Divendres arribava un mail de l'hiperactiu departament de premsa de Solidaritat Catalana per la independència. Explicaven, amb foto inclosa, que havien gravat un Lipdub, una collonada pròpia d'adolescents d'institut o de funcionaris de justícia avorrits de fer burilles.

No sé vostès, però jo no imagino a Michael Collins, Éamon de Valera, George Washington o el mateix Rubalcaba animant les seves bases a gravar clips ridículs per penjar a les clavegueres d'internet. No sé.  Aquella gent  s'esmerçaria a explicar a les bases que això de la independència és una cosa seriosa; pensarien com evitar que el nostre enemic bloquegi el subministrament energètic en cas d'independència; explicarien com prevenir la rebel·lió de la  població espanyola contra els independentistes; i potser s'hauria d'explicar com escapar dels talls de telecomunicacions o com intervenir els seus sistemes d'informació.

Quan preguntes coses com aquestes a aquesta colla de messies redemptors de darrera fornada la resposta és clara: “Res, estem a Europa” afirmen satisfets. Et diuen que això ja sortirà “de natural”. Jo fins i tot ric quan responen cofois que “aquestes coses cauran fruit d'una transició pacífica”. Potser que vagin a l'Ebre o la fossa de Gurb i veuran que entenen els espanyols per “transició pacífica”.  Ai el Lipdub, ai les frivolitats independentistes...