Continuen les baixes a Ciutadans. Avui se n'ha conegut una de molt qualitativa. El catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras ha estripat el carnet. Segons ha reconegut el mateix partit, qui va ser un dels fundadors de la formació d'Albert Rivera va comunicar la seva baixa el mes de febrer, després que l'executiva taronja aprovés per unanimitat la seva estratègia d'oposició rotunda a Pedro Sánchez. Una posició que el partit ha mantingut després del 28-A de cara a la investidura.
Una altra discrepància entre De Carreras i Ciutadans és sobre la política de pactes amb Vox, que es va escenificar després de els eleccions andaluses i s'ha generalitzat després de les municipals. El jurista ja va manifestar el seu rebuig a l'acord dels taronja amb un partit que considera "nacionalista espanyol".
Això vol dir que quan es va produir la darrera trobada entre De carreras i Rivera, l'abril passat, el constitucionalista ja no era militant del partit. En aquella trobada, Rivera va explicar-li l'estratègia que seguiria i la seva voluntat d'aspirar a liderar la dreta espanyola. Francesc de Carreras va donar detalls d'aquesta darrera trobada en una recent entrevista a NacióDigital, en què explica molts detalls de la seva discrepància amb Rivera, a qui un dia llunyà va apadrinar per liderar el partit.
Francesc de Carreras estripa el carnet de Ciutadans
Política
El fundador del partit abandona a Albert Rivera, amb qui discrepa pel seu "no" a Sánchez i per la política d'aliances amb Vox
ARA A PORTADA
Publicat el
17 de juliol de 2019 a
les 20:26
Actualitzat el
17 de juliol de 2019 a les
21:06
Et pot interessar
-
Política
El Congrés tomba els objectius d'estabilitat amb els vots del PP, Vox i Junts
-
Política
L'esquerra independentista convoca una mobilització contra Aliança al Fossar de les Moreres
-
Política
Dotze personalitats creen el Cercle de Política i Drets per «incidir en l'opinió pública»
-
Política
La recepta del Parlament contra els discursos d'odi: què expliquen els casos d'Orriols i Vox?
-
Política
El «Míting de la Llibertat» del 1976
-
Política Parlon admet que la infiltració policial en una assemblea de docents va ser «cutre»
