, qui s'ha fet present davant d'una quinzena de persones per explicar els secrets del seu programa.
Fernández Díaz no podia enganyar; el llenguatge corporal i la fiscalització de la poca distància amb el públic ha obligat el candidat a filar prim amb les paraules i, sobretot, a envernissar-les de cert toc de sinceritat. De fet, ha actuat amb l'habilitat nord-americana d'insistir en el missatge "és l'economia, estúpid". Crisi, crisi i crisi ha estat el manual que ha brandat Fernández Díaz, que també ha justificat la reforma constitucional com la garantia de salvar els compromisos financers de l'Estat.
Però acabat el discurs més pragmàtic, Fernández Díaz també ha entrat en la qüestió nacional. Sense donar gaire voltes ha esbandit la seva oposició a la transició nacional proposada pel govern d'Artur Mas: "La Unió Europea no accepta en absolut el dret a decidir, no en vol sentir ni a parlar", ha assegurat Fernández Díaz. Per argüir aquesta taxació, el candidat popular ha recordat que en la recepció organitzada per la Generalitat a Madrid el passat 11 de setembre, no hi va assistir cap ambaixador de la Unió Europea.
Com el 2000
Força optimista s'ha mostrat Fernández Díaz amb les expectatives electorals del PP a Catalunya. Segons els seus números, recuperaran el diputat per Girona i repetiran el resultat de l'any 2000, amb 12 diputats entre les quatre demarcacions i situant-se com a segona força. No tan optimista s'ha mostrat en el resultat de la travessa que el col·loca com ambaixador al Vaticà.