20
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
21
de setembre
a les
17:40h
La setmana en què s'han tombat murs com el del català al Congrés -una anomalia històrica que aquest dimarts va començar a revertir-se, no sense l'oposició de la dreta i l'histrionisme de l'extrema dreta-, és pertinent recordar que hi ha una Espanya que encara no es deixa reformar. Són els poders que actuen a l'ombra i que, amb anàlisi detallada, radiografien Ferran Casas -subdirector de Nació- i Joan Rusiñol -sotscap d'informatius de Catalunya Ràdio- en un treball periodístic que han presentat aquest dimecres a la Casa del Llibre. Perquè a Espanya no es toca (La Campana) s'explica com maniobren i quina fortalesa tenen els "poders ocults" que proven de fixar el rumb de l'Estat quan està en discussió l'statu quo. Un ascendent sintetitzat en una frase de José Luis Rodríguez Zapatero que recorda Jaume Giró al llibre, i que els autors han destacat davant del públic: "Més enllà de la política, hi ha l'Estat".
Les veus de l'expresident espanyol i de l'exconseller d'Economia amb passat a Caixabank enriqueixen la narració de Casas i Rusiñol, amb una dilatada trajectòria en el periodisme polític a Barcelona i Madrid. La suma d'una vintena d'aportacions d'òptica catalana i espanyola -Artur Mas, Pere Aragonès, Esperanza Aguirre, Juan Luis Cebrián o Ignacio Sánchez-Cuenca, entre molts d'altres- ajuda a cartografiar els moviments d'aquests "poders cuirassats", que no han restat immòbils davant dels desafiaments que ha hagut d'entomar el sistema en els darrers temps, des de la crisi del bipartidisme fins a les turbulències de l'economia, passant pel procés sobiranista o l'erosió de la monarquia. Els autors han descrit, al llarg de vuit capítols, l'estat "paral·lel" que actua fora de focus, el que s'activa com a mecanisme de defensa i que no està "en reculada". Un treball documentat fet amb les eines esmolades del periodisme.
En conversa amb Ariadna Oltra, Casas i Rusiñol s'han esplaiat per detallar els fonaments d'aquesta Espanya que no s'ha deixat tocar, construïda a partir de la força centrípeta que exerceix Madrid i que té múltiples actors, a la judicatura, les finances, les forces de seguretat i els mitjans de comunicació. L'Espanya que ara pot veure amb incomoditat la investidura de Pedro Sánchez amb els vots de les forces nacionalistes i independentistes de Catalunya i el País Basc. "Som en un moment en el qual s'exploraran els límits de l'Estat", ha apuntat Casas per analitzar el moment actual, que s'ha de desencallar en el darrer trimestre de l'any. "Ara veurem fins on Espanya es deixa tocar", ha afegit el subdirector de Nació.
Perquè els precedents indiquen que les resistències al canvi -des de l'acceptació de la diversitat territorial fins a la modificació del sistema de partits- han marcat la història moderna d'Espanya. "Un estat és una cosa molt seriosa", ha reflexionat Rusiñol, que ha recordat unes paraules de Zapatero en què apuntava que, quan l'Estat "flaqueja", sempre apareixen "contraforts". "Des de l'independentisme, això es va menysprear. Espanya és a l'OTAN i a la UE", ha recalcat Casas.
Els autors han il·lustrat elements que ajuden a entendre per què Espanya s'articula a partir de la força del Madrid capital, que per naturalesa nega la realitat plurinacional i, fins i tot, un camí de reforma federal. Des dels mals associats a la falta de renovació de la judicatura fins a una lectura "petrificada" de la Constitució, passant per un rei -Felip VI- "parapetat a la dreta". "És un camí molt difícil ", han admès Casas i Rusiñol, sempre ben compenetrats, perquè els uneix l'amistat i una trajectòria professional compartida.
No és estrany que el llibre hagi estat excusa per tornar regularment a Madrid, on van viure en diferents etapes, i per allargar entrevistes fetes sovint en una sobretaulagenerosa. El tema de conversa donava per a molt. Agraïda com ha estat la feina dels darrers dos anys, els autors no han descartat una segona entrega. Es podria titular així: Fins on s'ha deixat tocar Espanya?
