L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exsecretària primera de la mesa Anna Simó han presentat aquest dilluns un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional contra la causa oberta contra elles al Tribunal Suprem, i demanen que es retorni la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El recurs sosté que el Suprem vulnera l'article 24.2 de la Constitució i el dret a un judici just, contemplat a l'article 6 de la Convenció Europea dels Drets Humans. Simó i Forcadell ja van presentar una recurs de súplica al Suprem per considerar que no era competent per instruir la causa, però va ser desestimat. Ara, recorren al TC per demanar que retorni la causa al TSJC. 

Les defenses de les exmembres de la mesa al·leguen que l'alt tribunal no pot assumir la causa i que ha de ser el TSJC qui analitzi l'"enjudiciament de qualsevol delicte" contra elles. La lletrada que signa l'escrit, Olga Arderiu, assegura estar "completament convençuda de l'absència de responsabilitat penal" de les seves clientes, però precisa que l'objectiu del recurs no és aquest, sinó demanar el canvi del tribunal que instrueix la causa.

Segons el recurs, els delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics pels quals estan acusades Forcadell i Simó s'haurien comès exclusivament dins de Catalunya i, per tant, el tribunal responsable seria el TSJC, com ho va ser pel procés participatiu del 9-N contra Mas, Ortega i Rigau. A més, recorda que en els últims anys, sobretot durant l'última legislatura, s'han presentat fins a vuit querelles per sedició o malversació al TSJC per part de partits i sindicats contra diputats independentistes i en totes el TSJC s'ha considerat competent per enjudiciar-les i la fiscalia hi va estar d'acord. A tot això, s'hi afegeix que encara està oberta la querella contra el Govern per part de la magistrada del TSJC Mercedes Armas pels preparatius de l'1-O, causa que en part també assumeix el magistrat del Suprem Pablo Llarena.

El paper de Maza

D'altra banda, Forcadell i Simó al·leguen que el fiscal general de l'estat que va presentar la querella contra elles davant del Suprem, José Manuel Maza, va ser company durant més d'una dècada dels magistrats que van admetre a tràmit la querella, sense que ni la fiscalia ni el Suprem argumentessin de manera extensa per què es va canviar el criteri d'admissió a tràmit seguit fins aleshores. Per últim, recorden que les instruccions al Suprem no gaudeixen d'una segona instància superior on recórrer les decisions, cosa que els tractats i jurisprudència internacional ja han retret anteriorment a l'estat.

Segons l'advocada, aquesta qüestió mai ha estat abordada abans pel Tribunal Constitucional, i considera que pot marcar la pauta sobre la competència territorial del Suprem, cosa que també afectaria altres parlaments autonòmics. La causa també afecta, segons la lletrada, la immunitat parlamentària.

Per tot això, demanen que s'anul·lin les dues interlocutòries d'octubre i desembre que van determinar el Suprem com a òrgan instructor, i que es traslladi la investigació al TSJC i que es retrocedeixi la causa fins just abans de la primera interlocutòria.