França inspira Navarro

Publicat el 07 de maig de 2012 a les 15:00
Pere Navarro, avui a la seu nacional del PSC. Foto: Rafa Garrido

Primàries a la francesa. Aquesta va ser una de les resolucions aprovades pel passat congrés del PSC que va entronitzar  Pere Navarro com a líder del partit.  Gairebé mig any després, el secretariat socialista ha fet el primer pas per organitzar unes eleccions internes per triar el candidat a la presidència de la Generalitat. 

Aquest matí, i després que el socialisme francès hagi recuperat la presidència de la República de la mà de Francois Hollande, Navarro ha anunciat que s'ha escollit el sanedrí de dirigents que formaran la comissió per elaborar el reglament en el que es basarà l'elecció del proper cap de llista socialista. Un reglament força inspirat en el fenomen socialista francès,  obertes  a la població.

El  PSC, doncs, s'ha emmirallat en la selecció dels candidats que ha utilitzat el Partit Socialista Francès. "Allà va votar tothom qui va voler", ha destacat Navarro, que ha assegurat que a Catalunya també es treballa perquè les primàries ciutadanes estiguin obertes a la participació de tots els ciutadans. El primer secretari socialista ha insistit en què serà el reglament -quan estigui enllestit- el que determini de quina manera es podrà participar.

El termini per redactar les bases de les futures primàries socialistes és de sis mesos, tot i que Navarro ha matisat que el procés d'inscripció de candidatures no començarà fins què l'escenari d'unes eleccions al Parlament estigui definit.

Qui farà el reglament?

La comissió que s'encarregarà d'elaborar el reglament de les primàries està formada per X persones. Els membres de la mesa del Consell Nacional, encapçalats per Celestino Corbacho: 3 membres de l'executiva: Daniel Fernández, Joan Ignasi Elena i Esther Niubó; l'expresident del partit, Isidre Molas; el president de la fundació Rafael Campalans, Miquel Iceta; i tres persones independents: el notari Juan José López Burniol, l'expresident de Ciutadans pel Canvi, Àlvar Roda, i el catedràtic de ciències polítiques Jordi Matas.