Les veus de l'expresident espanyol i de l'exconseller d'Economia amb passat a Caixabank enriqueixen la narració de Casas i Rusiñol, amb una dilatada trajectòria en el periodisme polític a Barcelona i Madrid. La suma d'una vintena d'aportacions d'òptica catalana i espanyola -Artur Mas, Pere Aragonès, Esperanza Aguirre, Juan Luis Cebrián o Ignacio Sánchez-Cuenca, entre molts d'altres- ajuda a cartografiar els moviments d'aquests "poders cuirassats", que no han restat immòbils davant dels desafiaments que ha hagut d'entomar el sistema en els darrers temps, des de la crisi del bipartidisme fins a les turbulències de l'economia, passant pel procés sobiranista o l'erosió de la monarquia. Els autors han descrit, al llarg de vuit capítols, l'estat "paral·lel" que actua fora de focus, el que s'activa com a mecanisme de defensa i que no està "en reculada". Un treball documentat fet amb les eines esmolades del periodisme.
En conversa amb Ariadna Oltra, Casas i Rusiñol s'han esplaiat per detallar els fonaments d'aquesta Espanya que no s'ha deixat tocar, construïda a partir de la força centrípeta que exerceix Madrid i que té múltiples actors, a la judicatura, les finances, les forces de seguretat i els mitjans de comunicació. L'Espanya que ara pot veure amb incomoditat la investidura de Pedro Sánchez amb els vots de les forces nacionalistes i independentistes de Catalunya i el País Basc. "Som en un moment en el qual s'exploraran els límits de l'Estat", ha apuntat Casas per analitzar el moment actual, que s'ha de desencallar en el darrer trimestre de l'any. "Ara veurem fins on Espanya es deixa tocar", ha afegit el subdirector de Nació.
Perquè els precedents indiquen que les resistències al canvi -des de l'acceptació de la diversitat territorial fins a la modificació del sistema de partits- han marcat la història moderna d'Espanya. "Un estat és una cosa molt seriosa", ha reflexionat Rusiñol, que ha recordat unes paraules de Zapatero en què apuntava que, quan l'Estat "flaqueja", sempre apareixen "contraforts". "Des de l'independentisme, això es va menysprear. Espanya és a l'OTAN i a la UE", ha recalcat Casas.
"Ruptura o reputació"
La carpeta catalana ha tingut protagonisme en la presentació, en què els autors han aprofundit en la resposta de l'Estat al plet independentista. Rusiñol ha subratllat que, el 2017, entre "ruptura o reputació", Espanya va assumir que era millor carregar amb el "cost reputacional" de la repressió al sobiranisme que amb el perill de lesionar la seva integritat territorial. I ha revelat que algunes veus que han acceptat "explicar-se" en llibre també han aprofitat l'oportunitat per "justificar-se". Qui? En d'altres noms, els autors han citat Juan Luis Cebrián, tòtem del grup Prisa durant dècades, un dels noms propis de l'aparell mediàtic estatal. "Durant anys, ETA ha estat el gran pretext per actuar amb màniga àmplia. I alguns poders de l'Estat van tenir la temptació de derivar aquesta actuació cap a Catalunya. Es va veure amb l'ús de les clavegueres", ha raonat el periodista de Catalunya Ràdio per descriure els poders fàctics que van confrontar l'independentisme.Els autors han il·lustrat elements que ajuden a entendre per què Espanya s'articula a partir de la força del Madrid capital, que per naturalesa nega la realitat plurinacional i, fins i tot, un camí de reforma federal. Des dels mals associats a la falta de renovació de la judicatura fins a una lectura "petrificada" de la Constitució, passant per un rei -Felip VI- "parapetat a la dreta". "És un camí molt difícil ", han admès Casas i Rusiñol, sempre ben compenetrats, perquè els uneix l'amistat i una trajectòria professional compartida.
No és estrany que el llibre hagi estat excusa per tornar regularment a Madrid, on van viure en diferents etapes, i per allargar entrevistes fetes sovint en una sobretaulagenerosa. El tema de conversa donava per a molt. Agraïda com ha estat la feina dels darrers dos anys, els autors no han descartat una segona entrega. Es podria titular així: Fins on s'ha deixat tocar Espanya?