Dia d'alegria al Parlament. El plenari ha aprovat per unanimitat aquest dimecres la Llei de la llengua de signes catalana, que la reconeix com a sistema lingüístic de les persones sordes i sordcegues, regula l'ensenyament i en garanteix la protecció. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat que aquesta llei 'situa la llengua catalana de signes en el lloc que li correspon'. Ha volgut deixar clar que aquesta llei no és 'ni una imposició per a les persones sordes ni una obligació per a qui opti per comunicar-se oralment', sí un dret i un instrument útil per a les persones signants que vulguin servir-se'n'. 'Gràcies a tots per preservar una llengua que forma part del nostre patrimoni cultural', ha dit.

La normativa, ha afegit, és una de les fites 'més importants' assolides per la Secretaria de Política Lingüística. 'Estem davant una regulació molt esperada no només des del Govern i el Parlament, sinó també des del sector de persones que l'utilitzen cada dia com a mitjà de comunicació', ha apuntat.

Entre altres punts, la llei garanteix l'ús d'aquesta llengua a les administracions públiques, estableix que la Generalitat l'haurà de difondre i reconeix l'Institut d'Estudis Catalans com la institució acadèmica que n'ha de determinar les normes i impulsar-ne la recerca. Segons Carod, per a les persones que l'utilitzen a diari, el reconeixement del seu codi de comunicació com a llengua suposa un 'pas endavant en el reconeixement de la seva diferència, en la dignificació de la seva llengua i en l'empara dels drets lingüístics en la mesura que obtenen el dret a utilitzar-la'. 'És una llengua més de Catalunya i avui li atorgarem la dignitat que li pertoca a través del reconeixement institucional', ha conclòs.

La ponent de la llei, la republicana Maria Mercè Roca, ha indicat que aquesta llei fa sentir els diputats orgullosos perquè demostra que Catalunya 'creu en la diversitat cultural i respecta les minories lingüístiques'.

El diputat de CiU Carles Puigdemont ha constatat que l'aprovació d'aquesta regulació és un 'acte de defensa del patrimoni lingüística de Catalunya'. 'Avui fem també en el terreny dels reconeixements un acte de justícia, un acte de reparació contra la intolerància i les prohibicions de què ha estat víctima la llengua de signes', ha apuntat.

Sí ha apuntat que les demandes d'una part dels sords –els oralistes- no quedaran satisfetes amb aquesta llei, perquè el Parlament té intenció d'aprovar una resolució per satisfer les demandes d'aquest col·lectiu que no utilitza la llengua de signes, sinó suports a la comunicació oral.

La socialista Carme Figueras ha lamentat que no s'hagi pogut aprovar ja aquesta resolució, perquè les persones oralistes, tot i que menys visibles, són moltes. Però ha destacat que la disposició addicional primera de la llei ja preveu la creació d'una normativa parlamentària en aquest sentit.