En aquest sentit, Forcadell ja ha transmès, segons fonts consultades per NacióDigital, que una interpretació forçada del reglament per permetre a Puigdemont sotmetre's a la investidura l'allunyaria de seguir en el càrrec. ERC encarregarà un informe jurídic sobre la viabilitat d'un debat d'aquest tipus sense el candidat presencialment a la cambra, mentre que els lletrats del Parlament ho hauran d'avaluar un cop constituïda la mesa, és a dir, a partir del 17 de gener, perquè és aquest òrgan qui els ho ha d'encomanar.
[blockquote]Forcadell té una querella per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics que la va fer passar una nit a la presó d'Alcalá Meco[/blockquote]
Fonts jurídiques consultades assenyalen que no és viable cap de les dues fórmules -delegació i videoconferència-, mentre que fonts de les candidatures de Junts per Catalunya i ERC sostenen que els lletrats validaran que un diputat del grup de Puigdemont s'acosti al faristol per desgranar el programa de Govern. La qüestió que ja s'està estudiant, segons responsables de la negociació, és un dels esculls que veu Forcadell a l'hora de donar el "sí" definitiu a tornar a presidir el Parlament.
Lectura generosa del reglament
Així, fonts d'ERC apunten que, si JxCat pressiona perquè Forcadell faci "interpretacions inverossímils" del reglament, en contra del criteri dels lletrats, això podria portar-la de nou a la presó. De fet, els republicans són partidaris de fer els "esforços justos i necessaris" per permetre que Puigdemont sigui president, fent una lectura generosa del reglament, però dins uns marges. Si es força massa, apunten, el primer ple de la legislatura es pot tensar i la votació podria ser suspesa al cap de pocs dies i deixar la investidura en paper mullat. El criteri dels juristes, per tant, serà clau a l'hora d'actuar.
Segons l'entorn de l'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i número 4 d'ERC per Barcelona, la decisió definitiva sobre si mantenir-se en el càrrec es prendrà abans que acabi aquesta setmana, i també estarà molt condicionada pel consell que rebi dels seus advocats. Sobre seu hi pesa una querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics imposada per la Fiscalia General de l'Estat que ja la va dur, després de declarar davant del Tribunal Suprem, a passar una nit a la presó d'Alcalá Meco. En va sortir gràcies al pagament d'una fiança de 150.000 euros finançada gràcies a la caixa de solidaritat.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, als passadissos de l'hemicicle Foto: Adrià Costa
Legislatura incòmoda
El futur judicial de Forcadell ja va condicionar la seva participació en les llistes d'ERC, a les quals va accedir finalment com a número quatre. En campanya, com van fer la resta de dirigents sobiranistes que havien passat per la presó -Josep Rull, Jordi Turull, Carles Mundó, Raül Romeva i Dolors Bassa- va mesurar les paraules al mil·límetre i va evitar fer qualsevol referència a la unilateralitat per no incórrer en una hipotètica reiteració delictiva. En aquest sentit, dur a terme accions des de la mesa que el Suprem pugui interpretar com a continuació de les activitats de l'anterior legislatura podria tenir conseqüències negatives sobre la presidenta de la cambra.
"Ella vol i dol", sosté un alt dirigent consultat, en referència a la continuïtat de Forcadell. Al llarg de la legislatura anterior, l'expresidenta de l'Assemblea va viure moments incòmodes, especialment en els plens del 6 i 7 de setembre. En algun moment va arribar a advertir, en privat i davant del grup parlamentari de Junts pel Sí, de les conseqüències individuals que podrien recaure sobre ella i la resta de membres de la mesa en cas de tirar endavant mesures relacionades amb el procés català. Va ser el cas, per exemple, de la llei del referèndum, la de transitorietat i la declaració de la independència.
[blockquote]En la legislatura passada, Forcadell ja va advertir en privat de les conseqüències individuals de les decisions preses en relació al procés[/blockquote]
Els integrants sobiranistes de l'òrgan rector de la cambra -Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Anna Simó, Lluís Corominas i Joan Josep Nuet- van passar pel Suprem el 10 de novembre. Van quedar en llibertat després de pagar 25.000 euros de fiança excepte en el cas de Nuet, de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), a qui no se li va imposar cap quantitat. Barrufet, Simó i Corominas han deixat la primera fila de la política, mentre que Guinó i Nuet són diputats electes i prendran possessió de l'acta dimecres vinent.
Les properes hores seran decisives per conèixer si Forcadell -a qui Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern espanyol, va acusar d'haver causat la "mort de la democràcia a la cambra catalana amb els plens del 6 i el 7- repeteix en el càrrec. Dependrà de la fórmula per investir Puigdemont i dels consells que li doni el seu advocat. A finals de setmana, el desenllaç.
Ruben Wagensberg, junt a Marta Rovira i Carme Forcadell, en un acte de campanya. Foto: ACN
