Fino i faralaes a banda, la Fira d'Abril és un escàndol en la més genuïna tradició catalana. Des de totes les institucions i des de tots els partits (amb la meritòria excepció de Jordi Portabella) s'ha permès que un senyor concret, Francisco Garcia Prieto, acumulés tota mena de privilegis i subvencions, fins convertir aquest esdeveniment d'estètica regional en un cortijo d'explotació particular.

Garcia Prieto presideix la FECAC -entitat organitzadora de la Fira- des de fa més de vint anys i al llarg d'aquest temps no s'ha estalviat tota mena de xantatges a les institucions catalanes, que sempre han respost bitlletera en mà. En l'edició de 1998 fins i tot es va permetre el luxe de prohibir l'entrada al conseller de Cultura (aleshores Joan Maria Pujals), tot i que l'esdeveniment es feia -com sempre- en terrenys municipals. Aquell mateix any va proclamar, públicament, que pensava recollir un milió de firmes contra la llei de política lingüística que acabava de ser aprovada pel Parlament de Catalunya.

Però passen els anys i no hi ha res a fer. Tancaran quiròfans i Garcia Prieto seguirà cobrant... Pura tradició.